This browser does not support the video element.
El servei de Rodalies ha arrencat aquest matí amb incidències que causaven retards en fins a set línies de la xarxa. Set. I això que ja només falten quatre dies (dilluns) perquè el servei torni a la "normalitat", segons han promès tant el Govern com Renfe.
Però més enllà del minut i resultat de cada dia, els fets continuen sent tan tossuts com greus, i s’expliquen amb un parell de titulars: "El caos ferroviari bloqueja les mercaderies dels ports de Barcelona i Tarragona" i "Tornen a tallar del tot l'AP-7 en sentit sud a l'altura de Martorell durant 5 dies i es preveu reobrir els tres carrils de la via d'aquí dues setmanes".
La història és que la via d’ample internacional que porta les mercaderies des del port de Barcelona cap a França i de França cap als ports passa per un túnel a Rubí que té una esquerda en una volta. L’esquerda fa mesos que està detectada però les obres de reparació encara no han començat. Vostès mateixos.
I l'AP-7 tallada durant cinc dies en sentit sud a l’altura de Martorell és per on passen les mercaderies que van i venen d’Europa a Espanya, Portugal i fins i tot el nord d’Àfrica. A part de desenes de milers de persones. Vostès mateixos.
Llavors, esclar, vas al Parlament i et trobes que el conseller Dalmau ofereix “un pacte de país per refundar Rodalies”.
“Fem un pacte de país perquè tracem el full de ruta per a la refundació del sistema de rodalies a Catalunya. Sé que hi ha ciutadans enfadats, desconfiats. La virtut de la política està en decidir cap on conduïm aquesta indignació. Si la conduïm cap a la frustració o la confrontació, o si la conduïm cap a l’acció i les solucions. La frustració no solucionarà els trens, no farà que vagin puntuals, ni que les escales funcionin bé. Ans al contrari: només afavorirà l’enuig i l’antipolítica”.
Que les forces polítiques, econòmiques i socials del país haurien d’anar juntes en qüestions tan essencials com la mobilitat... No és d’ara, que en fa de temps! Però quina il·lusió pot fer refundar un instrument que s’ha demostrat repetidament inútil, entre altres coses perquè no té diners ni té ànima? Rodalies no és refundable.
Però si ahir el conseller Dalmau mateix va haver de recordar que quan la Generalitat, titular del servei, dona ordres, l’operadora ha d’obeir! Quan ho has de recordar és que no passa o que no les tens totes.
Estem carregats de raons per no creure que Renfe i Adif hagin de formar part de la solució, que és tant com dir que el govern espanyol hagi d’estar en la solució. Perquè, al cap i a la fi, Renfe i Adif són els braços executors (quan executen) d’una política que no té la nostra mobilitat entre les seves prioritats. Un exemple: ha estat incapaç d’unir Barcelona i València, que, per dir-ho en termes espanyols, són la segona i la tercera ciutats d’Espanya. Pensem-ho un moment: la primera línia d’AVE a Espanya es va inaugurar fa 34 anys. Tres dècades i mitja després, és més ràpid anar a Madrid des de Barcelona o València que de Barcelona a València. Què passa, que és casualitat, això? A banda, menteixen: el ministre Puente va arribar a dir que aquests dies havia plogut com feia 70 anys que no plovia. Aquest matí explicaven a RAC1 que això només és veritat a Granollers. A la resta del país, les pluges d’aquests dies eren les segones, terceres, quartes o cinquenes dels últims 70 anys.
Bon dia.