L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez ve a la Fira d'Abril i eclipsa Illa'

Aquesta nit farà una setmana que va començar la campanya i la veritat és que no ho hem notat gaire. Els cinc dies de recés de Sánchez se n’han menjat una bona part. L’amnistia es dona per descomptada, els principals partits coincideixen que cal un nou finançament, i el candidat amb més càrrega emotiva, Carles Puigdemont, ha de fer campanya des de la distància de l’exili.  És clar que, parlant de càrrega emotiva, ara el que està intentant recuperar en vots la inversió en sentimentalisme de la seva desaparició de cinc dies és Pedro Sánchez. Ahir va reaparèixer a la Fira d’Abril, al Parc del Fòrum, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. 

Sánchez aterra a Barcelona i passeja per la Fira d'Abril

Després de les hores pretesament dramàtiques de dilluns, Sánchez s’ha preparat un aterratge fàcil, festiu, simpàtic: 40 minuts de fotos i vídeos. Pensin que mai fins ara cap president espanyol havia anat  a la Fira d’Abril. El missatge, és clar, està adreçat al votant de tota la vida del PSC amb arrels a Andalusia: vota Pedro. El recés de cinc dies ha anat convertint Illa en un candidat transparent darrere el protagonisme del president espanyol, fet que encara subratlla més la idea de supeditació al PSOE. Per més que les enquestes donin la victòria al PSC, Sánchez necessita una victòria clara per explicar a Espanya que l’amnistia va ser una bona idea perquè Catalunya ha deixat de tenir un president independentista i, sobretot, ha allunyat el perill (que seria fatal per a ell) que aquest president fos Puigdemont. La nit electoral sabrem si la jugada ha sortit bé. 

Mentrestant, Puigdemont, crida l’atenció sobre el fet que sigui Pedro Sánchez qui parli de regeneració democràtica. "Li sona el nom Camarga? Li sona el nom Tácito, senyor Sánchez? Doncs miri ben a prop, que té algun company assegut al Congrés dels Diputats que n'hi podria explicar algunes coses. Comenci per fer neteja a casa seva. ¿Està segur que no hi ha una llista que circula pels aeroports i les policies d’altres països en què hi ha un seguit de noms de persones, no només de polítics, que pel fet de ser independentistes se’ls ha d’impedir el pas a l’Estat o se’ls ha de controlar, i alguns, fins i tot, no han pogut entrar al país? ¿N’està segur que això no és així? ¿I que això funciona sense cap ordre judicial? Això és així, i si vostè vol fer regeneració comenci per casa seva. Comenci pel ministre Marlaska i per la policia que és a les seves ordres perquè de modèlics no en són gens”.

I així hem arribat a la primera setmana de campanya.

Bon dia.