L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Sant Jordi, o no malgastar la vida en rucades"

Llegir i estimar. Sant Jordi es podria resumir en aquests dos verbs tan preciosos. Una festa que s’explica amb literatura i amb amor, a l’abril, just quan comencen a brotar els arbres i el dia allarga decididament, és imbatible. Sant Jordi és un esclat col·lectiu però també personal, un dia que té una partitura que tothom pot interpretar introduint-hi les seves pròpies variacions.

Com que sant Jordi és el patró de Catalunya i Catalunya té la història i el present que té, hi ha un acompanyament identitari, nacional, en la partitura d’aquest dia. En aquest sentit, no es perdin aquesta crònica firmada per Joan Burdeus de l’acte de la conversa que, amb motiu de Sant Jordi, van mantenir ahir el president Illa i l’escriptor Javier Cercas. Burdeus quantifica el seu balanç dient que no hi va haver “ni un minut del català ni de Catalunya”. Això en una conversa pel dia de Sant Jordi entre el president de la Generalitat i un autor català, en un moment tan delicat per a la llengua i en un dia com aquest. 

L'últim que hauria de fer el president d’un país és passar de puntetes amb la llengua i el país. Perquè, en el cas de Catalunya, la prestesa neutralitat és la presa de partit. Observa Burdeus que “triar una de les veus més activament bel·ligerants dels darrers anys contra el Procés grinyolava amb les apel·lacions a la grisor i la concòrdia que són marca de la casa”. 

Mentrestant, com que el món no s’atura, amb l’enterrament del papa Francesc de fons, no perdem de vista que ja és oficial:

Espanya augmenta la despesa en defensa. 10.741 milions més. Tot i la importància econòmica i política de la decisió, no la votarà el Congrés. A què es destinaran els diners? La major part, a apujar el sou dels militars i invertir més en la seva formació. També a ciberseguretat i, pel que fa estrictament a la despesa en armament, el pla preveu gastar-se un 19% del total, 1.963 milions, justificats per Sánchez amb aquestes paraules tranquil·litzadores: “No són per atacar ningú, Espanya és pacifista, sinó per dissuadir aquells que puguin pensar en atacar-nos”. Aquest és el món al qual anem: ningú vol la guerra, però tothom es rearma.

Com que ja tindrem ocasió de tornar sobre això massa sovint, tornem a Sant Jordi per acabar. I fem-ho amb les sàvies paraules del filòsof Ferran Sáez, que acaba així el seu article d’avui:

"No concebo la meva vida al marge dels llibres. N’he llegit molts i n’he escrit uns quants. [...] Els llibres no són només «informació», ni els escriptors som «creadors de continguts». Parlar en aquests termes és una falta de respecte. Avui toca triar i remenar, però tenint ben present que la vida és breu, molt breu, i no és intel·ligent ni sensat malgastar-la en rucades".

Doncs això, cap rucada. I avui, Sant Jordi, encara menys. Només llegir i estimar. 

Bon dia.