El Sant Jordi a porta tancada de Salvador Illa i Javier Cercas

BarcelonaEra molt difícil aguantar una hora sencera sense parlar ni un minut del català ni de Catalunya en una conversa que el Govern havia decidit dedicar a Sant Jordi, però aquest silenci ha acabat sent justament el missatge polític de la diada. Des que Salvador Illa va anunciar que gravaria un pòdcast amb Javier Cercas per celebrar el Dia del Llibre que hi ha hagut cert rebombori. Era el primer cop en tota la història que un president de la Generalitat trencava la neutralitat institucional congraciant un escriptor concret, i hi havia crítiques per a tots els gustos. Des del punt de vista purament mercantil, fa molt poc progressista promoure un autor de bestsellers per sobre d'altres noms i segells més independents. Des del punt de vista del relat polític, triar una de les veus més activament bel·ligerants dels darrers anys contra el Procés grinyolava amb les apel·lacions a la grisor i la concòrdia que són marca de la casa. Des del punt de vista de la consciència lingüística, invertir el capital de la presidència per promocionar un llibre en castellà no sembla gaire coherent amb combatre el retrocés alarmant del català. En un govern que fa virtut de la sordina, la tria de Cercas és una de les declaracions més explícites de programa polític que s'han fet últimament. Però en comptes d'atacar aquest reguitzell de polèmiques de quilòmetre zero que flotaven, Illa i Cercas han repetit tots i cadascun dels tòpics de confort al voltant del papa Francesc i Donald Trump; i aquí pau i després glòria.

Ja no era gaire bon senyal que l'acte es fes a porta tancada. La retransmissió ha començat amb el president Illa acompanyat per Cercas i la moderadora, l'escriptora Emma Riverola, tots tres caminant pels passadissos del Palau de la Generalitat com futbolistes per un tren de vestidors. Però de seguida que la pilota ha començat a córrer s'ha vist que seria un d'aquests partits en què no hi ha res en joc. No és que ningú esperés cap confrontació entre Cercas i Illa, ni que poguéssim anticipar cap pregunta remotament incòmoda, però el grau d'indulgència ha estat tan extraordinari que quan Riverola li ha demanat a Cercas què opinava "un laïcista militant, un racionalista contumaç, un impiu rigorós" com ell dels tres dies de dol institucional que el govern d'Illa ha decretat arran de la mort del Papa, a Cercas li ha faltat temps per aplaudir la celebració del llegat cristià. Tres declaracions per donar una idea de la textura argumentativa de tot plegat: "El llegat d'aquest papa és posar els pobres al centre de l'Església", "Una cosa és el Papa, i l'altra és el personatge. El personatge és complex", "Jo soc anticlerical, però aquest papa era més anticlerical que jo". Igual que el Vaticà quan va donar-li accés privilegiat per escriure El loco de Dios en el fin del mundo –l'assaig biogràfic sobre Francesc que vèiem sobreimprès a la pantalla–, Illa sabia que escollint Cercas no havia de patir per res.

A part de condemnar fins a sis cops Donald Trump, amb l'ajuda del Papa i sense, els dos podcasters literaris també s'han vist obligats a dir alguna cosa de Sant Jordi. Comparat amb la severitat amb què han parlat dels problemes pels quals passa la resta del món, a Catalunya resulta que tot són flors i violes. El gran argument repetit ad nauseam ha estat que Sant Jordi és un dia únic al món, que l'envegen a tot arreu i que no s'ha pogut reproduir a cap altre indret malgrat els intents. Podria ser que un escriptor i un polític s'haguessin aventurat a relacionar aquesta excepcionalitat cultural amb algun fet, diguem-ne, de la cultura o de la política que ha parit aquesta festa. Però no ha calgut pronunciar ni una sola vegada les paraules llengua o cultura catalana perquè Cercas tenia una metàfora teològica especialment preparada per a l'ocasió: "Sant Jordi és un miracle". I els miracles, com tothom sap, són postnacionals.

El president Illa ha pogut aprofitar l'atmosfera de costellada per llistar les meravelles de Sant Jordi sense enviar cap missatge controvertit ni entrar en el seu àmbit d'actuació política. Continuant el tema del catolicisme, Illa ha reivindicat la diada del llibre i la rosa com un jorn per a la fraternitat, suposem que perquè la llibertat i la igualtat ja estan plenament implementades; ha dit que parla sovint amb Cercas de la importància de fer servir un llenguatge respectuós i no banalitzar els insults, i ha acabat fent saltar el neopujolòmetre reivindicant els llibres com una forma de millora personal més que no pas de gaudi. L'acte ha acabat amb la moderadora demanant-los que recomanessin un llibre a Donald Trump, però cap dels dos ha sabut aprofitar-ho per dir res fora del guió.