L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La setmana que ha esclatat el desvergonyiment de l'Estat a Catalunya'

Aquest matí s’ha reprès el servei de Rodalies, no a totes les línies amb la mateixa freqüència després de dos dies en què els maquinistes van aturar el servei a tot el país. Ahir se’n van presentar a la feina 6 de 140. Els maquinistes que no han aturat el servei a Andalusia sí que l’han aturat a Catalunya. A les primeres hores del matí, els trens han circulat però amb retards i sense gaires passatgers. Normal: si dimecres els trens no van, si dijous tampoc van, com et pots creure que divendres funcionaran? 

El balanç de danys és gran. En l’aspecte humà, ha mort una persona, un maquinista. En l’aspecte social, centenars de milers de persones han quedat segrestades sense poder fer la seva vida normal. Des del punt de vista econòmic, el cost del caos és gran i ara comencen les discussions sobre si han de ser les empreses o els treballadors els que paguin les hores que no s’han treballat per culpa de l’Estat. Hem arribat al punt que una persona expulsada de Barcelona i l’àrea metropolitana pels preus dels pisos que ha d’entrar a treballar a Barcelona, haurà de pagar de la seva butxaca o de dies de les seves vacances les hores que l’Estat no l’ha deixat treballar. Des del punt de vista polític, ha quedat clar que la Generalitat no té poder davant Renfe, ni Adif ni el ministeri, que el conseller Dalmau es va precipitar quan va donar a entendre que ahir es reprendria el servei. 

Avui és un dia de balanç, de cos social adolorit. Les causes de la patacada les sabem de memòria, però cal recordar-les. L’Estat ha executat a Catalunya la meitat de la inversió prevista en ferrocarril. No es perdin aquest treball de Xavier Grau del Cerro que publiquem avui: entre el 2010 i el 2023 es van invertir la meitat dels diners pressupostats. És igual que hagi governat el PP que el PSOE. És igual que a la Generalitat hi hagi hagut Convergència, independentistes o socialistes amb el suport d’Esquerra i Comuns. 

En números rodons, van deixar d’invertir 5.000 milions dels 10.000 pressupostats, i estem parlant de Renfe (els trens) i Adif (les vies), sumades. En números absoluts, Adif va deixar d’invertir molt més que Renfe. I encara has de sentir dir el ministre Puente que traspàs total de Rodalies a la Generalitat no, “perquè s’estaria trossejant una cosa que ens interconnecta a tots”. Interconnecta? Però quin acudit dolent és aquest? 

En aquest mateix temps, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions. I un munt de gent se n’ha hagut d’anar a viure lluny del seu lloc de treball.

Bon dia.