L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La pilota de Cristiano'

"La desigualtat en la tributació de persones físiques i empreses comença a ser insostenible, es digui Cristiano, es digui Apple o es digui Inditex"

Avui, encara que no els interessi el futbol se’n faran un tip. Primer, perquè hi ha sorteig de la Champions, que, tot s’ha de dir, és un d’aquells esdeveniments administratius del calendari que la UEFA ha aconseguit dotar d’aquella expectació que ajunta gent al voltant d’una pantalla, i això que el sorteig d’avui és per a una eliminatòria prematura, vuitens de final, que no es començarà a jugar fins al febrer.

I per una altra banda, la revista ‘France Football’ anunciarà avui que el guanyador de la Pilota d’Or 2016 és Cristiano Ronaldo, per a felicitat madridista i enuig disfressat de menyspreu culer. En fi, no hi ha discussió: que Messi és el millor futbolista de tots els temps (i tots els temps inclou l’any 2016), que si volen que abaixem a les xifres, Messi ha marcat més gols que el portuguès tant a la Lliga com a Europa, però ‘France Football’ aquest any vol donar valor als títols dels equips, és a dir, no només premiar el futbolista amb més bones qualitats tècniques, sinó també el que més ha fet perquè el seu equip hagi aconseguit els èxits. I és aquí on Cristiano Ronaldo té avantatge respecte dels rivals, pels títols europeus aconseguits pel Madrid i per Portugal, la seva selecció.

Cargando
No hay anuncios

Total, que després del premi d’avui, Messi haurà guanyat cinc Pilotes d’Or i Cristiano, quatre. Admeto un biaix de color de la samarreta, però em sembla que és indiscutible que Messi millora com els bon vins, i a mesura que fa anys i es fa gran potencia altres capacitats, com les de fer jugar l’equip, que no tenia gens desenvolupades quan va començar a jugar. Cristiano és tot el contrari, reduït a la figura d’un golejador atlètic i difícil de parar. Només els faré una pregunta: quants culers canviarien Messi per Cristiano i quants madridistes estarien disposats al canvi invers?

Però avui, mentre el futbol serà notícia amb pilotetes i pilotes, Cristiano Ronaldo és a la portada de l’ARA perquè hem pogut accedir a la declaració patrimonial del jugador, i els documents deixen clara una conclusió: dels 203 milions d’euros que el portuguès declara que té fora d’Espanya, dues terceres parts (fins a 133 milions) paguen impostos a Suïssa, Luxemburg, Irlanda, Holanda i les illes Caiman, tots, països de baixa tributació o directament paradisos fiscals. I això sense incloure-hi països amb regions fiscalment sospitoses de les autoritats fiscals, com són el Regne Unit o els Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

És possible que els assessors del jugador hagin apurat al límit de la legalitat les decisions sobre a quin país posar els diners, i si a Luxemburg, país fundador de la Unió Europea, hi ha empreses que hi tributen tipus mínims gràcies a acords bilaterals amb el govern del país no és culpa de Cristiano, com tampoc no ho és que tingui diners a Holanda i Irlanda, que atreuen multinacionals pels seus ínfims tipus de tributació, però sí, com se sol dir, del sistema. Estem parlant de països de la UE. Com és possible aquesta diferència de fiscalitats? Això, per no parlar dels 150 milions d’euros que el jugador amagaria a les illes Verges britàniques, segons el que va destapar fa pocs dies un consorci de periodistes europeus, diners que no apareixen en aquesta declaració del futbolista a què hem tingut accés per raons òbvies.

En aquest punt, més enllà de les simpaties que despertin el jugador i el seu club, és clar que ens trobem davant una història coneguda: les empreses, sobretot com més grans són, més instruments tenen per amagar ingressos o pagar pocs impostos. La tributació de les persones físiques, sobretot aquelles subjectes a una nòmina, és molt més estricta i, percentualment, és probable que paguin molt més (què els haig d’explicar que vostès no sàpiguen). Aquest és un factor de desigualtat que irritaria sempre la societat, però més en aquests temps en què les desigualtats econòmiques estan amenaçant fins i tot la democràcia. I aquest factor comença a ser insostenible, es digui Cristiano, es digui Apple o es digui Inditex.