L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'D'eleccions catalanes a plebiscit de Sánchez'

No és que la campanya electoral de les eleccions catalanes hagi desaparegut, però gairebé. Sí, els partits fan actes, mítings i propaganda a la televisió, però des de dimecres a la nit hi ha un elefant l’habitació que es diu Pedro Sánchez i és impossible no veure’l.

Tota la gent del seu entorn ens diu que en la decisió de Sánchez no hi havia un càlcul electoral a Catalunya, però com expliquem avui, “Sánchez fa saltar pels aires totes les estratègies en l’inici de campanya”. Se’n recorden, que ahir els deia que Sánchez havia canviat el sentit de la conversa, que Sánchez li donava al PSC un punt d’èpica i de vot per necessitat que no tenia, i que podia semblar un plebiscit (si vols democràcia, vota Sánchez) en el graner de vots socialistes que és Catalunya? Doncs escoltin què deia Salvador Illa, ahir, a l’arrencada de la campanya a Sabadell: “I sí, et diem, Pedro, que de la teva resistència individual fem una crida a aixecar una resistència col·lectiva. També et diem, Pedro, que estem amb tu!”

Aquí tenen un candidat d'ordre, ben vist per les patronals, que deia que “Ni amnistía ni nada de eso”, cridant a aixecar una resistència col·lectiva.

Potser els socialistes i els comuns obliden que fa massa anys que estem així, sotmesos a una actuació arbitrària de la justícia basada en criteris ideològics. Potser no volen recordar quan alguns miraven cap a una altra banda (fins que els va tocar a ells) quan amb informacions falses es van obrir diligència prèvies contra independentistes catalans. Mirin la piulada de l’advocat Adreu Van den Eynde: “La investigació de l’1 d’Octubre (jutjat d’instrucció número 13) es va obrir per una denúncia convenientment presentada per un actor polític vinculat a la ultradreta basada en articles de premsa a un jutge políticament motivat. Només ho dic”.

Ara bé, tot i que Sánchez ha desbordat qualsevol protagonisme de l’enemic públic número 1, Puigdemont, i ha eclipsat la campanya a Catalunya, la seva carta obliga a debatre on hem arribat (dic “hem” perquè la dinàmica política i mediàtica espanyola ens arrossega) en la destrucció de l’adversari a base de mentides i d’atacs personals en la pràctica política. No és exclusiu d’Espanya. És un mal de les democràcies, agreujat, en el cas d’Espanya, per una confluència d’interessos entre la majoria del poder judicial i el Partit Popular. L’avís de Sánchez és important, però arriba massa tard.

Per cert, mentrestant una dona va ser acomiadada de la feina per haver arribat massa vegades tard per culpa de Rodalies. Quina vergonya.

Bon dia.