This browser does not support the video element.
La setmana comença malament per al Govern i per a tots els que considerem que governar un país amb els pressupostos del 2023 no és seriós. Tot s’ha precipitat aquest cap de setmana. Havíem arribat a divendres amb l’acord entre el Govern i els comuns per aprovar els pressupostos. Només quedava el sí aritmèticament imprescindible d’Esquerra i divendres al matí, el president Illa fa això que ara se’n diu “un gest” a Esquerra: dir que està compromès amb una de les condicions d’Esquerra. Que la Generalitat sigui la que recapti el 100% de l’IRPF. I ho diu així:
Gairebé en aquella mateixa hora s’estan reunint en secret Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. I Sánchez li diu a Junqueras que ara no pot aprovar la recaptació del 100% de l’IRPF perquè la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, Montero, tindrà eleccions a Andalusia com a molt tard al juny, i que fins aleshores millor no tocar aquest tema, que serà utilitzat pel PP per acabar-la d’enfonsar. Les perspectives socialistes a Andalusia ja són dolentes sense pactes amb els independentistes, però amb pactes encara són pitjors, esclar.
Total, que dissabte surt Oriol Junqueras i diu que el president Illa ja s’hi pot anar posant fulles, als pressupostos:
I així estem, sense la transferència de la recaptació i, de moment, sense pressupostos a Catalunya. I tot perquè el PSOE no vol més desgast perquè el cicle electoral els condiciona.
Hem parlat amb Esquerra i amb el Govern. A Esquerra estan enfadats amb Illa perquè va fer aquest compromís públic amb la recaptació de l’IRPF i “cinc minuts després”, Pedro Sánchez li diu a Junqueras que no, perquè Montero ha dit que res de res. I Illa calla. O sigui que el PSC fa un pas enrere per no posar Sánchez en problemes i, si de cas, el problema se’l queda el PSC, que no podrà aprovar els pressupostos.
Per la seva banda, des del Govern d’Illa no ho veuen tan dramàtic i diuen que tot és una qüestió de calendari. Recorden que semblava que no s’arribaria a un acord de finançament, precisament per culpa de Montero, que mai no cediria i s’hi va arribar i van trobar el moment per explicar-ho, com també va passar amb la creació de l’empresa mixta de Rodalies Estat-Generalitat. I que amb la recaptació de l’IRPF acabarà passant el mateix, que Esquerra ho sap i està al cas. Que és un problema de calendaris i no hi cap altre camí que fer-se confiança, que els pressupostos són urgents avui i, en canvi, l’IRPF encara tenen temps per resoldre’l.
A veure, és un cop per a Illa, que surtis a dir que estàs per l’acord i que Sánchez, per conveniència electoral a Andalusia, et digui que ara no, quan sap que podries estar aprovant uns pressupostos amb Esquerra i ara, ves a saber. Perquè Illa sap que si no aprova els pressupostos del 2026 no n’aprovarà cap, perquè el 2027 hi ha eleccions municipals i espanyoles i els partits no estaran per arribar a acords sinó per marcar diferències. Potser quan Illa deia que sabia com fer-ho estava dient que sabia quan fer-ho, al juny, un cop celebrades les eleccions a Andalusia.
Com acabarà això? Jo crec que totes dues bandes estan esperant a veure qui aguanta més. De moment, Illa no incomodarà Sánchez i Esquerra no aprovarà els pressupostos. Hi ha alguna solució? Sí, que Illa i Junqueras anunciïn un acord a futur, sense que el PSOE els desmenteixi, perquè Esquerra necessita una via per assegurar que Catalunya ho tindrà. Sense això no hi haurà pressupostos.
Bon dia.