El Gaià, el riu renascut

TarragonaL’última crescuda del Gaià, el novembre passat, va provocar danys importants a la llera del riu i els municipis riberencs. La gaianada -és amb aquest nom que es coneixen popularment les crescudes d’aquest curs fluvial- també ha fet que molta gent del territori redescobrís aquest riu.

Però en els últims anys ja hi ha hagut moltes persones i diverses administracions que han estat fent molta feina per recuperar el Gaià, que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, amb l’objectiu de donar-li valor i acostar-lo als habitants de la seva conca i de més enllà. La gaianada de fa uns mesos va destruir part d’aquesta tasca i ara cal invertir diners per recuperar-la i seguir endavant.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha destinat 100.000 euros a diverses actuacions encaminades a adequar 33 quilòmetres de llera del riu Gaià i dels seus afluents. L’ACA ja ha treballat en trams no urbans del riu situats entre els termes municipals de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i Montferri (Alt Camp).

Però més enllà de les destrosses per la força descontrolada de l’aigua, una de les imatges que ens queda de l’última gaianada és l’arribada de l’aigua al mar, a la desembocadura de Tamarit, al terme municipal de Tarragona, un fet que feia quatre dècades anys que no es produïa.

El pantà, punt d’inflexió

El 1975 és una data que marca un abans i un després en aquest riu de 65 quilòmetres de llargada. Aquell any es va construir la presa del Gaià al Catllar, amb l’objectiu d’abastir la planta de Repsol de la Pobla de Mafumet.

A partir de llavors, la llera dels 11 quilòmetres del tram baix del riu, amb l’absència d’aigua, va entrar en una deixadesa i decadència que fins ben entrat el segle XXI no es va començar a recuperar. Joan Díaz, del Catllar i membre de la Plataforma Salvem el Gaià, recorda que les barbaritats que es van fer a la llera del riu, i posa com un dels molts exemples una neteja amb buldòzers o la construcció d’una pista de motocròs.

Díaz situa a finals dels noranta l’inici del canvi que ha conduït al procés de recuperació del riu, amb un relleu generacional que va plasmar-se en la creació de la Plataforma Salvem el Gaià, que va apostar per implicar les administracions en la recuperació del riu (ajuntaments, Consell Comarcal i Agència Catalana de l’Aigua) i també es va obrir un diàleg amb Repsol, l’empresa propietària de l’embassament. El paper de la plataforma, apunta Díaz, és el de vigilant del riu al territori; va participar de manera activa amb propostes i esmenes en el conveni que van signar el 2010 l’ACA i Repsol.

“El Baix Gaià és un territori molt viu, més enllà del riu. Hi ha una identitat. Per Torredembarra no passa el Gaià però hi ha un sentiment de pertinença a un territori vertebrat pel riu. Existeix una mesa d’alcaldes i el Consorci Turístic del Baix Gaià”, assenyala el catllarenc, que recorda que el riu va ser frontera -per la complicada orografia- entre els regnes cristians i els sarraïns durant dos segles a l’Edat Mitjana, com ho prova l’alta concentració de castells.

Díaz assenyala que el gran repte és anar més enllà del conveni actual i que pugui baixar més aigua dels 8 hm a l’any de mitjana que arriben a l’embassament, i això és en mans de Repsol.

De l’altra banda, el cap de comunicació i relacions públiques de Repsol, Josep Bertran, afirma que “l’empresa aposta per augmentar el cabal ecològic del Gaià, sempre que l’embassament mantingui la reserva estratègica d’aigua per a casos d’emergència, que és la funció actual”.

L’arribada de l’aigua de l’Ebre a través del CAT i la millora de la qualitat va permetre que l’abastiment d’aigua del pantà per al funcionament habitual del complex de Repsol ja sigui “residual”. Bertran valora molt positivament el funcionament i el seguiment del conveni amb l’ACA, que des del 2010 permet que el riu tingui un cabal ecològic.

Recuperar camins

El 2010 es va organitzar la primera Marxa de les Terres del Gaià, que ha tingut continuïtat fins ara, ha servit per donar valor a tota la xarxa de camins i senders al voltant del riu. Els consells comarcals de la Conca de Barberà i l’Alt Camp s’han implicat buscant subvencions d’altres administracions -Diputació de Tarragona i Generalitat- per arreglar camins, posar passarel·les i plafons informatius.

El 2011 es va crear l’Associació Terres del Gaià, que aplega entitats ecologistes, centres d’estudis i grups polítics, i que té com a objectiu principal vertebrar el territori i generar un desenvolupament sostenible del territori.

Un dels membres de l’associació, Jordi Pijoan, explica que d’uns anys ençà s’està notant que molts municipis ja no viuen d’esquena al riu i posa com a exemple recent la neteja del Gaià organitzada per l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. També dissabte vinent s’alliberaran per primer cop tortugues de rierol a Montferri.

“Després d’anys d’abandonament de l’agricultura, estem redescobrint un riu que potser era el més abandonat de Catalunya. Estem fent-lo més accessible i descobrint espais de gran potencialitat”, explica Pijoan, veí de Querol. Molts trams del Gaià estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 i són Espai d’Interès Natural.

Pijoan assenyala la necessitat de construir alguna depuradora al tram mitjà del riu, que complementi l’única que hi ha a Santa Coloma de Queralt. També considera important millorar l’accessibilitat a alguns trams del riu que ara encara són molt complicats. L’última gaianada va afectar el camí de les Terres del Gaià.

“El riu té un gran potencial per dinamitzar el territori i pot ser un recurs molt important pel que fa a la Costa Daurada. Són 65 quilòmetres, tots dins el Camp de Tarragona, en què, per exemple, no tenim cap via verda. Seria un recurs turístic molt interessant”, diu Pijoan.

Les diferents inversions

Les administracions han invertit els últims anys en la millora del Gaià, des dels municipis, consells comarcals, fins a la Diputació. Des del Consell de l’Alt Camp s’ha recuperat el tram del GR172.1., que va pel riu entre Vila-rodona i Aiguamúrcia. S’han col·locat passeres de fusta i baranes en aquest tram.

Els ajuntaments de Vila-rodona, el Pont d’Armentera i Querol han instal·lat infraestructures de pas i plafons informatius de l’entorn i el patrimoni industrial. GEPEC-EdC ha donat suport tècnic a diverses de les actuacions.

La Diputació està invertint en els castells del Gaià i els últims anys han rebut subvencions el Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià, ubicat al Castell del Catllar; l’Aixopluc Castells del Gaià, impulsat per l’Ajuntament de Querol, i el Castell de la Nou del Gaià.

A més, aquests últims anys la Diputació ha dut a terme nombroses actuacions al riu i el seu entorn més pròxim a partir de la signatura de convenis amb diverses entitats i organismes majoritàriament del tercer sector social, amb el marc del conveni entre la Diputació i la Fundació de l’Obra Social La Caixa.

Destaquen les actuacions de neteja i restauració de la llera del riu en diversos punts, així com les actuacions de prevenció d’incendis a l’entorn del riu, com és el cas del pantà del Gaià, sense oblidar la revaloració del patrimoni cultural que s’ha produït a partir de la neteja de camins en la Ruta dels Castells del Baix Gaià.