CULTURA

Vint anys sense Martí Royo

L’artista altafullenc va renovar la ceràmica catalana experimentant amb nous materials i el foc

Aquest estiu s’han complert vint anys de la mort de Martí Royo, ceramista i escultor altafullenc i un dels referents de la ceràmica a nivell català i també estatal de la segona meitat del segle XX. Obres seves es poden veure actualment a l’aire lliure en diversos punts del Camp de Tarragona, sobretot a Altafulla, on va viure dels quatre anys fins a la seva mort, però també al Museu de Ceràmica de Barcelona, al Museu Nacional de Ceràmica de València, al Museu de Manises i al Museu d’Art Modern de Tarragona, així com en diverses col·leccions de ceràmica contemporània.

A Altafulla s’hi va organitzar el mes passat una mostra amb més de vint peces seves aprofitant la vintena edició de la Fira d’Artesans d’Altafulla. Va ser un homenatge de la seva família que van voler compartir amb amics, vilatans i visitants. Sembla que aquest és un punt de partida de la reivindicació de l’obra i el llegat de Martí Royo. La seva viuda, Carme Vives, explica que durant el 2019 es podrà veure una exposició sobre l’artista altafullenc al Cercle de Ceramistes de Barcelona, però que abans n’hi podria haver una altra a les comarques tarragonines.

L’obra de Royo està molt influïda per l’entorn: per la terra i també pel mar. Era aficionat al busseig i algunes de les seves creacions agafen formes marines. Tenia el seu taller al centre d’Altafulla, però també forns enmig del camp, on treballava les seves obres al foc i amb la sal. Li agradava molt l’experimentació i la investigació, com demostren els quaderns que es conserven amb curoses anotacions dels seus treballs.

Royo va tenir el seu vessant com a docent i durant diversos estius va anar a la Bisbal d’Empordà a fer classes de ceràmica. Va col·laborar amb diversos artistes, com Madola, Rafael Bartolozzi o Rufino Mesa. Amb Madola va treballar en la construcció d’una de les primeres places dures de Barcelona, la de la Font de la Castellana. A Altafulla és on podem trobar més obres de Martí Royo, com el Monument dels Castellers a la plaça del Pou, la Sargantana a la Gelateria la Perla, l’Oliverot de l’Ajuntament o l’escultura a la plaça que porta el seu nom, a més de diferents murals dins de cases particulars.

Qui coneix més la figura de l’artista altafullenc és la crítica d’art i historiadora Assumpta Rosés, autora del llibre Martí Royo. Ceramista i escultor. La terra i el foc: un entorn creatiu, un estudi acurat de la formació, la producció artística, la recerca tècnica, la pedagogia i el pensament de l’altafullenc, en què hi ha catalogades prop de 500 peces, entre ceràmiques i escultures. Rosés considera Royo un dels millors ceramistes de Catalunya i de l’estat espanyol del final de segle XX i en destaca el seu paper de renovador de la ceràmica catalana a partir de l’estudi de la geologia i de diferents tipus de terres.

“El Martí tenia una teoria i és que el que la natura fa en milers o milions d’anys, amb el foc es pot fer en només unes hores. Per això va investigar i experimentar molt construint forns i provant molts tipus de terres. Sovint anava a Galícia, Andalusia o les Canàries i tornava amb el cotxe carregat de terra per treballar-hi i buscar noves formes”, explica Rosés, que destaca que Royo va esdevenir un expert en la tècnica raku, d’origen oriental: “Va impartir molts cursos per ensenyar la tècnica, però ho feia d’una manera especial, com un ritual, adaptant-la a la mentalitat mediterrània, amb unes trobades que duraven hores, mentre preparaven les peces. Cantaven, ballaven, explicaven històries...” La crítica d’art lamenta el mal moment que passa la ceràmica al nostre país, amb poca gent que la treballa i moltes peces que arriben de fora. A més, l’ensenyament de la ceràmica ha desaparegut de moltes escoles d’arts aplicades. Rosés confia que aquesta tendència canviarà.

Vocació molt primerenca, influït per grans escultors

Martí Royo va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 1949, però als quatre anys va anar a viure a Altafulla. Va créixer a la localitat del Baix Gaià, on de ben petit ja jugava amb el fang i la terra que trobava al carrer i va aprendre les bases de l’ofici al costat del pintor Josep Buyreu i el ceramista i professor Ramon Carreté. També va estar molt influït en la seva etapa de formació per l’escultor Saumells i, a Barcelona, va fer d’ajudant de l’escultor reusenc Joan Rebull. Va estudiar belles arts, però ben aviat ho va deixar i va passar a l’Escola d’Art de Tarragona.

Més continguts de

El + vist

El + comentat