TERRA -NO SOMNIS-
Camp de tarragona 19/09/2018

Un bany de vinya al Priorat (I)

Ruth Troyano Puig
2 min
El paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània del Priorat.

Www.ruthtroyano.catDe viure la vida tranquil·la se n’ha d’aprendre. Practicar-la i reivindicar-la hauria de ser un deure en aquest món cada cop més boig. Ens cal una parada conscient i reflexiva per pressentir el silenci. O el buit de la immensitat que és el fet de viure.

Els pobles de Catalunya ens ho permeten malgrat el ritme frenètic de l’agost, entre esquitxos d’aigua, rialles, corredisses, crits i balls de festa major. Viure-ho també és un privilegi, et reconcilia amb el ser i oblides el tenir. És 18 d’agost i a Torroja del Priorat se celebra l’onzena Nit de Vins, on es presenten els Vins de Vila del municipi. El dia desperta clar després d’una pluja volguda que apaivagarà la set dels ceps i assegurarà una maduració lenta i progressiva dels raïms, que estan a punt per ser collits. Com cada any, tots els viticultors pendents de Terroir al Límit, que és qui marca l’inici. El cel està, no obstant, enteranyinat. Els núvols passegen, s’esfilagarsen i oculten involuntàriament el sol d’un dia d’estiu al Priorat. Fa calor, però darrere de les cortines blanques amb punta de ganxet de Cal Cosepe tot és més suportable. Al cafè, la fressa de cada matí: la ressaca d’una nit de festa major, les converses dels més matiners sobre el veí, el cosí, la tieta o la nena; els al·leluies pels 13 litres d’aigua a la vinya. Les orelles no volen escoltar, però senten. El Montsant, al fons, també n’és testimoni.

Un viatge en un vehicle totterreny per les vinyes a mitja tarda et convenç que, al Priorat, a la viticultura heroica li calen molts més adjectius en la mateixa direcció. Turons preservats del soroll i de la impaciència, sòls de llicorella, pendents impossibles i impertinents per quan arriba la verema, ceps endreçats, sans, vius, esvelts, voluptuosos. Vinya vella, mosaic de carinyenes i garnatxes que conformen un paisatge verd amb un atractiu seductor i rítmic, tenyit pel groc de la llum de mitja tarda. De les pedres se’n fa vi, al Priorat. Una metàfora que el sommelier Josep Roca ha fixat demostrant que no hi ha impossibles. Vinyes encerclades per pinedes, ceps que maduren i bateguen en simbiosi amb l’olivera, l’ametller, la figuera i un frondós i aromàtic sotabosc mediterrani.

Tot plegat és el preludi d’una nit de vins que s’inicia a Sabaté i Mur tastant a la Solana, al capdamunt de les vinyes, que aviat rebran la certificació ecològica. Vins que expressen la història i la tradició mestissa d’un poble, amb l’esperit desenfadat que marquen les noves generacions. Vins que t’empelten del Priorat i són un bàlsam fi, elegant, profund i mineral. El shinrin-yoku ajuda els japonesos a produir més hormones de felicitat. Els banys de vinya al Priorat les perpetuen.

stats