ARQUEOLOGIA
Camp de tarragona 18/12/2019

La capital ibera del Penedès

Les excavacions que s’han fet al jaciment de Banyeres confirmen l’excepcionalitat de l’assentament

Jordi Salvat
3 min
La capital ibera del Penedès

Banyeres Del Penedès“D’assentaments grans com el de Banyeres del Penedès n’hi ha pocs, i trobar murs de fins a quatre metres d’alçada és excepcional”, afirma David Asensio, codirector de les excavacions, que destaca la potencialitat d’aquestes restes per interpretar el món iber. Asensio fa un quart de segle que treballa arreu de Catalunya en assentaments ibers i assenyala que la majoria de jaciments de la mida del de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, estan sota de poblacions actuals, com Tarragona (Kesse), Valls, Vilanova i la Geltrú o la muntanya de Montjuïc.

Com el de la localitat penedesenca, sense edificacions posteriors a sobre, només n’hi dos més a Catalunya: Ullastret i el Castellet de Banyoles (Tivissa). Però el jaciment penedesenc té una característica molt diferent: “A Ullastret o Tivissa has d’anar amb el cap cot i a Banyeres hauràs d’anar mirant cap amunt”. I és que la primera campanya arqueològica, realitzada la segona quinzena de novembre, ha deixat a la vista un tram de muralla i parets d’habitatges de fins a quatre metres d’alçada, a més de cases de fins a quatre habitacions, i ha confirmat el potencial que ja havien apuntat les prospeccions fetes amb georadar fa un any.

Una ciutat de milers d’habitants

Asensio diu que acaben d’“obrir el meló” i que en les 4,5 hectàrees del jaciment trobaran moltes restes que els ajudaran a interpretar com era el món iber just abans de l’arribada dels romans, el 218 aC a Empúries. L’assentament de Banyeres hauria estat actiu els segles IV i III aC, però l’arqueòleg apunta que podria haver començat uns segles abans. Asensio assenyala que hauria estat una gran ciutat de l’època, on podrien haver viscut uns milers d’habitants, xifra aproximada que s’haurà de concretar amb posteriors excavacions. Entre els pobladors hi hauria des d’una classe més poderosa i rica a les més populars, amb tallers artesanals, zones més residencials... “Al Castellet de Banyoles hi hem trobat una casa de mil metres quadrats on vivia una família benestant i altres de molt més petites, d’uns vint metres quadrats. Hem de veure les mides dels habitatges”, comenta Asensio, que afirma que a l’assentament hi vivia una elit o la casta alta d’aquesta societat, ja que bona part de la vaixella trobada era d’importació.

Tot apunta, doncs, que ens trobaríem davant la capital del Penedès en època ibera, i es tractaria del segon assentament més important de la Cossetània Oriental, després de la capital Kesse -l’actual Tarragona-, que ocupava unes nou hectàrees de terreny. L’arqueòleg destaca dos característiques que fan inèdit el jaciment iber de Banyeres: que era una ciutat i l’alt nivell de conservació a causa d’un tel. Un tel és una muntanya no natural, com la que cobreix aquesta ciutat. Ara per ara l’origen d’aquest tel és un misteri i recorda casos com el de Pompeia, a causa de la lava del Vesuvi, o un esllavissament de terres a Sicília. Asensio assenyala que durant la propera primavera l’equip de la Universitat de Barcelona que codirigeix amb Jordi Morer portaran a terme una nova campanya d’excavacions que podria confirmar encara més el potencial del jaciment. “Podrem descobrir com eren les portes o les finestres, els tipus de cases”, assegura.

Buscant mecenes

L’Ajuntament de Banyeres del Penedès està buscant recursos per seguir desenvolupant les excavacions. L’alcalde, Amadeu Benach, explica que estan buscant mecenes entre empreses privades i demanaran fons del Feder i de l’1,5% cultural. Una de les primeres actuacions que caldrà fer serà un tancament de tot el perímetre, que l’alcalde calcula que costarà uns 60.000 euros, amb l’objectiu que entrin detectors de metalls. Per portar-lo a terme es demanarà una subvenció a la Diputació de Tarragona. Benach espera que el 2021 ja es podran fer les primeres visites de les escoles al jaciment, que es va descobrir el 1998 en un camp de conreu de les Masies de Sant Miquel, un nucli de Banyeres del Penedès.

stats