DARRERAMENT TINC molt poques ganes de parlar de política, i això que m’apassiona. Necessito agafar una mica d’aire. Cada cop se’ns pixen més a la cara i ens diuen que plou. Remuguem una mica però ens ho empassem. Aviat ja ni remugarem. Vivim enmig d’un bombardeig d’informació incompleta, cuinada o interessada, que fa impossible que puguem acostar-nos, mínimament, a la veritat. Ja sabem que l’objectivitat a l’hora d’explicar qualsevol fet no existeix, ja que tots tenim un biaix personal. Però entre l’entelèquia de l’objectivitat i la manca absoluta d’ètica i imparcialitat hi ha la possibilitat de ser un polític, un periodista o un opinador responsable i honrat que no manipuli la realitat constantment per fer-la encaixar en la seva ideologia i els seus interessos.
La famosa derogació de la “doctrina de la imparcialitat” per part de Dick Cheney, que va posar fi a l’obligatorietat dels mitjans de comunicació nord-americans de mostrar els diferents aspectes de cada qüestió, és l’exemple que millor resumeix el que ha passat aquestes darreres dècades amb la major part de la informació que rebem. Una altra de les seves estratègies de màrqueting també va crear escola ràpidament. Cheney i el seu equip de ments brillants van utilitzar tota la seva maquinària de poder i mediàtica per reformular conceptes convenientment. Van substituir paraules com 'escalfament global' per 'canvi climàtic' a fi de desdramatitzar el fenomen o van batejar l’impost de successions com a 'impost de la mort' per crear un estat d’opinió favorable a fer-lo desaparèixer. En paral·lel, va néixer Fox News com a paradigma dels mitjans que generen 'fake news' sense manies al servei d’un partit.
A Europa, i amb comptades excepcions, els grans mitjans de referència han desaparegut o han quedat en mans de monopolis que, en connivència amb el poder, controlen les notícies des que es generen a través de les agències fins que ens arriben, o, encara pitjor, són qui decideix què és notícia i què no ('gatekeepers') des de fa temps. Tot això, sumat als nous canals de difusió d’informació i opinió sense filtres (blogs, Twitter), ens hauria de fer repensar si realment som la societat més ben informada i difícil de manipular de la història o just el contrari.
