Montsant Fonts: “La Llibreria Gaudí estava molt controlada pel règim franquista i patia escorcolls”

La Llibreria Gaudí de Reus compleix 60 anys. Si hi entreu, trobareu entremig dels llibres un recull de fotos que evoquen aquells primers anys de l’establiment, amb Isidre Fonts al capdavant, i controlat per la policia franquista. Ara hi ha les seves filles al capdavant i el sector de les llibreries ha canviat molt. En parlem amb Montsant Fonts.

Com neix la Llibreria Gaudí?

— L’any 1962 es crea Edicions 62 amb la voluntat d’oferir tant llibres d’autors catalans com traduccions. També neix Edigsa, la discogràfica que va portar els autors catalans de la Nova Cançó. Aquests llibres i discos, no és que les llibreries que ja existien no els volguessin tenir, sinó que no els posaven a l’aparador ni a primera vista. Hi havia la necessitat de crear unes llibreries que posessin aquest material a l’aparador i fossin molt visibles. Una sèrie d’accionistes que van crear una xarxa de llibreries en diverses poblacions. Hi havia capital de Barcelona però també local, com a Reus. Hereus d’aquell moment, només queden la Llibreria Voltes de Girona i la Gaudí. Altres que es van crear no van sobreviure.

Per què?

— Es feia molt d’esforç en la cerca d’un local, adequar-lo, omplir-lo de material i buscar una persona que estigués al capdavant de la llibreria, que en aquest cas va ser el meu pare, Isidre Fonts Masdeu, que era de la Selva del Camp, però havia estat un temps a Barcelona i estava molt vinculat a l’antifranquisme i al catalanisme. Aquesta feina de muntatge l’acabaven de fer i el que era difícil era mantenir-ho. Aquest també era el nostre cas. Era molt feixuc. El meu pare era conegut per la policia franquista i era una llibreria molt controlada pel règim.

Com era aquest control?

— Doncs fins el punt que es posava un policia a la punta de carrer i un altre a l’altra i, quan veien que portaves un llibre sota el braç, t’aturaven i preguntaven què havies comprat, qui hi havia a la llibreria... Si ho tenies molt clar, un altre dia hi tornaves a anar, però més d’una persona devia pensar que el policia li havia fet passar una mala estona i un altre dia anava a un altre lloc. A banda d’escorcolls, aquest fet no facilitava que la gent vingués aquí a comprar. Costava molt econòmicament i es va fer una segona inversió de capital, però no n’hi va haver prou. Entre el 1971 i 1972, el meu pare i la meva mare es van quedar tots els deutes i van passar a ser propietaris de la llibreria.

És una nova etapa.

— És una segona etapa, però també una continuïtat perquè des del primer dia estaven al capdavant de la llibreria. Ja els coneixien. La meva mare era de Tarragona i venia ja del món dels llibres. A casa seva feien enquadernacions i ella era bibliotecària d’ofici. Tenia molt de bagatge. I entre tots dos van anar tirant endavant.

Com es fa el relleu cap a la segona generació?

— Amb 18 i 19 anys ja vaig començar a treballar a la llibreria. Vam estar molts anys els meus pares i jo, i més endavant va entrar la meva germana. Després, el meu pare es va jubilar i vam estar ma mare i les dues filles i ara estem totes dues.

El món de les llibreries ha canviat les darreres dècades. Com els ha afectat fenòmens com el llibre electrònic?

— En el començament, deien que les llibreries fins i tot vendríem els dispositius del llibre electrònic i al final, res. Semblava que el llibre electrònic s’ho havia de menjar tot, però ara hi ha gent que fa servir el llibre electrònic i n'hi ha d'altres que combinen. I, finalment, hi ha els que només el volen en paper. Conviu tot. Hi ha nínxol per a tothom.

La venda de llibres per internet els afecta?

— El mercat ha canviat i has de conviure amb la venda per internet, amb el llibre electrònic, el llibre de segona mà... Vas fent. Nosaltres també tenim una web, responem els clients per WhatsApp, Instagram... Que cadascú demani per on se senti més còmode.

Quin tipus de clientela ve a la Llibreria Gaudí?

— Tenim molt de llibre infantil i juvenil i ens ve molt públic familiar. També públic jove. Tenim una mica de tot. Venem llibres en català i en castellà.

Fan presentacions de llibres?

— Presentacions no, però tenim un club de lectura. Sí que se’n podrien fer, de presentacions, però a Reus hi ha molta tradició de fer les presentacions a les entitats. Hi ha un teixit associatiu molt important. El que sí que fem és anar amunt i avall a vendre llibres en aquestes presentacions. On ens demanen.

La feina actual d’una llibretera com és?

— Allò de “m’agrada molt llegir i tindré una llibreria” no funciona. Llegir, ho has de fer a casa perquè a la llibreria el temps se’t menja. Primer has de desempaquetar, després comprovar albarans, portar-ho a la llibreria des del magatzem, gestionar les comandes... És una gestió empresarial.

I aconsellar els clients.

— Has de llegir, però ho has de fer a casa, mirar les ressenyes... Cadascú li agrada el que li agrada i has d’encertar en les recomanacions. Hi ha de tot. Hi ha el que ja sap el que vol i és ràpid, el que remena i remena i troba i la persona que prefereix que l’aconsellis. 

Com és la relació amb els autors i autores de la ciutat?

— Sempre ha estat bona. Ara hem participat a la Fira Epíleg, que és el quart any que es fa i que hi som. I nosaltres estem en la part dels autors locals. A la parada portem autors locals i traductors locals.

I quin és el futur de la Llibreria Gaudí?

— Això, el temps ho dirà.

Està la tercera generació preparada?

— Per ara no està gaire preparada, però encara hi ha temps. Això està obert.