MEDI AMBIENT
Camp de tarragona 24/11/2020

La falta de planificació dels nous parcs eòlics aixeca polseguera al territori

El desplegament dels molins genera una allau de projectes als municipis i controvèrsia a la demarcació

Josep Escaño Bové
9 min
El Baix Camp  I el Priorat són les comarques del Camp de Tarragona amb més parcs eòlics després de la Conca de Barberà. A la foto, molins de vent al coll de la Teixeta, frontera  natural entre totes dues  comarques.

ReusEn els últims mesos s’han repetit les notícies d’ajuntaments del Camp de Tarragona que han posat el crit al cel davant el projecte d’instal·lació d’un parc eòlic en el seu terme municipal. Part de culpa d’aquesta realitat és conseqüència directa de l’obertura normativa i d’una falta de planificació en el desplegament de l’energia eòlica en el territori català, que ha agreujat la percepció negativa que es té d’aquest sistema de producció energètica. Una falta de planificació que s’admet des de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), es matisa des de l’associació EolicCat, que engloba un grup d’empreses privades interessades en impulsar l’energia eòlica a Catalunya, i es denuncia des de l’entitat ecologista GEPEC, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya.

“Han sigut 10 anys sense legislar, ho han abandonat i, ara, per complir amb l’objectiu dels Acords de París, s’ha accelerat tot. En aquests moments això és un campi qui pugui”, explica indignat Andreu Escolà, portaveu del GEPEC, i afegeix: “No es pot deixar en mans del capital privat el desenvolupament de l’energia eòlica, com ells vulguin, perquè això suposarà molins més rendibles i, per tant, més grans”.

De fet, és cert que el canvi normatiu ha permès la proliferació de projectes d’energia eòlica i també solar. En aquest sentit, és clau el decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables, que ha sigut un instrument jurídic esperat per proporcionar noves eines al sector energètic. I és que aquest text elimina barreres administratives per a la seva implantació. El decret llei va incloure la derogació del decret 147/2009, que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil.

Ponència d’Energies Renovables

“Aquest nou decret obre la porta a la lliure iniciativa però amb filtres. El primer de tot és la Ponència d’Energies Renovables. Aquí es determina si el projecte és viable o no”, explica Jaume Morron, portaveu de l’associació EolicCat. En relació amb la planificació, considera que arribarà amb la futura llei de transició energètica, que s’ha de tramitar al Parlament de Catalunya. En aquests moments, però, apunta que “la planificació ha de ser la capacitat de generació d’energia del país per complir amb els objectius climàtics i energètics”. En una línia similar es pronuncia Manel Torrent, director de l’Institut Català de l’Energia, tot i que reconeix: “Ara no hi ha planificació, com sí que n’hi havia amb l’anterior decret, ja que s’ha liberalitzat i el que fem és analitzar cas per cas cada projecte”.

Amb aquestes condicions, la Ponència d’Energies Renovables és l’organisme que atura o dona llum verda als projectes. “Moltes de les propostes que es presenten no superen la fase de la ponència. Dels últims 46 projectes que hem rebut, 19 han caigut. Es pot dir que un 60% dels que rebem superen aquesta etapa”, detalla Torrent.

A la recerca del recurs eòlic

Davant d’aquest nou escenari, en què s’analitzen tots els projectes de nous parcs eòlics però no hi ha cap tipus de planificació prèvia pel que fa al repartiment dels molins pel territori, la recerca del recurs eòlic és la primera motivació a l’hora d’escollir l’emplaçament idoni per a aquest tipus d’instal·lació. Això ha portat a una concentració de molins de vent en determinats punts del territori, especialment en comarques del Camp de Tarragona com la Conca de Barberà o el Baix Camp, i en zones de les Terres de l’Ebre com la Terra Alta o el Baix Ebre. La possibilitat que s’ubiquin més parcs eòlics en aquestes zones preocupa tant a les entitats ecologistes com als alcaldes del territori. “Des del novembre de l’any passat han presentat 13 nous projectes d’energia eòlica a la comarca. On va a parar tota aquesta energia? A la Conca de Barberà no es queda!”, manifesta Carme Ferrer, alcaldessa de Senan, que creu que hi ha d’haver un repartiment territorial dels futurs parcs eòlics.

Per la seva banda, Marc Roca, alcalde de Rocafort de Queralt, considera que “la Conca ja ha pagat la seva penyora energètica” i que s’hauria de “fixar que cada territori produís una determinada quantitat de megawatts”. “El que no es pot permetre és que tot s’acumuli a la mateixa zona”, diu Roca.

Des del GEPEC, Andreu Escolà es mostra encara més contundent: “Hi ha una barbaritat de molins i parcs eòlics al Camp de Tarragona, només se salva la zona que és Parc Natural. Per a nosaltres, és un desgavell, hi ha falta de sensibilitat ambiental i s’està sacrificant el territori i la biodiversitat. Qui porta la veu cantant en tot aquest procés són les grans companyies”.

Des d’EolicCat expliquen la concentració actual dels molins de vent amb un argument tècnic: “Per instal·lar els molins de vent, el primer que s’ha de saber és on hi ha el recurs; si el vent és explotable o no”, indica Jaume Morron. Explica que el vent de Barcelona no és rendible i el de l’Empordà és més complicat d’explotar perquè té unes característiques poc constants. Una justificació que repeteix Manel Torrent des de l’ICAEN: “On hi ha el recurs eòlic és a les Terres de l’Ebre; a Girona, la tramuntana és un vent de poca qualitat”. Torrent argumenta, a més, que fins fa poc a les comarques gironines no hi havia capacitat d’evacuació de l’energia que es produïa, ja que la xarxa elèctrica no ho permetia. “Fins que no es va fer la línia de molt alta tensió (MAT), Girona no tenia capacitat per evacuar l’energia”, remata Morron.

Tot i això, els grups ecologistes es defensen i no s’oposen a l’energia eòlica sinó que aposten per un model alternatiu, més respectuós amb el territori. La proposta del GEPEC, que detalla Escolà, s’encamina a la construcció de 2.000 molins petits, ubicats en zones alterades ambientalment. “La nostra idea és treballar des d’un model cooperatiu i municipal, que no estigui en mans de les grans empreses. El model privat que els interessa a ells no és el model que pot interessar al conjunt de la societat”, insisteix.

La polèmica de Lo Vedat del Pany

En aquest context la gota que ha fet vessar el got i ha generat més polèmica ha sigut el projecte de parc eòlic de Lo Vedat del Pany, a la comarca del Baix Camp. Es preveu instal·lar 10 aerogeneradors i una potència de 25,6 megawatts (MW), ubicats entre els termes municipals de Riudecols i Duesaigües.

No es tracta d’un projecte nou, però ara s’ha reactivat gràcies al canvi legislatiu aprovat pel Govern l’any 2019. Els promotors neguen que hi hagi massificació a la zona i sostenen que és un projecte ben elaborat. En aquest sentit, aquesta proposta ha anat superant tràmits administratius des de fa més d’una dècada, fins a aconseguir la llum verda definitiva. El canvi tecnològic, amb torres més potents -i més altes-, també ha sigut clau. L’Ajuntament de Riudecols, on s’instal·laran sis dels deu aerogeneradors, ha autoritzat els treballs, tot i que admet que també li preocupa la massificació dels parcs, i de cara al futur, tal com ha explicat a Canal Reus, treballa per evitar-los. Tanmateix, aquest projecte ja no es pot tirar enrere perquè està recollit en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La seva última via, la de comprovar si el permís -atorgat fa anys- encara és vigent, també està esgotada.

La central de Lo Vedat del Pany s’ubicarà a continuació del parc de Collet dels Feixos, al terme de Duesaigües, que ja fa anys que està en funcionament. La nova instal·lació estarà més a prop de l’ermita de Puigcerver, que data de principis del segle XIII.

De fet, la proximitat a aquest espai és un dels arguments pels quals els grups ecologistes s’oposen a la seva instal·lació, així com els perjudicis mediambientals.

El paper dels municipis

En aquests casos, els municipis tenen poca capacitat per frenar la construcció d’aquestes centrals. Tot i això, com explica Manel Torrent, “un municipi no s’hi pot oposar però és evident que si l’empresa promotora veu que no hi ha suport, no instal·larà el parc”. Des de l’ICAEN reconeixen que hi ha una “allau de projectes” que arriben als municipis, conseqüència directa d’aquesta normativa més permissiva, però creuen que és necessari fer compatible el territori i les energies renovables.

En aquest punt, explica els beneficis econòmics que aporten aquestes instal·lacions als municipis. “Un parc eòlic de 30 MW deixa uns 150.000 euros a l’any en impostos al municipi. A banda, també es paguen lloguers, drets de pas, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO)... Potser la pregunta que ens hem de fer és què fa l’alcalde del municipi amb tots aquests recursos”, assenyala Torrent.

Discrepa d’aquesta posició Marc Roca, alcalde de Rocafort de Queralt, que recorda que la Terra Alta va acollir amb moltes ganes la instal·lació de parcs eòlics, però passat el temps “ni els ha aportat més riquesa, ni més feina, ni ha evitat el despoblament de la comarca”. Per aquest motiu, ara són “reticents a la instal·lació de més molins de vent”.

Malgrat les polèmiques, des d’EolicCat creuen que s’ha de valorar que aquests parcs “són una font d’energia pròpia, feta a casa, renovable i neta: una realitat que compensa l’impacte visual que puguin generar”, comenta Morron.

Els Acords de París

Un fet evident, i molt vinculat a la transició energètica, és que el rellotge dels Acords de París avança i Catalunya està molt lluny d’acomplir els objectius previstos per a l’any 2030. En aquests moments es produeixen al territori català 1.270 megawatts d’energia eòlica i 300 megawatts d’energia solar. D’aquí una dècada, Catalunya ha de generar 10.000 megawatts d’energies renovables, 6.000 d’eòlica i 4.000 de fotovoltaica.

Segons indiquen des de l’Institut Català de l’Energia, de cara al 2050 els objectius són 48.000 megawatts d’eòlica, que ocuparia un 3% del territori català, i 37.000 megawatts de fotovoltaica, de la qual el 40% aniria a zona antropitzada. “La urgència per assolir aquests objectius ens impedeix planificar millor, però, tot i això, s’està impulsant un pla territorial”, explica Manel Torrent. Els ecologistes ho veuen d’una altra manera. “Per complir amb els Acords de París s’està sacrificant tot el territori”, lamenta Escolà.

Catalunya, a la cua de la producció d’energies renovables

“Estem a la cua de l’Estat pel que fa a la producció d’energies renovables”, així de clar es manifesta Manel Torrent, director de l’Institut Català d’Energia.

Les dades certifiquen aquesta realitat. Tot i que Catalunya és una de les comunitats amb més producció d’electricitat i amb més consum, només té un 7,3% de tota la potència renovable instal·lada a l’Estat. Per davant hi ha comunitats com Castella i Lleó, Galícia, Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura, amb percentatges sobre el total de les renovables de l’Estat que van del 21,7% al 7,7%. Castella i Lleó, així, genera una cinquena part de l’electricitat d’origen renovable d’Espanya, mentre que Catalunya no arriba al 9%. Només un 21% de tota l’electricitat generada a Catalunya té un origen renovable.

Els molins es concentren al sud: Tarragona 521, Girona 0

“Qui té nassos de construir un parc eòlic a la Costa Brava?” Aquesta és la pregunta que llança a l’aire Andreu Escolà, del grup ecologista GEPEC. Si es mira el mapa que acompanya aquest text, de moment, són pocs els que s’han atrevit a fer-ho, tot i que és cert que ja hi ha un parc eòlic projectat a la zona de la Jonquera i, segons afirma Manel Torrent de l’ICAEN, “se’n faran més”. Si s’analitzen les dades de la producció de l’energia eòlica a Catalunya i la instal·lació dels molins al territori, el cert és que es concentren al sud de Catalunya. Efectivament, si observem els parcs eòlics que estan operatius en l’actualitat, es pot traçar una línia que parteix el territori català en dos.

Malgrat això, la concentració de molins en determinats punts no implica més producció energètica. De fet, segons les dades que aporta EolicCat, la comarca amb més densitat de producció de watts per metre quadrat és el Segrià, amb 1.872. Si, en canvi, es posa la lupa en la comarca amb més municipis amb parcs eòlics, la capdavantera és l’Anoia, que n’acumula 9, seguida de ben a prop per la Terra Alta, amb 7 municipis. Si s’observa quina és la comarca que té més molins instal·lats, en aquest cas, és el Baix Ebre, amb 159 molins, també amb la Terra Alta en segona posició. Precisament, aquesta comarca abandona el segon lloc per ser la primera en el cas de producció total de potència (MW), ja que produeix fins a 325 megawatts, un 25% del total de la potència que es produeix a Catalunya. De fet, la Terra Alta també és el territori amb més superfície ocupada per parcs eòlics.

Si traslladem aquesta comparativa al pes específic per demarcacions, el lideratge indiscutible recau sobre la província de Tarragona. Les dades parlen per si soles, i és que aquesta demarcació produeix el 56,8% del total de l’energia eòlica que es fa a Catalunya. En aquest cas, el territori tarragoní encapçala tots els registres, excepte el de densitat de producció de watts per metre quadrat, liderat per Lleida: total de megawatts que es produeixen, municipis amb parcs eòlics, superfície ocupada per molins i molins instal·lats amb un total de 521, molt per davant de Lleida, amb 175; Barcelona, amb 115, i Girona, amb 0.

stats