"La pregunta que més em fan durant el Ramadà és si tinc set"
Bona part dels 650.000 musulmans que viuen a Catalunya comencen el mes de dejuni i oració
AlcoverDues taules esplèndides ocupen la meitat del menjador. La Sali i la Nadia, que són germanes, han tingut cura de tots els detalls. Avui és el primer dia de Ramadà i, a més, venen dos periodistes a casa. Batut d'alvocat i plàtan, te, la harira (que és una sopa que porta de tot, menys porc, evidentment), dolços, empanades i dàtils, com marca la tradició musulmana. Els fills de la Sali, el Yassin, de vuit anys, i la Rodayna, de deu, es miren la taula com si també haguessin estat tot el dia sense menjar, però ells encara són massa petits per fer el dejuni. "Jo he intentat fer el Ramadà, però he encès la televisió i a tots els canals estaven menjant... i m'ha entrat gana", diu el petit frustrat mentre la família riu.
Aquesta tarda a Alcover (Alt Camp) hi ha la Rua de Carnestoltes i pels carrers desfilen superherois, abelles i princeses. Quan s'acosta l'hora, però, els musulmans es van retirant. Van a casa seva, a la dels tiets o a la dels veïns i gaudeixen del sopar després del primer dia de dejuni. A casa la Sali i la Nadia, quan falten deu minuts per a l'hora (avui el sol es pon a les 18.50 h) comença a arribar la resta de la família. Cada cop que sona el timbre, la Sali somriu. Ja van arribant. És possiblement el moment més bonic del Ramadà, quan tota la família es va retrobant abans de menjar.
A casa també hi ha la Sara, que és l'àvia de la família, i la Saaida, que és una veïna que ha arribat fa poc del Marroc. "Fa sis mesos que està aquí i encara no parla català", explica la Sali. Un dels fills de la Nadia, el Mohamed, explica que el primer cop que va fer el Ramadà, amb 12 anys, no va poder resistir i menjava d'amagat. El seu germà, l'Ilias, tampoc va poder aguantar el primer any, i a les quatre de la tarda va dir prou. Ara ja té 18 anys i no li suposa cap esforç; això sí, no para de donar explicacions als amics. "La pregunta que més em fan durant el Ramadà és si tinc set", diu. El primer cop que va fer el dejuni amb èxit, amb 13 anys, sí que en tenia perquè a més era estiu, però assegura que es mullava la cara i en tenia prou. "També em pregunten si puc menjar xiclet o si puc saltar-me el Ramadà si em trobo malament", explica amb un somriure. Se sent una pregària des del mòbil de la Saaida. Ja és l'hora. L'àvia se'n va a l'habitació a resar i la resta de la família seu a taula contenta. Comencen pels dàtils. És el primer dia del mes més especial per als musulmans.
Mig miler de catalans
El Ramadà rememora el moment de l'any 610 en què, segons la tradició musulmana, l'àngel Gabriel es va aparèixer al profeta Mahoma i li va revelar l'Alcorà, el llibre sagrat islàmic. Durant un mes, els seguidors d'aquesta religió, uns 650.000 a tot Catalunya provinents principalment del Magrib, l'Àfrica subsahariana i el Pakistan, dejunen i s'abstenen de beure, fumar o de mantenir relacions sexuals entre la sortida i la posta del sol. "Tampoc podem criticar, que és pecat", puntualitza la Sali. L'objectiu d'aquest sacrifici és créixer espiritualment, apropar-se més a Déu. L'islam és la segona religió amb més seguidors, després del cristianisme. "També ens serveix per sentir en la pròpia carn el que pateixen els que no poden menjar, com les persones que estan patint les guerres", diu la dona. Durant aquest mes, els musulmans han de resar cinc vegades i sovint ho fan en comunitat. "Al vespre, cap a les vuit, venen molts musulmans a resar a la mesquita", explica l'Abderramán, membre del Centre Cultural Islàmic La Pau del barri de Campclar, on hi ha una de les mesquites més importants de Tarragona.
Durant el sopar a casa la família de la Sali i la Nadia, expliquen que a vegades no és fàcil seguir el Ramadà a Catalunya. "Depèn molt de la feina", explica el Mohamed. Alguns cops li han permès canviar de torn, però d'altres no. En aquests casos, quan per fi arriba l'hora d'acabar el dejuni es menja un parell de dàtils que porta a la butxaca i es pren un batut. La Sali també ha tingut algun problema a la feina: "Treballava de cambrera i quan tots paraven per dinar, a mi em deien que com que no menjava, havia de seguir treballant durant la mitja hora de pausa".
Havent sopat, els adolescents de la casa tornen a marxar, que avui és dissabte i Carnestoltes, i demà es llevaran d'hora per poder menjar alguna cosa abans que surti el sol.