Les primeres etiquetes de vi del Priorat
No queda tan lluny quan era ben comú considerar els vins del Priorat com de baix nivell, que únicament servien per donar grau i cos a altres vins o, en el millor dels casos, per al consum a granel. Una idea històricament estesa fora de les nostres comarques, encara que aquí no hi faltava qui el defensava com a vi de batalla. Però, realment, la bona fama dels vins del Priorat no és pas relativament recent. De fet, les possibilitats de venda al detall, així com l’exportació d’aquesta denominació genèrica, ja van formar part de les inquietuds empresarials d’un bon grapat d’emprenedors a finals del segle XIX i principis del XX. Registrar-ne oficialment la denominació de cara sobretot al mercat al detall serà l’obsessió d’alguns productors i comercialitzadors de l’època.
Aquests pioners es van trobar amb un panorama desolador. El 1893 hi havia al Priorat 17.000 hectàrees de vinya, però amb l’arribada de la fil·loxera gairebé no se’n va salvar ni una. A pesar d’aquest declivi i de la molt lenta recuperació de la vinya a la comarca després del sotrac de la plaga devastadora, no van faltar a l’època empresaris amb una visió comercial decidida.
A Ròmul Bosch i Alsina (1846-1923), el famós metge, polític, navilier i home de negocis, hem d’atribuir-li el primer registre oficial del nom Priorato en una etiqueta de vi. El 1894, Bosch i Alsina sol·licita la marca "Vino tinto garantido del PRIORATO RBA", dirigida al mercat detallista. La propietat industrial d’aquesta marca li serà concedida el 1895. Curiosament, l’etiqueta porta dues estrelles de David, que flanquegen el nom.
Carlos Huyssen, resident a Reus, figura com el segon empresari que registra el nom de Priorato en una etiqueta de vi. Ho farà el 1902 amb la marca "Saint-Raphaël. Vino auténtico del Priorato", que dedicarà a l’exportació. El 1903 l’empresari Magí Pladellorens (Sant Martí de Provençals) se suma com a tercer en la llista amb una etiqueta en la qual s’esmenta el nom de Priorato. Com a curiositat, per la seva part, Miquel Serra, de Lleida, registrarà també el 1903 una de les més inversemblants marques de licors que puguem trobar, "Anís Infernal", amb un subtítol ben destacat: "Fabricado con los peores vinos del Priorato". Textual.
La primera versió en català de la marca Priorat es va registrar el 1917. Aquell any, Bonaventura Font Castany obté la "Primera marca de vins al Priorat", acompanyada d’un disseny amb raïm i fulles de parra, així com una gerra de vi. La segona inscripció en català a l’Oficina de la Propietat Industrial no va aparèixer fins al 1930, quan els industrials Jaume Miralles Pallejà i Serapio García Sentis registren la marca "Bodegas Gran Priorat", amb celler al carrer Còrsega, 267, de Barcelona. Totes aquestes marques convivien amb una munió d’altres que feien ús del segell Priorat, però que no havien passat pel tràmit de la seva regulació oficial; la majoria circulaven sense cap mena de registre. De fet, moltes de les companyies productores d’aquestes marques ni tan sols figuraven oficialment inscrites.
Em sembla il·lustratiu comentar que, com a argument que reforça la bona fama que ja tenia el vi del Priorat abans de la Guerra Civil, el 1931 diverses entitats i ajuntaments de la comarca (Bellmunt, Gratallops, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat i la Vilella Alta) demanen que es reconegui la marca col·lectiva Priorat, "que serveixi de garantia als vins d’aquesta regió […] i la creació d’un Consell Regulador, a imitació de l’establert per la marca Rioja, […] amb la denominació Priorato Scala Dei". I és que a l’època era molt evident l’abús d’alguns importadors estrangers, que utilitzaven les marques d’origen Tarragona, Málaga, Rioja i Priorat sense cap control d’origen. Marques, com veiem, que ja gaudien de prestigi internacional. La declaració de la denominació d’origen vitivinícola Priorat va arribar el 1954.
La plena i reconeguda fama dels vins prioratins no la veuríem fins a inicis del segle XXI. Els primers passos es van fer, però, a principis de la dècada dels noranta del segle XX, en què es podien comptar, a tot estirar, una desena de cellers sota la DO Priorat. A principis del segle XXI, ja en tenim una cinquantena de registrats.