Hi ha espais que expliquen el passat d’una comunitat millor que qualsevol llibre d’història. A Amposta, aquest relat passa, inevitablement, pel seu mercat. No només com a equipament comercial, sinó com l’escenari on, durant dècades, s’ha desplegat –i encara avui es desplega– la vida quotidiana de la ciutat.
Abans de l’edifici actual, el mercat era aire lliure i moviment. La plaça Major es convertia setmanalment en un formiguer de gent, carros i tartanes arribades d’arreu de les Terres de l’Ebre. Era un espai viu, sorollós i imprescindible, on comprar i vendre es barrejava amb conversar i fer comunitat. Algunes fonts situen aquest mercat ja al segle XIX, primer en diumenge i, amb el temps, fixat en dimarts. Aquell mercat a cel obert seria, en certa manera, el pare del que avui coneixem.
La necessitat d’ordenar aquest bullici i adaptar-lo als nous temps va portar, en plena postguerra, a projectar un equipament estable. L’any 1941, l’Ajuntament acordava adquirir els terrenys coneguts com “La Fàbrica”, un espai cèntric on abans hi havia hagut sequers d’arròs i una fàbrica de sabó, propietat de la marquesa de Villamediana. El projecte s’aprovava aquell mateix any i obtenia el vistiplau sanitari el 1942. La inauguració, però, no arribaria fins al 31 de gener del 1947.
L’edifici, obra de l’arquitecte Francesc Barba Corsini –amb un projecte inicial atribuït a Francesc Ubach Trullàs–, respon a la voluntat de dotar Amposta d’un mercat modern, funcional i centralitzat. Amb més de 1.500 metres quadrats, s’organitza a partir d’una gran nau amb teulada a dos vessants i un entramat de bigues que encara avui marca el ritme de l’espai. La llum hi entra amb generositat a través dels grans finestrals, mentre que els porxos laterals, resolts amb arcs, estableixen una transició natural entre interior i exterior.
Durant anys, aquests porxos van ser també mercat: acollien els venedors ambulants en els dies de venda setmanal. No seria fins al 1971 que es consolidarien com a espais comercials fixos, adjudicats a diferents establiments. A l’interior, la disposició de les parades i els accessos amb vestíbuls i tribuna superior reforcen aquesta combinació de funcionalitat i certa voluntat representativa.
Un dels elements més singulars del conjunt són els vitralls de l’artista britànic Bronson Shaw, establert a Tortosa. A través d’ells, la llum no només il·lumina: també explica. Hi apareixen la fauna, la flora i, sobretot, el cultiu de l’arròs, en una síntesi visual del paisatge i de l’economia del Delta de l’Ebre que connecta l’edifici amb el territori que l’alimenta.
L’entorn del mercat també va transformar-se amb el temps. Entre 1965 i 1966, els terrenys adjacents es van urbanitzar amb una nova pavimentació i la construcció d’una plaça elevada, coronada per una font circular. Naixia així la plaça de Ramon Berenguer IV coneguda popularment com la plaça del mercat, que esdevindria un nou punt de trobada i de vida social per als ampostins.
Avui, en un context de canvis en els hàbits de consum, el Mercat d’Amposta continua resistint amb un valor que va més enllà del producte: la proximitat, la confiança i el tracte directe. Inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no és només un edifici que explica el passat, sinó un espai que encara batega en present. Perquè aquí, la història no només s’hi recorda: s’hi viu, cada dia.
