Reconec que fa molts anys que visc al Baix Penedès però que, per qüestions de la vida, mai havia vist les catifes que es fan a Bellvei.
Aquesta setmana, i també per aquestes casualitats que té la vida, he tingut el plaer d’assistir al II Simposi Internacional i a la III Trobada Internacional de Catifaires, que han tingut lloc a la comarca, i sincerament, n’he quedat totalment sorpresa. Mai havia vist tanta gent reunida treballant per amor a l’art –i mai millor dit–. I és que, quan veus persones que estimen tant allò que fan, amb la quantitat d’hores que hi dediquen, creant veritables obres d’art perquè després es desfacin… és, senzillament, meravellós.
A més, hi ha una cosa que m’ha sobtat especialment: el bon ambient. Com t’acullen, com ho viuen, la companyonia… Fan falta més persones així en aquest món.
Fa molts anys que treballen perquè es reconegui l’art de les catifes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, i aquest mes de desembre esperem que aquest reconeixement es faci realitat.
Si mai no heu vist com treballen, us encoratjo que, en la pròxima trobada o celebració de Corpus que tingui lloc a prop vostre, us hi acosteu i gaudiu de l’art en estat pur.
