Www.ruthtroyano.catMolí de Rué va treure al mercat el vimblanc Sol i Serena sota l’empara de la DO Tarragona ara fa 5 anys. Properament, Cellers Unió en comercialitzarà un segon. Però a Vinebre són prop d’una vintena les cases que n’elaboren per a consum propi. La tradició d’elaborar vi de panses amb solera no s’ha perdut mai. Es manté, això sí, sotto voce. “És un vi que costa de fer”, adverteix l’enòloga Sandra Rico, regidora a l’Ajuntament de Vinebre. El poble riberenc ha celebrat la primera Festa del Vimblanc amb 13 elaboracions diferents amb raïm de macabeu, per bé que els orígens es remunten al Priorat i amb la varietat Pedro Ximénez. Els monjos cartoixans haurien estès, després, aquest estil d’elaboració a la Ribera d’Ebre.
“De 200 quilos de raïm només en vam obtenir poc més de 20 litres”, diu Sandra Rico explicant la implicació decidida de l’Escola Les Eres de Vinebre en la festa. I afegeix: “La canalla és l’eix central. Tots els escolars de 3 a 11 anys han participat en l’assecat del raïm al sol, sobre el canyissar, i l’han premsat a l’antiga, amb els peus. El pati ha fet funcions de celler i ha costat vèncer la temptació de cruspir-se les panses”, explica somrient. “Els escolars ho han viscut amb una il·lusió increïble. Han participat en tot el procés, tret de la verema perquè el curs va començar després. Els uns han dibuixat dissenys per a l’etiqueta i els altres, els de 6è, han fet una exposició oral sobre el procés de vinificació”.
Un treball educatiu i pedagògic que es mantindrà any rere any amb la voluntat de descobrir als alumnes la memòria agrària de la Ribera d’Ebre. “La idea és que tinguin estima per la vinya, i que si tenen quatre ceps a casa en vulguin fer vi quan siguin grans”, comenta Sandra Rico. “No només n’han après els petits, també les mestres, que s’hi han implicat com ningú. Ha sigut una experiència enriquidora i d’agermanament molt positiva”, conclou.
Els enòlegs defineixen d’excepcional i especial l’elaboració del vimblanc. “És un vi dolç i tanmateix àcid que marida amb xocolata, brioixeria i fruita seca, però també amb aperitius salats i foie”, explica l’enòloga. Té una concentració important de gust, d’acidesa i de sucre que el fan molt singular, principalment per la solera amb què es nodreix el vi de l’any. “Hi ha cases que guarden mares de fins a 150 anys”, reconeix Sandra Rico. L’Escola Les Eres ja té la primera bota de vint-i-cinc litres de vimblanc. “La canalla no n’ha de beure, de vi, però ha de saber d’on ve la tradició i fer-se-la seva”, considera la regidora. Més que l’aliment, que també, els escolars reconeixen al vi l’ofici i el sacrifici. La diversió i l’esperança. S’empelten de cultura del vi. De proximitat i de temporada.
