Les autopistes seran sempre nostres
Ahir, dimecres 8 de novembre, ens vam llevar amb el país aturat. A les 10 del matí hi havia 66 punts del territori amb retencions. No només les carreteres, sinó que també estaven aturades les vies dels trens. Més de dues hores per intentar accedir a l’àrea metropolitana. Impossible. Però una cosa és evident: el que està passant a Catalunya requereix una gran mobilització, i així s’està demostrant. Mobilització humana i pacífica, com s’ha fet fins ara. Seguim tenint una situació de no normalitat. Bona part del Govern segueix a la presó. Tenim a sobre l’article 155. No es pot fer com si no passés res. Cal que ens escoltin i cal posar una solució ja.
MARTA COSTA
TERRASSA
Només val la vaga?
¿No hi ha altres formes de protesta que no siguin una aturada de país? En vam fer una el dia 3 d’octubre. Molts la vam secundar per sentir-nos solidaris amb tota la situació alterada del nostre país. Ahir n’hi havia una altra. No vaig fer vaga aquest cop: considero com a professora que els dies escolars són importants. No vaig fer vaga, però vaig patir per saber si podria conduir des de la població on visc fins a la població on treballo.
¿Esteu segurs que no estem perjudicant-nos amb aquestes formes d’aturades? S’estan deixant de fer moltes coses. ¿No hi ha una altra forma de protestar? Es parla de llibertat, però ahir amb les carreteres tallades va ser la meva llibertat de moviment la que va estar coartada. No m’acaba de convèncer com s’està protestant. Ha d’haver-hi altres formes.
EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
‘Bullying’
El bullying és com una arma letal que els adolescents tenen sense saber-ho, i que sol escapar-se’ls de les mans. Potser sempre ha estat present a les escoles, però últimament s’ha convertit en molt més que un problema.
Al meu institut des de ben aviat ens van intentar informar sobre aquest tema. Puc afirmar que, durant la meva adolescència, la gent del meu entorn estava bastant conscienciada. Però el bullying, i ara també podem parlar del cyberbullying, ha anat en augment. L’arribada d’internet i les xarxes socials no ha fet més que intensificar el problema i fer-lo més evident.
És molt necessari que es comencin a centrar esforços a educar i informar des de la preadolescència sobre aquest tema. Comença a ser hora que com a societat lluitem per aconseguir disminuir els casos d’assetjament i ciberassetjament en l’adolescència, perquè, si seguim ignorant-ho, tindrà un efecte més greu sobre la gent que una epidèmia.
CATERINA ALONSO
SAN FRANCISCO
Superilla, un tema polèmic
Fa poc més d’un any, al barri del Poblenou es va implantar la superilla. Des d’aleshores els veïns i veïnes estan dividits entre els que estan a favor del projecte i els que no. Les últimes setmanes s’han estat fent obres per construir parcs infantils als xamfrans de la zona. Quan passejo pels carrers de la superilla només hi veig nens i famílies que juguen despreocupats, festes d’aniversari que se celebren a les taules que hi ha instal·lades, gent que va en bicicleta o grups de treballadors que baixen de les oficines per dinar a l’aire lliure.
Tot i això, quan alço la vista continuo llegint als balcons cartells amb el lema “No superilla”. No acabo d’entendre què és el que pot molestar d’un espai públic lliure de cotxes, sense soroll, que crea nous espais de trobada i de convivència que poden ser realment beneficiosos per al veïnat.
GEORGINA BALAGUER
BARCELONA
