‘Espejo público’ ha fet la seva feina
La secció de crítica televisiva del diari ARA, com sempre, dedica una gran atenció al meu programa. Agraeixo aquest esforç i l’amable fiscalització a la qual em sotmet, encara que voldria complementar algunes dades que, un cop més, no ens han estat sol·licitades abans d’escriure.
Per un elemental sentit de la professionalitat periodística, acostumo a contrastar la informació abans de fer-la pública, per evitar quedar en evidència. Una pràctica que sembla que, per algun motiu, aquest diari no sempre practica en relació al meu programa.
El 2 de setembre, en arrencar la temporada, el departament de producció d’ Espejo público va cursar una invitació formal d’entrevista a plató a Raül Romeva com a cap de llista de Junts pel Sí, i a Carme Forcadell com a representant de l’Assemblea Nacional Catalana. El primer va respondre que seria “molt complicat” perquè ho tenia tot “ a tope ”. Tot i això, va demanar-nos quins col·laboradors es trobaria al plató i a quina franja horària seria l’entrevista. També va preguntar si hi hauria preguntes personals a part de les professionals i la durada de l’entrevista. Vam respondre que seria una conversa estrictament política i vam traslladar-los el nom de tots els col·laboradors que es trobaria. A pesar d’haver insistit repetidament des d’aleshores en demanda d’una resposta, no n’hem obtingut cap ni una.
El mateix cas amb Carme Forcadell. Primer vam parlar amb ella, ens va remetre a la seva cap de premsa, i ella no va respondre mai a la nostra invitació un cop la hi vam formalitzar.
Pel que fa a la CUP, el 16 de setembre vam convidar Antonio Baños. Ens va dir que no li era possible participar en el programa per motius d’agenda. Aleshores, ho vam oferir a David Fernàndez, el qual ens va contestar que no volia venir. Vam tornar a insistir amb Baños, que se’ns va treure de sobre de manera expeditiva.
En canvi, Joan Herrera i Lluís Rabell van atendre la nostra invitació immediatament i ens van tancar la primera data disponible.
Puc acreditar documentalment totes aquestes gestions. Si la persona que ens ha fet el seguiment volgués comprovar-ho, li faria arribar encantada la documentació. Però alguna cosa em diu que això no passarà.
Em sap personalment molt greu que cap representant independentista hagi volgut seure al plató d’ Espejo público, però per altra banda tinc la consciència professional molt tranquil·la.
Diu la columna d’opinió de l’ARA que no hem trobat “ni cinc minuts per fer una connexió amb Junts pel Sí o la CUP”. Evidentment, són els departaments de premsa d’aquestes candidatures els qui no han trobat ni cinc minuts per deixar-se entrevistar per nosaltres.
No es pot obligar ningú a parlar si no vol fer-ho, ni es pot obligar cap crític de televisió a contrastar les dades que publica. Ara bé: crec que els seus lectors tenen tot el dret a saber com treballa.
SUSANNA GRISO
PRESENTADORA D’‘ESPEJO PÚBLICO’ (ANTENA 3 TELEVISIÓN)
Avançar plegats
No sé si hem obert o no les aigües del mar Roig. En tot cas, ara ens queda una travessia que cap analista polític, del signe que sigui, podria qualificar com un camí de roses. Resulta, però, evident que aquesta travessia la farem plegats o no la farem.
Els partits que han apostat per la independència, i també els que l’han posat en un segon terme darrere les millores econòmiques i socials, s’hauran de posar d’acord a establir un full de ruta clar, viable i assumible per tots. S’hauran de posar d’acord per decidir què ha d’anar al davant. Crec que en aquesta tasca faran bé d’escoltar les associacions que, com l’Assemblea o Òmnium, han tirat, des de ja fa uns quants anys, tot el procés endavant. Ni a mi ni a molts d’altres no ens agradaria veure que, amb els murs d’aigua continguda a banda i banda, la comitiva avancés discutint a cada pas.
JORDI GARCIA VILANOVA
TERRASSA
