El ‘big data’, el nou petroli del segle XXI
Sembla que tot el que passi en un suport tecnològic i a internet ha de quedar registrat i analitzat, perquè estem en l’era en què s’avalua i es mesura tot. Així doncs, tot el que fem a la xarxa és informació, i aquesta informació és poder per als que la puguin recollir i interpretar. No només es tracta de grans empreses com Google, sinó també de governs i institucions públiques. Per tant, ¿el big data i la recopilació d’informació de l’usuari són, en realitat, l’eufemisme del Gran Germà? Segons sembla és totalment lícit que es controli tot per “oferir més bons productes” o “conèixer millor la ciutadania”.
A més, els fidels defensors de l’anàlisi del big data afirmen que estan a favor que en un futur no gaire llunyà les grans decisions les prenguin màquines amb algoritmes que no deixin lloc als errors humans.
IRENE LLORENTE SÁNCHEZ
BARCELONA
Una democràcia de baixa estofa
Els últims esdeveniments han servit per fer palesa l’ínfima qualitat democràtica de molts que es fan passar per demòcrates de tota la vida i que ara s’han tret la careta. Què s’amaga sota la crosta democràtica? No respecten la majoria del Parlament de Catalunya, fan obstrucció dels procediments i es demana l’empara del TC. El PP, Ciutadans i el PSC, que s’omplen la boca reclamant diàleg i negociació, a l’hora de la veritat es tanquen en banda. Sáenz de Santamaría, amb sarcasme, declara que Carme Forcadell ha comès abús de poder, ella que té al seu abast tots els ressorts de l’Estat i els usa i n’abusa per fer el que li ve de gust. Montoro escanya el govern català retardant les transferències tant com pot, i maltracta així tots els ciutadans i empreses catalans, siguin unionistes (la bona gent) o independentistes (la mala gent) sense distincions de cap mena. Partits i polítics de tots colors, de dreta, centre i esquerra, que actuen com a acèrrims conservadors de les essències pàtries i volen apagar el foc del problema català ruixant-lo amb benzina. Una Audiència Nacional hereva del Tribunal d’Ordre Públic dels anys franquistes. Una llei de seguretat nacional que fa tremolar. Etcètera.
En definitiva, Espanya, amb aquests antecedents, no passaria ni un mínim control de qualitat democràtica i està quedant al nivell de Veneçuela, Turquia i Rússia, que no semblen democràcies exemplars, oi? Per això volem un estat nou, per poder gaudir d’una democràcia efectiva, de primera divisió, així de clar.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
La gestació subrogada a l’estat espanyol
Aquestes últimes setmanes he estat seguint a les xarxes el cas d’un futbolista que ha sigut pare gràcies a la gestació subrogada. Seguir el procés ha sigut emocionant alhora que vergonyós. Moltes persones comentaven el cas de manera ofensiva, insultant i deshumanitzant el procés.
Vull trencar una llança per la gestació subrogada, o com despectivament ho anomenen, “ventre de lloguer”. És un procés lent i costós, en què totes les parts involucrades passen un test psicològic previ. La composició genètica del nadó ve totalment donada pel material aportat pels pares biològics, òvul i esperma. La funció de la gestant és portar el fetus al ventre i lliurar-lo als seus pares legals i biològics.
Hi ha molts prejudicis sobre aquest tema. N’hi ha que es pregunten com pot una mare, després de donar a llum, lliurar el fill a altres persones. La qüestió és que la dona gestant no comparteix aquest vincle genètic ni emocional amb el nadó, és com la mainadera que cuida matí i tarda un nen i li té un afecte especial però sap que és el fill d’una altra persona. I dic això perquè és una pena que per complir el somni de ser pare hagis de sortir del teu propi país perquè aquesta pràctica no és legal, com sí que ho són la fecundació artificial o l’adopció.
INÉS MARTORELL RODRÍGUEZ
CASTELLDEFELS
Globalitzem els cinemes
Estem en ple 2015 i la globalització avui dia ja és tota una realitat. Només has d’anar a fer un tomb pel centre de la teva ciutat per adonar-te d’aquesta revolució cultural. No obstant això, aquesta realitat no es constata a les sales de cinema, on actualment se segueix parlant una sola llengua: castellà. I és una cosa que no entenc.
Per què no modernitzem les sales de cinema i ens adaptem a aquesta nova realitat cultural molt més enriquidora com són les pel·lícules en versió original?
La VO aportaria una millora cultural considerable, i a més a més no requereix inversions. En primer lloc, representa una millora evident de qualitat, ja que les veus originals sempre són molt millors que les impostades per un doblatge. D’altra banda, el cinema és una eina molt poderosa per aprendre idiomes. Una activitat d’oci que et permet millorar la llengua sense haver de pensar-hi.
I tots aquests beneficis, com dic, sense haver d’invertir ni un euro, ja que el cost d’una pel·lícula en VO és més baix al cost de la pel·lícula doblada.
Cada any es construeixen i es milloren cinemes, però el seu contingut -que és el que de veritat importa- segueix igual que fa 20 anys. Ja és hora de modernitzar-se.
XAVI PUIG
BARCELONA
Incoherència mediàtica
Sonny Bill Williams, jugador dels All Blacks, fa la volta d’honor amb el seu equip a l’estadi de Twickenham. Un jove aficionat irromp al camp per arribar al seu ídol.
Davant d’aquesta situació, un dels guardes de seguretat placa el noi per tornar-lo al seu lloc. I aquí comença l’espectacle, en què el que mana acaba sent Williams, que, ansiós d’absorbir encara més l’atenció dels mitjans, abraça el noi: els càmeres el persegueixen amb els seus objectius i el guarda de seguretat recula sense saber gaire què fer.
Tenim un problema en el moment que aquests gestos es dignifiquen amb titulars com “El detall esportiu de l’any”. Què es pensa, que és l’únic nen de tot l’estadi que vol acostar-se al seu ídol? Què passaria si tots ells, embogits per passions desbocades, fessin el mateix? ¿I si els adults també atenguéssim als nostres instints? Després vénen les notícies de crítica a les accions dels espontanis, i en conseqüència, de l’escassa seguretat al perímetre del camp.
En aquest cas felicito el guarda, que va fer la seva feina tan bé com va poder i que després, descol·locat per la nova situació, va retirar-se a la seva posició sense saber ben bé què pensar.
MARTA TORRES NINOT
IGUALADA