Valorar treballadors essencials
No tinc el costum de respondre a les crítiques que es fan a la direcció de l’aeroport; les dades objectives o les enquestes als passatgers les desmenteixen. Però el Sr. Roig, a l’article “No és la pista, estúpid!” publicat en aquest mateix diari, fa uns comentaris en relació a diversos col·lectius de treballadors i treballadores de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat que considero fora de lloc i en tot cas allunyats de la realitat.
Els col·lectius als quals fa referència Xavier Roig són, precisament, els que han contribuït a mantenir operatiu l’aeroport durant els mesos de crisi sanitària. Els treballadors i treballadores de handling han garantit l’arribada a Catalunya de material sanitari, el personal de neteja ha garantit les condicions higièniques de l’aeroport en el moment en què els desplaçaments eren de primera necessitat, el de seguretat ha estat també un col·lectiu cabdal per mantenir operativa la infraestructura, que en temps de pandèmia ha accentuat el seu caràcter essencial a causa dels vols de repatriació i de la càrrega sanitària.
L’article del Sr. Roig també dubta de la professionalitat del personal dels controls sanitaris de l’aeroport, un col·lectiu que és a la primera línia de la salvaguarda sanitària, precisament el personal dels controls sanitaris és un dels elements que els auditors de la prestigiosa consultora Skytrax van tenir presents a l’hora d’atorgar la màxima qualificació al programa Covid-19 Safety Ratings: 5 estrelles, una qualificació de very high standards que, a Europa, només tenen l’aeroport de Roma i cinc aeroports de la xarxa d’Aena a Espanya.
El to classista de l’article del Sr. Roig mostra poc respecte pels professionals que treballen cada dia a l’aeroport, per això crec que és imprescindible, com a directora de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat i en nom d’Aena, posar en valor públicament la feina de tots els col·lectius de professionals del transport aeri per la seva contribució a lluitar contra la pandèmia quan tocava i a treballar en la recuperació, ara que ens cal a tothom.
SONIA CORROCHANO
DIRECTORA DE L’AEROPORT JOSEP TARRADELLAS BARCELONA - EL PRAT
La tomba de Macià
Barcelona està batent tots els rècords de deixadesa en neteja de carrers i places. Pel que fa als jardins, l’abandonament és total. Els escocells dels arbres, plens de plantes, papers i fulles. Altres parterres que s’han fet de nou no s’han tornat a cuidar i avui creixen selvàticament. Però el que supera tota la negligència és l’estat de la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc.
Lloc central on reposen figures de la cultura i la política catalana, entre les quals destaca el president Macià, a la plaça de la Fe des de fa més de mig any ningú no hi ha anat a netejar ni a arrencar les males herbes. Encara hi ha restes dels poms de flors de les ofrenes del Nadal passat. És la ignomínia d’un ajuntament que només es preocupa de cobrar els impostos i augmentar les quotes de manteniment.
Cal que tots els representants dels partits polítics que formen el consistori passegin arreu i veuran la deixadesa total de la ciutat en mans de la Sra. Alcaldessa.
ALBERT PONS I TORRENTS BARCELONA
Massa tard
Ja és massa tard. I no ho dic jo, sinó un comitè de científics que afirma que el canvi climàtic ja és aquí i s’hi quedarà mil·lennis. L’ànsia de l’ésser humà pels diners ha destrossat el nostre hàbitat. I no és que el planeta se’n vagi en orris, no... Som els seus pobladors els que estem en risc d’extinció. Si sobrevivim, no hi ha dubte dels efectes negatius de la nostra acció de denominar una nova època geològica: l’Antropocè.
L’informe planteja diversos escenaris, del més optimista al més pessimista. Jo crec que les emissions de CO -gràcies a lobis, capitalisme i negacionistes- no només no disminueixen, sinó que continuen augmentant, i ens encaminarem al pitjor dels panorames dibuixats. No fem res.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDONMADRID