Ratolins que semblen peluixos: un primer pas per desextingir els mamuts?

Una de les notícies del mes és la publicació als mitjans de comunicació d'una notícia sobre uns ratolins que semblen de peluix, amb un pèl daurat i esponjós, amb un títol atraient sobre la ressuscitació de gens de mamut. Aquests ratolins han sigut creats per una empresa biotecnològica de capital privat, Colossal, que té com a objectiu desextingir espècies, i ha posat el punt de mira en el mamut. A més de l’atractiu evident per a possibles inversors, per què el mamut i no qualsevol altra espècie? Segons l’empresa, pretenen contribuir a repoblar amb mamuts la tundra àrtica, i solucionar el problema de l’alliberament de CO₂ per part del permagel, cosa que contribuiria a lluitar contra el canvi climàtic.

Seria una gran fita, però caldria refrendar-la mitjançant estudis ecològics predictius, ja que els mamuts es van extingir a causa dels canvis ambientals i la disminució dràstica del nombre d’animals, la qual cosa va reduir fins a límits insostenibles la variabilitat genètica de l’espècie, amb increment de malalties deletèries per la consanguinitat. Els últims exemplars van viure fa 4.000 anys a l’illa àrtica de Wrangel. Reintroduir ramats de mamuts (suposant que es pugui fer) en ecosistemes que fa milers d’anys que no en tenen pot tenir efectes catastròfics en les espècies que actualment hi habiten.

Es pot desextingir una espècie?

Tanmateix, hi ha altres raons per les quals aquesta companyia persegueix un objectiu que sembla impossible. El mamut, Mammuthus primigenius, és genèticament proper a l’elefant asiàtic (Elephas maximus), un proboscidi que pertany a un gènere diferent de les espècies d’elefant africà (gènere Loxodonta). L’objectiu de l’empresa és obtenir un elefant asiàtic que s’assembli molt a un mamut. Per tant, no pretendrien ressuscitar el mamut, sinó mamutitzar l’elefant per obtenir un animal amb variants genètiques que mimetitzin les característiques d’un mamut, entre les quals el pèl llarg i enrinxolat, l’acumulació de greix i els ullals corbats cap enfora.

La fita final és extremadament complicada i difícil. De moment han pogut trobar restes biològiques molt ben conservades de mamut, n'han seqüenciat el genoma i també d’elefants asiàtics per comparar-los, i han identificat variants genètiques específiques de l'animal prehistòric que li permetrien sobreviure i alimentar-se en hàbitats extremadament freds. En canvi, pel que fa al cultiu de cèl·lules d’elefant i la reintroducció de les variants de mamut identificades, processos metodològicament molt complexos, han preferit escurçar i anar per feina amb un altre animal, el ratolí.

Poc factible fer servir elefants

Cal dir que el nostre coneixement sobre el genoma, els gens i el desenvolupament dels ratolins són molt més acurats que els de l’elefant: coneixem molt bé fisiològicament el ratolí, sabem com generar-ne embrions i dominem les tècniques de modificació genètica. A més, reproductivament el ratolí té un embaràs de 21 dies, amb ventrades múltiples, i és fàcil de cuidar i de reproduir. En canvi, l’elefant té un embaràs de 2 anys i d’un únic fetus, i és una espècie molt delicada de cuidar i de reproduir en captivitat. A les tècniques de modificació genètica es necessiten molts embrions per ser introduïts en ventres de lloguer per a la seva implantació i és evident que no és factible fer servir elefantes asiàtiques per anar produint centenars d’embrions per trobar aquell en què conflueixin totes les modificacions. Almenys amb les tècniques actuals.

A més, hi ha unes 500.000 diferències entre el genoma del mamut i el de l’elefant, tot i que els investigadors calculen que només amb un centenar en tindrien prou per introduir algunes de les característiques. Així que els investigadors han agafat una drecera i han volgut comprovar que poden introduir algunes variants genètiques en el ratolí –que té un pèl ral de color grisós– per produir rosegadors amb un pèl esponjós i daurat, tal com el que protegiria els mamuts del fred.

Ratolins amb pell de mamut

Per aconseguir-ho, i així ho han comunicat en un article encara no revisat per altres científics, han escollit 10 gens del genoma de ratolí per modificar-los. Per a la gran majoria dels gens seleccionats ja se sabia prèviament que la seva mutació o modificació causava l'efecte desitjat i concret en el pèl del ratolí. De fet, només per a tres dels gens modificats es van “inspirar” en les diferències genètiques que hi ha entre mamuts i elefants asiàtics.

Els investigadors van fer servir fins a quatre estratègies diferents de modificació i edició genètica en embrions i cèl·lules mare embrionàries de ratolí, fent-hi modificacions simultànies (un avenç tècnic que es pot utilitzar en altres contextos) i van aconseguir ratolins amb fins a set modificacions genètiques, entre les quals les mutacions del gen Mc1r, que proporciona un pèl de color daurat rogenc; mutacions en els vuit altres gens que generen un pèl molt més llarg, gruixut, enrinxolat i de creixement en angle; així com una variant en el gen Fabp2, que ajudaria a acumular més greix subcutani, útil per a la protecció contra el fred.

Els ratolins modificats semblen talment de peluix, però els investigadors no han ressuscitat ni de bon tros cap gen de mamut! El que han fet, amb èxit, és demostrar que uns gens determinats controlen aquestes característiques del pèl de mamífer, i és molt probable que si s’introdueixen mai en embrions d’elefant, suposant que el fetus arribi a terme, almenys alguns permetin tenir un elefant pelut. Però d’aquí a tenir un mamut queda molt camí. Cal ser curós, en ciència.