Disruptors endocrins: estris de cuina i productes d'higiene emmalalteixen els infants

Una de les primeres coses que van canviar a casa la Diana i el Carlos van ser els productes de cosmètica diària, com ara desodorants, xampús, sabons de mans i gels de dutxa per opcions més saludables. A poc a poc van substituir els utensilis de la cuina: van llençar ampolles d'aigua i carmanyoles de plàstic per comprar-ne d'acer inoxidable i vidre; després va ser el torn de les paelles, amb versions sense antiadherents, i cullerots de fusta per reemplaçar els de silicona que tenien. A més, van implementar el rentat de mans freqüent.

 “Ja havíem sentit a parlar dels disruptors endocrins per les formacions que havíem fet a la feina”, explica Diana Arguisuelas, fisioterapeuta a Salut Armonic, a Alella. Per això, quan a l'escola de les seves filles –dues nenes de 6 i 9 anys– van organitzar-ne una xerrada, no va dubtar a anar-hi. “Ens van explicar què era exactament un disruptor, què provocava en el cos, sobretot dels infants, i tots els problemes de salut a què es vinculen”, recorda. De fet, els van donar tanta informació que, “perquè les famílies no ens atabaléssim, la pediatra i l'endocrina ens van insistir en començar per tres premisses: rentat de mans, no fer servir ampolles de plàstic i intentar que els infants no es posessin les mans a la boca”, resumeix.

L'escola de les seves filles –ubicada al Maresme, però no es pot dir el nom per no comprometre l'estudi– participa en un projecte internacional pioner liderat per Catalunya anomenat Hypiend que té com a objectiu investigar l'impacte dels disruptors endocrins sobre la salut de les poblacions més vulnerables, com són les dones embarassades i els infants. Amb el coneixement que generin, l'objectiu és poder fer recomanacions basades en la ciència per reduir l'exposició a aquests químics i així millorar la salut de la població. “No es tracta de crear alarmisme, sinó de donar informació clara i pràctica perquè les famílies puguin prendre les seves decisions”, afirma Sílvia Orte, una de les investigadores principals del projecte, liderat per Eurecat.

Enganyen l'organisme

Les hormones són les molècules responsables de la comunicació entre cèl·lules, teixits i òrgans, i són essencials per al bon funcionament del cos. El que fan els disruptors endocrins –també coneguts popularment com a disruptors hormonals– és enganyar l'organisme, fent-se passar per aquestes hormones naturals quan en realitat són compostos químics que procedeixen principalment de derivats del petroli.

Aquestes substàncies són capaces d'alterar la reposta dels receptors hormonals que tenim a les cèl·lules i influir el funcionament del sistema endocrí, i això impacta sobre funcions essencials com el creixement, el metabolisme, la son o la reproducció. I és més, estar exposats a nivells elevats d'aquests compostos químics de manera sostinguda en el temps s'associa a problemes seriosos de salut: des d'alteracions en el desenvolupament, fertilitat, obesitat, malalties respiratòries i al·lèrgies, malaltia metabòlica i cardiovascular, i també càncer.

El problema és que no els podem evitar del tot: són a tot arreu. Estudis científics fets en grans mostres de població mostren que estan presents en el 95% dels participants i en la majoria dels productes que fem servir diàriament, des del menjar a les joguines, els productes d'higiene personal i els de neteja de la llar o la roba. Aquests compostos penetren a l'organisme a través del contacte amb la pell, per ingestió o per inhalació. De moment, se n'han identificat més d'un miler de substàncies amb activitat probable de disruptor endocrí. Alguns són molt persistents, com certs pesticides capaços de romandre al cos fins a 10 anys, mentre que d'altres, com els parabens o els bisfenols, s'excreten en qüestió d'hores.

Per què no estan regulats i prohibits, si se sap que són perjudicials per a la salut? “Es van regulant a mesura que els estudis científics van demostrant els seus efectes”, apunta Noemí Boqué, investigadora de la Unitat de nutrició i salut d'Eurecat. “Però de vegades pot haver-hi interessos industrials al darrere, o el fet que es produeixi un efecte sinèrgic o acumulatiu fa que sigui molt complicat establir el límit que es pot considerar segur per a la salut”, lamenta aquesta experta, que rebla que, a més, quan se'n prohibeixen alguns, n'apareixen de nous “que són igual de perjudicials o més”. El plàstic és una de les principals fonts de disruptors endocrins, subratlla.

Una preocupació que ve de lluny

Ja feia anys que els pediatres d'arreu del món constataven un augment de les consultes d'infants amb pubertat precoç. I els primers estudis científics van començar a assenyalar com a causa l'exposició persistent aquests tòxics. “El desenvolupament saludable de la pubertat ha de començar a partir dels 8 anys en les nenes i dels 9, en els nens. El fet que aparegui abans implica que s'ha alterat el ritme fisiològic normal, i s'ha d'estudiar i tractar, perquè les pubertats precoces tenen impactes en la salut”, explica Paula Sol Ventura, pediatra endocrina coordinadora de la Unitat de Salut Mediambiental dels hospitals Germans Trias i Pujol (Badalona) i Arnau de Vilanova (Lleida), a més d'investigadora principal de Hypiend en la part de pubertat. Alguns d'aquests problemes estan vinculats a l'alçada final dels infants i a les repercussions psicòlogiques i socials. "Com s'ha de sentir una nena a qui li ve la regla amb 8 anys?", apunta Ventura.

Fins al moment, l'evidència científica disponible sobre disruptors endocrins sorgia d'estudis observacionals, que es basaven en avaluar el nivell d'aquests tòxics en l'orina dels infants i veure si això s'associava a una pubertat precoç. Però “això no demostra que en sigui un efecte directe, perquè pot haver-hi altres factors implicats, com la dieta, que no pots controlar”, destaca Boqué. I d'aquí sorgeix la motivació al darrere de Hypiend. “Volem tenir proves directes sobre els efectes d'aquests compostos sobre la salut”, afegeix.

Objectiu: reduir l'exposició dels infants

Amb un finançament de 7 milions d'euros procedent del programa europeu Horitzó, la iniciativa sorgeix a Catalunya, impulsada per Eurecat, en col·laboració amb altres hospitals i centres de recerca com l'hospital Trias i Pujol, que compta amb una unitat pediàtrica de salut mediambiental. Es desenvoluparà fins al 2028 i hi participen 14 institucions, tant de l'estat espanyol com d'altres vuit països europeus. En total, hi ha més de 700 infants involucrats d'entre 6 i 8 anys, dels quals 350 procedeixen de 17 escoles catalanes del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Oriental i l'Alt Pirineu. 

En paral·lel, l'equip ha posat en marxa una segona branca centrada en embarassades i nadons fins als 18 mesos de vida, que persegueix el mateix objectiu: veure com els afecten els disruptors i mesurar com són d'efectives les estratègies per reduir-ne l'exposició.

En el cas de l'estudi de la prepubertat, les investigadores primer prenen mostres d'orina, femta, i sang capil·lar per poder avaluar els nivells de tòxics que hi troben; si el seu cos els ha absorbit i si han provocat ja canvis epigenètics. Després, informen i formen les famílies, amb tallers i xerrades, també el professorat, perquè aprenguin a identificar els tòxics i a evitar-los tant com sigui possible. Passat un temps, repetiran les anàlisis per veure si han aconseguit abaixar els nivells de disruptors a l'organisme dels infants.

“Ens centrem en les hormones de l'eix hipotàlem-pituïtari, que és l'eix central que emmarca el projecte, perquè és un dels que més es veu afectat pels disruptors i està estretament relacionat amb el desenvolupament dels nens i nenes”, assenyala l'endocrina Ventura, que afegeix que buscaran marcadors epigenètics i analitzaran la microbiota a la femta, perquè poden tenir una relació directa amb els disruptors.

Donar alternatives

De cara a treballar amb les famílies, les investigadores han generat una aplicació mòbil. “Els llencem una sèrie de recomanacions personalitzades, totes recolzades en evidència científica, que gamifiquem”, explica Orte, cap de la línia de Digital Health d'Eurecat. De fet, recullen dades a través de qüestionaris que els fan sobre hàbits de vida, de salut i psicosocials per tal d'analitzar els comportaments que han de canviar les famílies per prevenir l'exposició a tòxics.

"Fins que vaig començar a treballar en aquest projecte utilitzava llaunes de conserva, com ara de tonyina", explica Orte, a tall d'exemple personal. I és que, casualment, el seu fill de 8 anys va a una de les escoles que participen a Hypiend. “Una de les propuestes que ens fan a les famílies és deixar les llaunes, perquè els químics que porten passen als aliments, i ens proposen canviar-les per d'altres en envasos de vidre”, afegeix aquesta investigadora.

“Intentem ensenyar a les famílies les alternatives que tenen i com petits hàbits poden reduir l'exposició a aquests compostos, no a zero, però sí abaixar els nivells”, comenta Boqué.

Al final, valora la pediatra endocrina Patricia Sol Ventura, investigadora principal del projecte, si millores el teu entorn, aconseguiràs un efecte positiu sobre la salut. “Afortunadament, la salut no tan sols es determina pel contacte amb aquests químics, sinó que també hi intervé el nostre estil de vida i portar una dieta saludable”, recorda. Passar el màxim de temps possible en espais verds i fugir dels aliments envasats és un bon antídot.