Quan tenir la regla ens exposa a disruptors endocrins

Durant la vida fèrtil, la meitat de la població utilitza productes menstruals diversos dies cada mes. El seu ús continuat en contacte directe amb els genitals exposa les persones menstruants a les substàncies químiques presents en la seva composició. Entre elles hi ha els plastificants, que normalment s’afegeixen als plàstics per fer-los més flexibles, i que poden ser perjudicials per a la salut. És el cas dels ftalats, que actuen com a disruptors endocrins i que se sap que hi estan presents en altes concentracions. Fora dels ftalats, però, fins ara es desconeixia quins altres additius hi havia en els productes menstruals.

Investigadores de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) han estudiat la presència dels ftalats i, per primera vegada, de dues famílies més de plastificants, en 41 productes menstruals, tant d’un sol ús –compreses, protectors íntims i tampons– com reutilitzables –copa menstrual, calcetes menstruals i compreses de tela.

Els plastificants que s’han estudiat són els èsters organofosforats –que, igual que els ftalats, poden actuar com a disruptors endocrins– i els plastificants alternatius, compostos nous de què es desconeix la possible toxicitat.

Els resultats de l’estudi indiquen la presència dels tres additius plàstics en tots els productes analitzats, la qual cosa “assenyala que l’ús de productes menstruals és una via d’exposició als disruptors endocrins que cal tenir en compte”, afirma Ethel Eljarrat, directora de l’IDAEA i autora de l’estudi. Per això, Eljarrat i el seu equip segueixen investigant per esbrinar fins a quin grau les mucoses vaginal i vulvar són una via d’entrada d’aquestes substàncies. “Les nostres investigacions se centren ara a desenvolupar mètodes que ens permetin determinar els percentatges de transferència dels compostos des del producte fins a la pell i d’absorció a través dels teixits vaginals”, afegeix la investigadora.

Les dones, més vulnerables

Els disruptors endocrins són químics que poden alterar el nostre sistema hormonal. Tal com explica Léa Maitre, investigadora Ramón y Cajal a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), els seus efectes en la salut són diversos: “Poden afectar el sistema immunitari, interferir en el metabolisme de la insulina i, en el cas de les dones, poden alterar la salut reproductiva –el cicle menstrual, la fertilitat i l’arribada de la pubertat i de la menopausa– i incrementar el risc de tenir càncer de pit i d’ovaris”.

La vulnerabilitat de les dones als disruptors endocrins es relaciona amb característiques físiques i biològiques específiques. Segons l’endocrinòloga Carme Valls-Llobet, autora del llibre Medio ambiente y salud: Mujeres y hombres en un mundo de nuevos riesgos (2018), les dones són més sensibles a aquests compostos perquè tenen més greix que els homes, i el greix actua com a dipòsit per a aquests químics. “El disruptor endocrí pot actuar de moltes maneres –destaca Valls-Llobet–, però l’efecte més explosiu és l’alteració del cicle menstrual”.

D'altra banda, Maitre, que estudia l’impacte dels disruptors endocrins en la salut de les dones embarassades i els adolescents, assenyala que un factor de risc important d’aquestes substàncies és estar-hi exposada durant l’embaràs. Això pot afectar el desenvolupament neurològic de la criatura, comportar-li problemes de comportament i de salut mental, i incrementar el risc que desenvolupi TDAH, entre altres efectes.

Una font d’exposició més

Els productes menstruals no són l’única font d’exposició als disruptors endocrins. També hi estem exposats a través de l’alimentació, pels insecticides presents en alguns aliments; els cosmètics i productes de cura personal, així com a través de l’aire, la pols i l’aigua.

En el cas concret dels ftalats, els èsters organofosforats i els plastificants alternatius, l’exposició pot produir-se tant per inhalació com per contacte amb la pell, sigui pel packaging dels productes, les fragàncies dels productes d’higiene o els mobles i cotxes nous.

Molts tòxics ja estan presents al medi ambient, i encara que deixéssim de produir-ne més, seguirien persistint en el medi durant molt de temps, perquè és molt difícil eliminar-los. “Els químics viatgen: hem trobat metalls pesants i PFAS fins als pols Nord i Sud”, diu Maitre.

Sí que, a escala individual, el que podem fer és reduir l’exposició als disruptors endocrins adoptant hàbits senzills: minimitzar l’ús de plàstic en aliments i productes de cura personal, comprar productes ecològics, adquirir objectes de segona mà, ventilar bé els espais tancats i rentar-se les mans amb freqüència. Pel que fa als productes menstruals, la recomanació de Carme Valls-Llobet és clara: “Fer servir la copa menstrual”.

Transparència i regulació

Més enllà de les accions individuals, segons l’endocrinòloga, cal regular la producció i eliminació d’aquests productes a escala estatal i europea.

Aquesta és també la reivindicació de la Fundació Rezero, que treballa per una societat lliure de residus i tòxics i que, de la mà de l’IDAEA, va impulsar la recerca sobre la presència de químics en els productes menstruals. Rezero reclama aplicar el principi de precaució i prohibir la presència de substàncies tòxiques en aquests productes. L’entitat denuncia, a més, la falta de transparència en l’etiquetatge, on sovint no s’informa ni dels ingredients ni dels possibles efectes sobre la salut. “La informació rigorosa i clara hauria de ser una obligació legal, no una opció, i ajudaria els consumidors a prendre decisions lliures i informades”, afirma Marta Beltran, directora d'estratègia internacional i de l'àmbit de salut de Rezero.