Cap a l’oest: un viatge per pondre els ous i salvar 'els nois'
L’increment de la temperatura del Mediterrani està feminitzant la població de tortuga babaua, que busca zones més fredes per reproduir-se i sobreviure
Dotze grams. És el que pesa una cria de tortuga babaua en néixer. Aquests rèptils quelonis normalment es reprodueixen a les costes del Mediterrani oriental, on està augmentant tant la temperatura del mar com de les costes on nidifiquen. I aquesta espècie és altament sensible a aquests canvis, que provoquen que neixin menys mascles, cosa que podria tenir un desenllaç nefast per a l’espècie. Per evitar aquest destí, la babaua ha començat a colonitzar l'oest, a la recerca de temperatures més fredes per reproduir-se.
“A partir de 29,5 °C de temperatura d’incubació a la sorra, la proporció de sexes canvia i neixen més femelles que mascles”, explica Irene Álvarez de Quevedo, investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic Beta. “Actualment, les poblacions s'estan feminitzant perquè a les zones tradicionals de posta, com Turquia i Grècia, que abans eren molt bones per incubar, estan sortint pràcticament un 100% de femelles per l’increment de les temperatures”, afegeix.
El que més preocupa la comunitat científica no és que els rèptils no trobin parella, sinó que “la diversitat genètica es vegi compromesa”, apunta Carlos Carreras, investigador de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. “Com menys mascles, menys material genètic, i això, a la llarga, pot posar en perill el futur de l’espècie”, alerta.
Contra la calor, migració
Com que les tortugues marines busquen zones més fredes per reproduir-se –“Una via perquè hi hagi un equilibri entre sexes”, destaca Carreras–, a les costes catalanes i valencianes cada cop en venen més a pondre ous procedents de les costes turques i gregues. Fa 10 anys també n'hi havia, al litoral català, però eren poques. "Sempre hem tingut tortugues de l’Atlàntic i del Mediterrani oriental, que venien aquí com a juvenils i tornaven a les seves platges a reproduir-se quan maduraven”, apunta l'investigador, que afegeix que, en canvi, ara estan canviant els hàbits migratoris i venen per quedar-se. “La diferència és que ara es reprodueixen aquí”.
“Comença a haver-hi famílies reemigrants, és a dir, que tornen a fer més d’una temporada a la mateixa zona”, afirma Álvarez de Quevedo. És el cas de la Mascletà, una tortuga que ha vingut el 2016, el 2020 i ara, l’últim cop, el 2024 a la mateixa platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragona), per pondre els ous. I es preveu que aquesta situació vagi en augment perquè la temperatura global i de la conca mediterrània no deixa de pujar.
“El rastre d’una tortuga a la platja és molt similar al que deixaria una roda d'un tractor”, descriu Giralt, tècnica del CRAM. Una rodera perpendicular, però “deixant mitges llunes, que són les seves aletes arrossegant-se”. Al mig, una part plana i compacta, que “és el pes d’aquest animal, que en el cas de les femelles oscil·la entre els 70 i 80 quilos”.
La diferència amb les rodes de tractor és que es veu un “únic rastre que surt de l’aigua i un altre que entra”. El segon rastre pot ser més difícil de veure. “Pot tornar gairebé per on ha sortit o pot anar-se'n molt lluny, depèn si hi ha hagut molèsties, de la platja i el tipus de sorra”.
Tot i que les tortugues acostumen a sortir a la nit, Giralt relata que també s’estan trobant amb tortugues que “surten a les 10 del matí”. Per tant, “no s’ha de descartar cap rastre tot i que sigui de dia”. El més important, si se’n detecta un, és “intentar que ningú trepitgi la zona i trucar al 112”.
Amb una costa urbanitzada i un mar que crema, la comunitat científica està seguint molt de prop aquestes migracions. “El que està passant no té precedents, és una colonització en directe. Com a éssers humans tenim la responsabilitat d'ajudar al màxim les espècies que intenten adaptar-se als canvis, perquè si no, òbviament, s’acabaran extingint”, adverteix Álvarez de Quevedo.
De fet, aquest estiu el mar Mediterrani ha estat quasi inflamable. En molts punts les anomalies tèrmiques superaven els 5 °C; és a dir, la temperatura del mar estava molt per sobre de la mitjana històrica per a la mateixa època de l'any. Sense anar més lluny, el 30 de juny la boia de la Dragonera, a les Balears, va marcar 30,55 °C, rècord absolut des que es tenen registres: una temperatura més pròpia d'una piscina que del mar obert.
Aquest estiu al litoral mediterrani s’han identificat 31 nius: onze a Catalunya, catorze al País Valencià, dos a les Balears, dos a Múrcia i dos més a Andalusia. La nidificació anys enrere era el que es deia “puntual o esporàdica”, és a dir, si un any era més calent, hi havia algun niu, però això va canviar a partir del 2014, quan va començar a ser més freqüent.
Segons explica Álvarez de Quevedo, les noves zones de colonització, com la costa catalana i la valenciana, “són importants perquè aquí sortiran mascles, ja que encara no hi ha temperatures tan altes com les de Turquia”. L’any passat, a la platja de Savinosa, a Tarragona, 9 de cada 10 tortugues que van néixer ho eren. Això, apunta aquesta investigadora, és una “estratègia de l’espècie” per assegurar la seva continuïtat.
“A l’estiu cada femella pot arribar a fer entre 5 i 7 postes, i són bianuals, o sigui, fan un any sí, un any no –explica Sílvia Giralt, oceanògrafa i tècnica de l’àrea d’investigació i conservació del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM)–. Comencen a reproduir-se als 15-20 anys de vida, un cop arriben a madurar sexualment”. Només una de cada mil arribarà a l’edat adulta i aconseguirà reproduir-se.
Cargols, taps d’ampolla, trossos de xarxa, filaments de plàstic. Tot això cap a l’estómac d’una tortuga. La Pepita, una femella ingressada per un trencament de la closca farà més d’un any, va expulsar més de tres pots plens de plàstic. “Més del 80% o del 90% dels exemplars que passen pel CRAM expulsen plàstics a les femtes”, lamenta Giralt. Les tortugues tenen una dieta oportunista, és a dir, mengen el que troben en cada moment. Alguns plàstics són ingerits directament, d'altres provenen de “preses que ja contenien plàstic a dins”. I no tots s’expulsen. Un estudi publicat a la revista Marine Environmental Research recentment mostrava concentracions importants de microplàstics al cor i als òrgans reproductius.
El còctel perfecte
La temperatura no tan sols afecta el sexe biològic, sinó també el temps d’incubació. “Com més temperatura, més ràpida és la incubació –alerta Carreras, de la UB–. A Calàbria, Itàlia, estan naixent tortugues amb tan sols 45 dies d'incubació, quan el procés de mitjana és de 55”.
Aquest boom demogràfic va en augment i pot xocar amb unes costes altament urbanitzades i massificades. “El turisme és un problema. Molts cops la societat no sap com actuar, és una situació relativament nova i cada cop més freqüent”, afegeix. Per això, diu, cal fer modificacions per adaptar-se a la nova situació.
“Potser els llums dels passeigs marítims haurien de mirar cap a dins i no cap a la platja”, apunta. I és que la il·luminació artificial té un efecte negatiu en els animals. “Si hi ha molta llum blanca, les cries, quan surten, en lloc de seguir la llum de la lluna i anar-se'n cap a l'aigua van cap al passeig marítim, on hi ha més llum”, adverteix Álvarez de Quevedo.
De moment no hi ha cap ajuntament que estigui adaptant el seu enllumenat, ja que és un fenomen relativament nou. A la llum s'hi sumen les festes nocturnes i la nàutica recreativa. “Hi ha molta feina a fer, sobretot de conscienciació ciutadana”, recalca aquesta investigadora postdoctoral.