La contaminació de l'aire en entorns rurals pot superar la de Barcelona a l'hivern

Això que al poble s’hi respira aire pur no sempre és veritat. Hi ha moments de l’any, sobretot a l’hivern, en què els nivells de contaminació als entorns rurals són tan elevats que no desmereixen gens els enregistrats en grans ciutats com Barcelona. La causa s’ha de buscar en un fenomen meteorològic prou comú, les inversions tèrmiques, que es caracteritzen entre altres coses per l’estancament d’una bossa d’aire a les capes baixes de l’atmosfera. Quan això passa, els contaminants atmosfèrics queden literalment atrapats i poden trigar dies o setmanes a dispersar-se.

Tal com acaba de verificar l’Institut de Diagnosi Ambiental i d’Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, segons quina sigui la font contaminant el risc potencial pot ser més alt en entorns rurals i suburbans que no pas als urbans. “El nostre treball mostra que, a l’hivern, els pobles poden tenir una qualitat de l’aire molt pitjor que a Barcelona”, explica Joan Grimalt, investigador de l’IDAEA i principal autor de l’article, que s’ha publicat a la revista International Atmosphere i a la de la Societat Catalana de Química.

L’estudi, encara incomplet, neix de l’interès d’analitzar l'efecte de les inversions tèrmiques sobre partícules potencialment contaminants d’una mida inferior a les 10 micres (una micra és una mil·lèsima part d’un mil·límetre), explica Clara Jaén, investigadora predoctoral a l’IDAEA i primera autora de l’article. Les partícules d’aquesta mida són les que habitualment formen aerosols i tenen la capacitat d’incorporar-se al corrent sanguini a través de les cèl·lules pulmonars durant la respiració.

Trànsit i crema de llenya

“A Barcelona, la principal font d’emissió de contaminants és ara mateix el trànsit rodat”, afegeix Grimalt. I el diòxid de nitrogen és el principal contaminant, “molt per sobre” del llindar exigit per la Unió Europea o el recomanat per l’OMS. “S’està fent un esforç molt gran per millorar la qualitat de l’aire a les ciutats”, raona. El canvi progressiu dels combustibles emprats a la indústria o a les llars, que han passat progressivament del carbó al gas natural, “hi ha fet molt”. Ara bé, “queden els cotxes com a gran problema”.

Pel que fa a l’entorn rural, hi dominen els subproductes de la crema. De llenya, de rostolls i darrerament de pèl·let, un material que està entrant amb força com a sistema de calefacció. El principal subproducte que en deriva són els anomenats benzopirens, considerats una substància amb potencial carcinogènic per l’IARC de Lió, l’organització de l’OMS encarregada de catalogar i determinar el risc associat als compostos químics. En entorns suburbans, a aquest compost s’hi suma l’ozó, que també supera els llindars considerats segurs. Els polígons industrials, les pràctiques agrícoles de crema i el consum domèstic de llenya i pèl·let en serien les fonts emissores.

Per analitzar la toxicitat d’aquests productes, els investigadors van exposar cèl·lules pulmonars a nivells reals d’aquests aerosols al laboratori. Quan estaven exposades als contaminants procedents de l'aire de Barcelona, el 35% de les cèl·lules morien al cap 24 hores, mentre que quan s’exposaven als contaminants de zones suburbanes i rurals la mortalitat arribava al 75%.

Restriccions a la crema

Les zones de mostreig de l’estudi han estat les estacions situades a l’Eixample de Barcelona, a Manlleu i a Bellver de Cerdanya, al Pirineu. Totes tres estan acreditades i es consideren representatives a Catalunya pel que fa a mesures contaminants. El mostreig s’ha fet en superfície i en línia vertical mitjançant un globus d’heli equipat per prendre mostres de material particulat de nitrogen atmosfèric (bàsicament NO2), ozó (O3) i partícules de combustió de biomassa. “La Plana de Vic constitueix una zona d’especial preocupació”, adverteix Jaén.

D'acord amb els resultats, els dos investigadors proposen implementar sistemes per monitorar la qualitat de l’aire més enllà de les grans ciutats, on són pràcticament inexistents o se'n prenen mesures de manera irregular. “És important detectar episodis d’inversió tèrmica i restringir determinades accions per preservar la qualitat de l’aire”, recomana Jaén. “No encendre la llar de foc o restringir la crema de rostolls quan tenim l’anticicló a sobre poden ser mesures a recomanar”, insisteix Grimalt. I, per descomptat, cal establir mecanismes de control que permetin reduir els altres focus contaminants. “Si no hi ha motors de combustió i els cotxes són elèctrics no hi haurà contaminació per nitrogen i es reduirà la mortalitat per aquesta causa”.