De Geòrgia fins a Catalunya, així ha evolucionat la pesta porcina els últims vint anys

BarcelonaFins a la setmana passada, feia trenta anys que no es detectava pesta porcina africana (PPA) a l'Estat. El brot a Catalunya ja ha provocat 13 casos positius entre porcs senglars del Parc Natural de Collserola, però el seu origen segueix sent una incògnita. La hipòtesi inicial que el virus havia arribat a casa nostra a través d'una mostra de carn contaminada ha perdut força en les últimes hores, perquè el govern espanyol sospita que hauria sortit d'un centre de recerca que estudia la malaltia i ha obert una investigació per esclarir-ho. La clau aquí és la seqüenciació del virus, és a dir, la identificació de quines són les mutacions genètiques darrere d'aquest patogen, com una mena de DNI que el fa únic. Segons el ministeri d'Agricultura, els resultats de l'anàlisi indiquen que les variants genètiques del virus que ha provocat el brot català s'assemblen més a les que van començar a circular a Geòrgia el 2007 –que s'utilitzen habitualment als centres de recerca– que les que actualment afecten altres països.

El 2007 marca l'inici del retorn de la PPA a Europa i Àsia després de considerar que la malaltia estava erradicada, ja que "el virus no ha parat d'expandir-se en els últims vint anys", explica a l'ARA Daniel Pérez Núñez, investigador postdoctoral del laboratori del virus de la PPA del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO). Aquell any la malaltia va entrar a Rússia des de Geòrgia i es va establir al sud del país, però no va ser fins al 2011 que va començar a disseminar-se cap al nord. En només un any es va incrementar notablement els focus de la malaltia que notificaven les autoritats russes a la zona central del país i finalment es va confirmar la seva presència a Ucraïna el 2012 i a Bielorússia el 2013, dos països que comparteixen frontera amb països de la Unió Europea.

Fa més d'una dècada el virus picava a la porta d'Europa, però, segons el ministeri d'Agricultura, els responsables de la seva expansió pels països del Vell Continent van ser, precisament, els veïns de l'est que el van detectar abans. "La manca de transparència d'aquests països pel que fa a la situació epidemiològica, així com en relació amb les mesures adoptades per combatre la malaltia i la manca de col·laboració amb la Unió Europea (UE), ha estat el principal factor d'incertesa a l'hora d'avaluar el risc que la malaltia", argumenten des del govern espanyol.

Un any després de la seva detecció a Bielorússia es va confirmar l'entrada del virus a països de la UE amb casos positius en porcs senglars i porcs domèstics de Lituània, Letònia, Estònia i Polònia. Va ser aleshores, el 2014, quan Europa va endurir les mesures per provar de frenar l'avançament del virus i minimitzar l'impacte econòmic.

Expansió per Europa i arribada a la Xina

Tot i els esforços europeus per contenir el virus els estats membres no van aconseguir frenar el degoteig de casos en porcs senglars i en algunes explotacions de porc domèstic al nord-est d'Europa, i el 2017 es va detectar per primera vegada la malaltia a la República Txeca i a Romania. L'any 2018 va ser clau per l'expansió de la malaltia: per un costat hi va haver un augment de casos a les zones ja afectades respecte al mateix període d'anys anteriors i va continuar avançant amb l'aparició per primera vegada a Hongria, Bèlgica i Bulgària. Per l'altre, la PPA es va declarar per primer cop a la Xina i es va "escampar per tot el país", recorda la directora del laboratori del virus del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Yolanda Revilla.

Un altre element a tenir en compte és que, en els últims anys, cada cop que arriba l'estiu s'ha produït un increment molt significatiu en el nombre de casos declarats, cosa que n'ha afavorit l'expansió i cada cop més països del nostre entorn s'han trobat amb la malaltia. El 2019 es va declarar a Eslovàquia i Sèrbia; el 2020 es va detectar per primera vegada a Grècia i a Alemanya; el 2022, a Macedònia del Nord i a Itàlia; el 2023, a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Kosovo i Suècia, i el 2024, a Montenegro i Albània. Per tot plegat, els experts no es van alarmar quan es van detectar els primers casos a Collserola, si bé la seqüenciació del virus ha fet saltar les alarmes sobre el seu origen i ara demanen arribar al fons de la qüestió per determinar, de totes totes, com ha aparegut aquest brot.

Al llarg d'aquests divuit anys, el virus ha anat circulant als diferents països i això ha fet que s'hagin anat introduint canvis progressius en el genoma, donant lloc a diversos subgrups i variants que permeten als investigadors fer la traçabilitat del patogen i identificar si els brots estan relacionats entre ells mitjançant la seqüenciació. Així és com el ministeri d'Agricultura proposa que el que està afectant senglars a Catalunya no correspondria amb el que es transmet actualment en altres indrets europeus.

Primers casos al segle XX

Fins ara la teoria de la carn contaminada era la més plausible per als científics, ja que la via d'entrada del virus més habitual en un país lliure de malaltia és a través de productes d'origen porcí que han servit d'aliment per a altres porcs. L'any 2021, per exemple, es van declarar focus de contagi a la República Dominicana i a Haití, i els experts apunten que el seu origen va ser un contenidor amb carn contaminada provinent de la Xina.

De fet, la primera vegada que es va detectar a Europa va ser a finals de la dècada dels 50, quan es va introduir a Portugal procedent d'Angola precisament a través de les restes de menjar. En aquell moment es va disseminar a altres països europeus: Espanya el 1960, França el 1964, Itàlia el 1967, Bèlgica el 1985 i els Països Baixos el 1986. La malaltia, de fet, es va considerar endèmica a Portugal i Espanya durant dècades, fins al 1995, quan els dos països es van declarar lliures.

Per tot plegat el govern espanyol defensava fins fa una setmana que "Espanya es considerava un paradigma en l'erradicació d'aquesta malaltia", ja que als anys 80 va desplegar un programa per detectar animals infectats i sacrificar-los fins que va fer net del tot. Ara caldrà veure quina és l'afectació real del brot que actualment s'està intentant contenir i, si s'aconsegueix, haurà de passar un any sense identificar cap positiu abans no es pugui donar la malaltia de nou com a erradicada.

Sense vacunes (encara)

Una altra de les claus que expliquen per què no s’ha frenat l’avançament de la malaltia als últims anys és l’absència de vacunes, explica Revilla, que precisament lidera un laboratori que treballa per desenvolupar-ne. "És un virus tan complex que obtenir una vacuna és molt difícil", raona l’experta, que a més critica la falta de recursos i de suports per desenvolupar-les.

Fins ara l’estratègia de prevenció que ha obtingut "els resultats més prometedors" és una vacuna que utilitza un virus atenuat, és a dir, que infecta de manera lleu els animals per conferir-los protecció contra la malaltia, però s’estan provant altres estratègies "més segures" que estan treballant conjuntament amb la farmacèutica HIPRA, detalla la investigadora.

De fet, la començaran a assajar a partir de l’any que ve amb animals a Kènia, però l’empresa ja ha avisat que no estarà disponible per erradicar el brot actual. La investigadora estima que, com a mínim, no arribarà fins d'aquí a un any, sempre que es destinin prou recursos per al seu desenvolupament.