El Govern tancarà tretze abocadors i descarta noves plantes d’incineració

BarcelonaA hores d'ara, prop d'un terç (31,7%) dels residus que es generen arriben a un dels 25 abocadors disponibles al país. Segons els objectius fixats per la Unió Europea, però, aquests dipòsits controlats només haurien de ser la destinació final de, com a màxim, el 10% de les deixalles municipals. Tot i que la valoració que fan fonts governamentals de la recollida i el tractament dels residus els últims anys és positiva, les dades evidencien que Catalunya continua lluny d'assolir els objectius europeus. Davant d'aquest escenari, una de les mesures que el Govern planteja per retallar distàncies implica el tancament de la meitat dels seus abocadors.

En un termini de deu anys el departament de Territori, encapçalat per la consellera Sílvia Paneque, proposa deixar inoperatius i iniciar el segellament de tretze dipòsits controlats, concretament els ubicats a Bellver de Cerdanya, Berga, Beuda, Banyoles, Solius, Lloret de Mar, l'Espluga de Francolí, la Granadella, les Borges Blanques, Castellnou de Seana, Balaguer, Cervera i Tàrrega.

Enviar les deixalles (restes i orgàniques) als abocadors ha de ser l'última de les opcions si es vol tenir un sistema de gestió i tractament de residus sostenible i es vol complir amb la legislació (catalana, estatal i europea), ja que són una activitat generadora d'emissió de gasos d'efecte hivernacle com el metà i el diòxid de carboni (CO₂). En total, cal frenar l'arribada de dues de cada tres tones que ara arriben a l'abocador.

La gestió d'aquests dipòsits controlats encapçala el nou pla del Govern d'infraestructures de prevenció i tractament dels residus municipals de cara al període 2025-2035, un marc que la llei fixa que s'ha d'actualitzar cada sis anys. Sobre el paper, aquest document que cal consensuar amb el món local ha de millorar la manera com es gestionen les deixalles. La proposta de la Generalitat surt aquest dimarts a procés participatiu públic per tal que el món municipal i la ciutadania pugui revisar-lo i proposar les esmenes que consideri adients. "Aquests últims mesos hi ha hagut moltes reunions amb ajuntaments i consells comarcals per tal de compartir l'estratègia", diu la consellera, que confia que el procés de negociació no s'allargui massa. De fet, la previsió és que el pla estigui enllestit el quart trimestre de l'any.

Més reciclatge

La clausura d'abocadors forma part de les recomanacions del comitè d'experts en crisi climàtica de Catalunya, però que se'n tanquin tretze no significa que l'objectiu del Govern sigui eliminar-los tots progressivament, sinó controlar les quantitats i l'estat dels residus que hi arriben. De cara al 2035, la Generalitat també es planteja l'ampliació i la millora de quatre dipòsits controlats: el de Tremp, el de Mas de Barberans, el de Pedret i Marzà i el d'Orís. Ara bé, es calcula que prop d'un 75% del material que acaba en un abocador pot passar abans per processos de tractament, i el nou pla també busca la manera d'augmentar en temps rècord el nombre de residus reciclats.

Segons les directrius comunitàries, el 2025 s'havia de reciclar el 55% de les deixalles generades i el 2035 el percentatge ha de pujar fins al 65%. Però amb dades de 2023, les més actualitzades, aquesta proporció continua estancada entorn del 40%. A més, entre el que es recull i el que s'acaba reciclant es perd entre un 5% i un 10% i les autoritats defensen que hi ha marge de millora. Per tant, a més de la prevenció –responsabilitat individual i col·lectiva, d'empreses i del sector productiu–, la base del nou pla és impulsar la reutilització per evitar que tot el que es llença a les escombraries es converteixi en residus.

Un dels pals de paller d'aquesta estratègia serà, segons explica Paneque, l'habilitació de fins a mig miler de centres de recursos. Simplificant-ho molt, són espais a cavall entre les deixalleries i els centres de tractament que permetran portar objectes "amb potencial de reutilització" dels quals, fins ara, la població no sabia com desfer-se'n. "Ens han d'ajudar a allargar la vida de materials com llibres, joguines, material esportiu, joies o mobles", afirma. La ubicació d'aquests espais s'haurà de pactar amb els municipis, però la idea del Govern és que estiguin a les ciutats i no als afores per incentivar la separació –evitant que arribin a les plantes de tractament– i l'economia circular.

També es considera la creació de nous centres de transferència, és a dir, espais ubicats en un territori que permeten fer agrupació dels residus recollits en diversos municipis per assegurar-se que les deixalles reben tractament previ sense disparar els costos.

Nou noves plantes de fracció

Per tenir un sistema sostenible tant mediambientalment com econòmicament, la consellera assenyala dues prioritats: "Augmentar la recollida selectiva i disminuir el percentatge de residus que ara arriben a l'abocador". En aquest sentit, Paneque subratlla que la majoria de les deixalles han de passar per plantes de tractament i no arribar directament als dipòsits controlats. En un escenari molt optimista, el Govern confia que el 2035 el 90% dels residus municipals passin a infraestructures de revalorització, és a dir, que seran tractats en espais especialitzats per rebre una altra vida, sigui materialment o energèticament.

El fet que cada vegada més ajuntaments apostin per sistemes d'alta eficiència, com els contenidors tancats o el porta-porta, fa pensar que es generaran més residus orgànics i restes i el Govern es compromet a "adequar" les infraestructures. Per això, el pla incorpora la construcció de noves deixalleries i l'ampliació d'algunes ja existents, així com la implementació de dues instal·lacions de valorització orgànica més (a Girona i a Sant Adrià del Besòs) i set de tractament previ de la fracció resta (a Tarragona, Ebre, Manresa, Girona, Tremp, la Seu d’Urgell i Bellver de Cerdanya).

El que segur que l'executiu català no farà, almenys fins al 2035, és ampliar les plantes de valorització energètica, que continuaran sent quatre: la de Tarragona, la de Sant Adrià de Besòs, la de Mataró i la de Girona. Entre altres motius, perquè a Catalunya el 18,4% dels residus es destinen a la generació d'energia, i d'aquí a una dècada aquest percentatge podrà enfilar-se com a màxim fins al 25% seguint les directrius del mateix Parlament de Catalunya.