J. Doyne Farmer, físic: "M'agrada fer coses que la gent pensa que són impossibles"

BarcelonaQuan tenia 24 anys, J. Doyne Farmer va entrar en un casino amb un ordinador amagat que ell mateix havia creat. Era un ordinador digital que podia fer servir mentre caminava amb el qual volia demostrar que la física permetia endevinar els moviments de la ruleta. “Va ser una aventura i ho vaig fer perquè m’agrada fer coses que la gent pensa que són impossibles", afirma. Hi havia, però, una segona raó: era un estudiant de postgrau molt pobre i volia guanyar diners. I li va sortir bé a mitges: va poder demostrar que es pot predir quin número sortirà guanyador, però no es va fer ric.

Nascut el 1952 als Estats Units, Farmer es va formar com a físic i és un dels fundadors del grup de Sistemes Complexos al Laboratori Nacional de Los Alamos, el laboratori que va reunir físics, biòlegs i economistes per repensar com funcionen els sistemes complexos, i el mateix centre on durant la Segona Guerra Mundial es va dur a terme el projecte Manhattan, per aconseguir la bomba atòmica. Expert en la teoria del caos, és pioner en predicció computacional. Aposta per aplicar a l’economia les mateixes eines que la física utilitza per entendre huracans, ecosistemes o turbulències. Va ser fundador de Prediction Companyi actualment és director del programa d'economia de la complexitat a l'Institut per al Nou Pensament Econòmic a la Universitat d'Oxford. Farmer defensa que, si bé va poder predir els moviments de la ruleta i es poden fer models per intentar entendre el mercat financer i millorar els models econòmics, no ens podem moure en el temps ni és predictible ni el futur està determinat.

El científic va venir a Barcelona per participar a la tertúlia Teoria del caos: el món és predictible?, organitzada pel Museu de Ciències de Barcelona amb motiu de l'exposició La invenció del tempsal Centre Martorell d'Exposicions. “Segons les lleis de la física, res fa pensar que el temps sigui diferent de l’espai. Per tant, la primera pregunta que ja es feien els físics al segle XIX és per què el temps va en la direcció que va. D’altra banda, la teoria de la relativitat diu que el temps i l’espai no estan completament separats. Així i tot, en l’espai puc ser aquí, puc ser allà i puc tornar aquí. Puc fer un bucle. Amb el temps això no passa. Mai no puc tornar al mateix punt on era originalment. L’única excepció és si estic prop d’un forat negre, però el forat negre ens destrossaria”, afirma.

No hi ha marxa enrere. “La segona llei de la termodinàmica diu que l’energia tendeix a dispersar-se i el desordre augmenta amb el temps. Si bolques un got d’aigua, no pots desfer-ho. És un procés irreversible. La matèria tendeix a configuracions més aleatòries. I encara que poguéssim mesurar la posició i la velocitat de cada partícula, tampoc no podríem veure el futur, perquè petites variacions inicials poden provocar canvis enormes”.

Com més caos, més difícil és fer previsions

Malgrat això, la nostra ment malda per preveure què passarà. Fem prediccions constantment, algunes amb més encert que d’altres. Les fem per protegir-nos o per alterar el futur, però sovint aquestes aspiracions es frustren. “Quan el món es torna caòtic, és més difícil predir. Puc predir què passarà amb Donald Trump? No, no puc. Puc tenir una predicció esperançadora i dir que, en tres anys, podríem deslliurar-nos-en i tornar a la normalitat, o podríem tenir una guerra civil. Ja n'hem vist indicis en alguns estats”, apunta. “Passen moltes coses aleatòries que escapen al nostre control. El meu fill va morir en un accident amb el trineu. Si la seva trajectòria hagués estat una mica diferent, no hauria mort. Això va provocar el meu divorci. A la llarga, només pots recuperar-te'n. Petites variacions poden provocar canvis enormes en el futur”, afegeix.

El que està per venir és imprevisible fins a cert punt. El físic treballa des de fa temps en fer prediccions financeres i econòmiques i està creant models econòmics amb l'objectiu de millorar les condicions per a tothom. "Molta gent creu encara en la ficció del “trickle-down economics” que Ronald Reagan i Margaret Thatcher van popularitzar, i vota en conseqüència", diu Farmer. La teoria econòmica del degoteig sosté que les polítiques que afavoreixen de manera desproporcionada els més rics i les grans corporacions acabaran beneficiant el conjunt de l’economia. “Si deixéssim de creure-hi, no votaríem aquests líders”, apunta.

Per predir l’economia real calen models més elaborats. “Un dels nostres objectius és simular l’economia dins d’un ordinador, amb milions de persones, empreses, salaris i decisions de consum, i veure com canviaria si modifiquem polítiques com els impostos, el salari mínim o l’energia renovable. Això permet predir millor l’efecte real de les decisions econòmiques”, diu. Desenvolupar aquests models, conclou, també serveix per demostrar que es pot gestionar l’economia millor: "Amb més igualtat i, alhora, amb més producció", assegura.

Sobre la relació entre ciència i política, és crític amb les administracions que ignoren l’evidència científica: "Amb Trump no hi ha res a fer, ignora completament la ciència, és de bojos". Tanmateix, recorda que hi ha hagut governs que sí que han escoltat els assessors científics. “Jo només faig la meva part: soc científic i intento comprendre la relació entre causa i efecte. La política és feina d’altres”. Creu que no utilitzem prou la ciència per millorar la política o l’economia. “Necessitem convertir-nos en una civilització conscient. Però ens queda un llarg camí per recórrer. Ara som principalment inconscients. No tenim un bon model ni entenem com podem millorar els comportaments col·lectius. Si ho entenguéssim millor, podríem tenir una visió compartida i dirigir la societat cap a aquest objectiu”.