El temps no existeix (o sí) a la Ciutadella

BarcelonaEl temps existeix realment o és tan sols una percepció? Quin és l'origen del temps? Per què percebem el temps només en una direcció? Les plantes poden preveure el futur? Què li passa al nostre cervell quan pensem en el futur? El futur queda totalment determinat pel present? Podem fer prediccions? La immortalitat és possible? En quin moment de l'evolució humana es va ser conscient del temps? Per què podem dir que cada ésser viu és un fòssil?

Al Centre Martorell d'Exposicions, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, no hi trobareu totes les respostes, però sí que podeu fer una immersió en els avenços científics i en les diferents interpretacions sobre el temps que s'han fet des de la biologia, la neurociència, la física, les matemàtiques, la filosofia, l'art, la literatura o el cinema. Segurament, encara sortireu amb més preguntes, però La invenció del temps és una invitació a reflexionar i a deixar-se fascinar, a través d'objectes, interactius, audiovisuals, llavors cibernètiques o la rèplica de la màquina de temps de la novel·la de H.G. Wells, sobre una cosa tan vital, tan humà i tan científic, com el temps.

L'exposició, que es podrà veure fins al 30 de setembre del 2027, es divideix en dues sales. En una s'explica el temps percebut –el temps de la Terra, de la vida i de l'espècie humana– i, en l'altra, el temps construït –la cultura i la mesura del temps, la predeterminació, la relativitat, la predicció i el caos–. El temps no és un privilegi dels humans. "Els bacteris –un dels primers organismes a aparèixer a la Terra– ja tenen una percepció del temps, perquè anticipen el dia", explica Ricard Solé, físic i biòleg, i comissari de l'exposició. "Fins i tot, les llavors interpreten el temps perquè no germinen, poden esperar mesos, anys o fins i tot segles, fins que arribi el moment adient", afegeix. Tampoc és una cosa que hagi descobert la nostra espècie. Els homínids que van precedir l'Homo sapiens ja tenien consciència del pas del temps i que la vida era finita. "Fa un milió d'anys, amb l'aparició de la indústria lítica, hi havia una transmissió del coneixement i segurament hi havia llenguatge i una percepció del temps", assegura el director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Carles Lalueza Fox.

Una càpsula del temps enterrada a la Ciutadella

L'exposició explica com, a través de diverses generacions, s'ha pogut calcular i entendre la vida de la Terra, però també dona algunes pistes sobre com pensem. Com el nostre cervell genera records, com els perdem amb l'Alzheimer, o la impossibilitat d'imaginar l'endemà sense memòria, perquè les parts del cervell que fem servir per recordar són pràcticament les mateixes que utilitzem per projectar possibles futurs. "Els animals experimenten el temps de manera complexa", assegura Solé. Hi ha exemples d'insectes efímers i d'espècies immortals, com la medusa que no mor sinó que es regenera. "Tenir una vida tan simple, com la d'una medusa, és un preu massa alt per la immortalitat", reflexiona el comissari.

A l'altra sala hi ha tots els avenços científics relacionats amb el temps: calendaris, rellotges i diverses teories sobre el temps. Les lleis de la mecànica de Newton i l'explicació de com, a través de les seves teories, el matemàtic Pierre-Simon Laplace va crear el "dimoni de Laplace" plantejant una qüestió inquietant. Si es pogués saber quina és la posició i la velocitat de totes les partícules de l'Univers, ¿el futur estaria determinat? Aleshores, res del que puguem fer pot canviar el futur? Amb Einstein, l'exposició aborda noves qüestions: El passat existeix i el futur s'ha de construir o passat, present i futur existeixen a la vegada? Hi ha espai també per a la literatura, per a la filosofia i, fins i tot, per a la hipòtesi de què hauria passat si Franco hagués sortit derrotat o si no s'hagués colonitzat Amèrica. "Al final, farem una càpsula del temps, amb cartes d'infants imaginant el futur i també amb persones de la Fundació Pasqual Maragall que tenen els primers símptomes de l'Alzheimer", explica Solé. La càpsula s'enterrarà al parc de la Ciutadella i es desenterrarà d'aquí a cinquanta anys.

"Tenim un entorn únic perquè, amb la Ciutadella del Coneixement, el parc i els seus entorns seran un node capdavanter de coneixement, divulgació, recerca i innovació", assegura Lalueza Fox. En aquest sentit, el director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona assegura que els museus que formen part del Museu de la Ciència han de ser més que centres expositius: "Són la cadena de transmissió, han de traslladar el coneixement i la recerca que es fa al conjunt de la societat. Ens hem d'imbricar amb els centres de recerca", afirma.