Ciència

L'ADN revela que la gèlida Groenlàndia va ser un Edèn fa dos milions d'anys

Troben el material genètic més antic fins ara enterrat en gel i demostren que el clima àrtic era entre 10 i 17 graus més càlid

BarcelonaEl nord de l'illa de Groenlàndia no ha estat sempre el desert polar i inhòspit que és ara. Fa milions d'anys era un autèntic verger: en comptes dels líquens i la molsa que sobreviuen ara a les gèlides temperatures, hi habitaven més d'un centenar d'espècies de plantes, com bedolls i àlbers i flors emparentades amb les roses. També hi vivien animals com l'extint mastodont (semblant a un elefant contemporani), llebres, rosegadors i caribús, així com una gran diversitat de fauna marina. De fet, la costa, amb aigua calenta, estava habitada per crancs que ara no podrien viure tant al nord. Aquest ecosistema molt més ric que l'actual es va poder originar perquè el clima dominant a la regió era entre 10 i 17 graus centígrads més càlid que ara, segons evidencien les conclusions d'un estudi fet per investigadors de la Universitat de Cambridge. Com que no s'ha pogut localitzar ni un sol fòssil d'aquests éssers vius, l'eina principal ha sigut l'anàlisi de l'ADN ambiental –el material alliberat per organismes en el seu pas per un territori– trobat al permagel, la capa congelada del terra.

L'equip, format per 40 científics, ha descobert els fragments microscòpics d'ADN més antics identificats fins ara en sediments àrtics de l'època glacial de la formació de Kap København, un dipòsit de sediments a la desembocadura d'un fiord al punt més septentrional de Groenlàndia, a 965.606 quilòmetres del pol Nord. A primer cop d'ull, és un territori tan desèrtic com un paisatge lunar. La troballa, publicada aquest dimecres a la revista Nature, és doble: d'una banda, perquè el material genètic recuperat és el doble d'antic que el del mamut trobat a Sibèria –considerat el més antic fins ara–; i, de l'altra, perquè permet explorar i comprendre un ecosistema antic fins a "límits insospitats" i dona pistes sobre què podem esperar en un futur més càlid. Segons els investigadors, aquest sistema no té equivalent modern i conèixer-lo obre un nou capítol a la història de l'evolució que "canviarà les regles del joc".

Cargando
No hay anuncios

De fet, els científics confien que aquests resultats ajudin a predir l'impacte mediambiental a llarg termini de l'escalfament global actual, assenyala un comunicat de la Universitat de Cambridge. "Per fi s'ha obert un nou capítol que abasta un milió d'anys més d'història [...]. L'ADN es pot degradar ràpidament, però hem demostrat que, en les circumstàncies adequades, ara ens podem remuntar més enrere en el temps del que ningú no s'hauria atrevit a imaginar", resumeix el genetista evolutiu i autor de l'estudi Eske Willerslev. Kurt H. Kjær, també autor, explica que les antigues mostres d'ADN es van trobar enterrades a gran profunditat en sediments que s'havien acumulat al llarg de 20.000 anys. El sediment va acabar conservant-se al gel o al permagel i no va ser alterat per l'ésser humà en dos milions d'anys.

L'amenaça de l'extinció

Els investigadors van fer un procés minuciós de cerca de fragments d'ADN al substrat (quan l'ésser es descompon, el seu material genètic s'adhereix als sediments) i van comparar cada fragment amb extenses biblioteques d'ADN recollit d'animals, plantes i microorganismes actuals. Va ser llavors que van poder esbossar un primer dibuix de l'ecosistema que hi havia a l'illa mitjançant l'ADN d'arbres, arbustos, aus, animals i microorganismes.

Cargando
No hay anuncios

El descobriment va requerir molta paciència. Willerslev, pioner en mètodes d'extracció d'ADN de sediments, va desenterrar el permagel i el va portar a Copenhaguen per buscar ADN. Inicialment no va trobar cap material i van caldre setze anys de feina per aconseguir-ho.

Cargando
No hay anuncios

Les dades suggereixen que més espècies de les que es pensaven poden evolucionar i adaptar-se a temperatures molt variables. Per exemple, els investigadors van quedar sorpresos de trobar la presència del caribú a la Groenlàndia de fa dos milions d'anys. Tot i que ara hi viuen, el seu registre fòssil suggeria fins ara que no van evolucionar fins fa un milió d'anys. L'ADN identificat a Kap København duplica ara la seva història evolutiva. També els va sorprendre haver trobat mastodonts, un mamífer de l'època glacial que va arribar fins a Groenlàndia abans d'extingir-se. Fins ara es pensava que la seva àrea de distribució no arribava fins a l'època glacial, tenint en compte els seus orígens coneguts a l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central.

Segons els investigadors, aquests resultats mostren que la velocitat de l'escalfament global actual implica que els organismes i les espècies no tenen temps per adaptar-se i, per això, l'emergència climàtica continua sent una enorme amenaça per a la biodiversitat i el món. "L'extinció és a l'horitzó per a algunes espècies, incloses plantes i arbres", adverteixen.