Biologia

Els pingüins que dormen com Dalí

Un nou estudi documenta que una espècie d'aquest ocell dorm 4 segons més de 10.000 vegades al dia

Leonardo da Vinci és, probablement, el defensor més famós de l’anomenat son polifàsic. Deia que dormir vint minuts cada quatre hores li permetia disposar de més temps durant el dia i descansar prou per mantenir-se fresc, creatiu i àgil de ment. No és l’únic personatge històric que l'ha defensat. De Napoleó també es diu que dormia molt poc a la nit i que feia becaines curtes durant el dia, fins i tot al llarg d’una batalla. Hi ha qui diu que podia dormitar mentre muntava a cavall i tot.

Al llibre 50 secrets màgics per pintar, Salvador Dalí aconsellava les micromigdiades, que s’havien de fer assegut, amb una clau a la mà i un plat just a sota, de manera que quan el son era prou profund perquè es destensessin els músculs de la mà, l’impacte de la clau sobre el plat escapçava la becaina. Així, l’hiperbòlic pintor empordanès assegurava que es podien practicar capcinades de fins a un segon i que amb això n’hi havia prou per descansar i recuperar l’energia.

Cargando
No hay anuncios

Tot i no ser cert en humans, un estudi que s’acaba de publicar a la revista Science indica que els microsons poden funcionar com a estratègia adaptativa en animals com els pingüins. "La inversió en microsons pels pingüins que aconsegueixen tirar endavant les cries suggereix que [en aquests animals] els beneficis del son es poden acumular de manera incremental", expliquen els autors.

Un grup d’investigadors encapçalat pel biòleg francès Paul-Antoine Libourel, del Centre de Recerca en Neurociència de Lió, ha estudiat una població de pingüins carablancs (Pygoscelis antarcticus) a l’illa antàrtica de King George. I han descobert que dormen onze hores cada dia, però les reparteixen en més de deu mil becaines de, com a màxim, quatre segons de durada. Sembla que això els permet conservar les funcions cerebrals i corporals i, alhora, mantenir l’estat d’alerta necessari per sobreviure en un entorn hostil.

Cargando
No hay anuncios

Sons i microsons

Da Vinci, Napoleó i Dalí proclamaven que aquest sistema de son polifàsic afavoria la seva creativitat. Però els estudis científics amb persones suggereixen més aviat el contrari. La revisió de la literatura científica més exhaustiva que s’ha fet sobre la qüestió la van liderar els neurobiòlegs de la Harvard Medical School Charles Czeiser i Matthew Weaver i la van publicar el 2021 a la revista Sleep Health. Van analitzar 2.023 treballs i van concloure que no hi ha cap prova que l’estratègia de partir i reduir les hores de son per guanyar temps tingui cap benefici. És més, van veure que la privació de son que comporta afecta negativament el rendiment neuronal i, a llarg termini, està associada amb el risc cardiovascular, efectes negatius en diversos processos metabòlics, la diabetis, el declivi cognitiu i la mort prematura.

Cargando
No hay anuncios

Però en el món animal hi ha molta més varietat d’estratègies de descans, propiciades per les pressions de l’entorn i els mecanismes evolutius. Les girafes dormen només cinc hores cada dia i els opòssums més de vint. Els cetacis i algunes aus dormen amb la meitat del cervell. Ara, aquest nou treball documenta l’estratègia daliniana i hiperbòlica dels microsons d’un o pocs segons. No pas en humans, tal com proposava Dalí, sinó en pingüins. I sense clau, això sí. O no del tot.

A diferència del que sostenia Dalí, els microsons en persones són fruit de la manca de son i poden arribar a ser perillosos si es produeixen mentre es fan activitats que requereixen atenció com la conducció d’un vehicle. Per altra banda, encara que intrínsecament no suposin cap perill, no és clar que siguin prou llargs per aportar algun benefici. Però en el cas d’altres animals podria ser diferent. Tal com argumenten Libourel i els seus col·laboradors, "si els microsons són més que intents fallits d’iniciar i completar les funcions del son, podrien ser una estratègia adaptativa en circumstàncies que requereixin una vigilància constant".

Cargando
No hay anuncios

Vigilar sempre

A l’illa King George hi viu un altre ocell que es coneix com a paràsit subantàrtic i que s'alimenta d'os d'altres aus. Per tant, els pingüins els han de vigilar constantment. I això ho ha de fer un sol dels progenitors, perquè l’altre ha de sortir a mar a buscar menjar en unes excursions que poden durar des d’unes quantes hores fins a gairebé dos dies. A qui li toca vigilar els ous, doncs, no té més remei que estar molt atent i l’estratègia que l’evolució ha trobat per aconseguir-ho són els microsons.

Cargando
No hay anuncios

Els investigadors han monitorat el son dels pingüins amb elèctrodes que els han implantat per mesurar l’activitat elèctrica del cervell i la dels músculs del coll, i també amb acceleròmetres que donen informació sobre els seus moviments. Gràcies a tot això han vist que els pingüins que feien el niu al centre de la colònia dormien períodes de temps més curts que els que s’havien instal·lat als afores, on l’activitat depredadora dels paràsits subantàrtics és més aguda. La interpretació que fan els científics d’aquest fet sorprenent és que la pressió dels altres pingüins per aconseguir una posició més central o per robar materials del niu, més vigorosa al centre de la colònia, actuaria com aquella clau daliniana que despertaria els ocells al cap de pocs segons, amb més intensitat que, fins i tot, la pressió del depredador.

Com que el son sembla un mecanisme estès a tot el regne animal, estudiar-lo en condicions naturals fora dels laboratoris pot ajudar a entendre millor les seves funcions i utilitats, algunes encara desconegudes. Segons els experts Christian Harding, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, i Vladyslav Vyazovskiy, de la Universitat d’Oxford, aquest estudi "qüestiona no només la comprensió actual de com es regula l’arquitectura del son, sinó també com es pot alterar abans que es perdin els beneficis del son".