Les restes del cometa Halley donen pas a la pluja d’estels dels Aquàrids

GinebraLes nits més curtes acompanyen l’arribada de les constel·lacions d’estiu i la visibilitat dels planetes es reparteix al llarg de la nit. Durant aquest mes, Mercuri es trobarà massa a prop del Sol per poder observar-lo fàcilment. Venus es podrà veure a la matinada, tot i que la seva proximitat aparent a la nostra estrella fa que la seva observació no sigui del tot fàcil. Mart es continuarà veient durant la primera part de la nit com un punt ataronjat. Júpiter, per la seva banda, també serà visible durant la primera meitat de la nit, situat a la constel·lació de Taure. A la segona meitat del mes, el gegant gasós es començarà a amagar sota la llum del crepuscle vespertí. Després d’un parell de mesos, Saturn tornarà a ser visible durant les últimes hores abans de la sortida del Sol i formarà un triangle compacte amb Venus i Neptú durant els primers dies de maig. Per la seva banda, la lluna plena del dia 12 es trobarà a prop de l’apogeu, el punt més llunyà de la seva òrbita al voltant de la Terra, de manera que es veurà un 5% més petita i un 10% menys brillant que habitualment.

La pluja de meteors dels Aquàrids

Aquest mes podrem tornar a gaudir d’un espectacle en forma de pluja de meteors. En aquest cas, tindran lloc els coneguts eta-Aquàrids. El 6 de maig a la nit s’assolirà el màxim amb una mitjana d’uns 30-40 meteors cada hora, tot i que la brillantor de la Lluna podria dificultar lleugerament l’observació dels meteors més dèbils. Com el seu nom indica, els meteors semblen procedir de la constel·lació d’Aquari, tot i que es poden observar en qualsevol punt del cel nocturn. Aquesta pluja d’estels es produeix per les restes deixades pel pas del famós cometa Halley, visible des de la Terra cada 75 anys i que tornarà a acostar-s'hi l’any 2061.

Quantes estrelles es poden veure al cel nocturn?

La nostra galàxia, la Via Làctia, és formada per uns cent mil milions d’estrelles. Des de la Terra se'n poden observar una gran quantitat. Quantes exactament depèn, principalment, de la nitidesa del cel des d'on les observem. Com més transparent sigui, més estrelles podrem veure. Si bé la pol·lució de l’aire i la contaminació lumínica juguen un paper important, uns altres factors com la humitat i l’estabilitat de l’atmosfera poden tenir un gran impacte en la quantitat d’estrelles visibles. D’altra banda, les més llunyanes o dèbils tenen una brillantor que els nostres ulls no són capaços de detectar.

La magnitud aparent és el paràmetre que indica la brillantor de les estrelles observades des de la Terra. Com més negativa sigui la seva magnitud, més brillant és l’estrella. Per exemple, amb una magnitud aparent de -1.46, Sírius, a la constel·lació del Ca Major, és l’estrella més brillant del cel nocturn. D’altra banda, l’estrella Polar, que indica la direcció del nord i es pot observar amb facilitat, té una magnitud de 2. Depenent de l’agudesa visual, la magnitud màxima que els nostres ulls poden detectar es troba entre 6 i 7. En àrees urbanes, la magnitud límit es troba entre 3 i 4. Això es tradueix en el fet que, des d’una ciutat com Barcelona, es poden arribar a veure un màxim de 250 estrelles des dels barris amb menys contaminació lumínica, una desena part del nombre total d’estrelles que es poden observar en un cel perfectament fosc. Quan ens allunyem de les àrees urbanes, la magnitud límit es troba al voltant de 5 o 6, cosa que permet poder observar milers d’estrelles així com poder distingir l’estructura de la nostra galàxia.