Arriba la tardor, baixen les temperatures, s'escurcen els dies i els boscos canvien de color. I no només els boscos terrestres, sinó també els que hi ha al mar. Els mars i els oceans ocupen les tres quartes parts de la superfície terrestre i, per tant, els boscos submarins també. Igual que cauen les fulles caduques de molts arbres, al mar Mediterrani les algues, les praderies de posidònia i els coralls es transformen. "Les tempestes de tardor tornen a posar nutrients a l'abast dels microorganismes, augmenta el plàncton i el zooplàncton que serveix d'aliment per a altres espècies", explica Josep Maria Gili, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) a Barcelona.
Com si es tractés d'una batedora, les tempestes agiten el mar i, igual que passa amb les ventades de tardor a terra ferma, que fan que les fulles de molts arbres caiguin, el moviment d'aigües poda el fons marí, ja desgastat després d'una florida primavera i de quedar esgotat després d'un calorós estiu, durant el qual ha aguantat amb les reserves acumulades. "El cicle de les algues és com el dels paisatges mediterranis, als mesos de febrer i març comencen a créixer, al juny aturen el creixement i a l'agost s'esmorteixen, de manera que quan arriben els temporals les algues s'arrenquen", explica Enric Ballesteros, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), que compara el canvi del paisatge marí en aquesta estació amb els camps de blat tallat.
Les praderies de posidònia també canvien amb la tardor. Ocupen una bona part del fons mediterrani. Son plantes fanerògames. És a dir, que tenen fulles i floreixen a la primavera, quan són ben verdes. A mesura que passa l'estiu, "van perdent el color, el verd passa a gris, marró, negre... perden la clorofil·la", explica Ballesteros. A la tardor, les seves fulles arriben a les platges. "Són el que s'anomena temporals de neteja ", especifica Ballesteros.
A profunditats d'entre els 30 i els 50 metres, altres éssers vius del paisatge de sota el mar -que a ulls d'un profà del mar semblen plantes però que en realitat són animals invertebrats, com ara els coralls i les esponges- viuen a la tardor un dels seus millors moments. Com que hi ha més nutrients, hi ha més fitoplàncton, les algues microscòpiques que els serveixen d'aliment i que proliferen davant l'abundància de nutrients. "A la tardor les gorgònies i els coralls estan oberts i filtrant com bojos", explica Ballesteros.
Animals de tardor
Mentre que terra endins hi ha animals que preparen el seu cau sota terra, al mar hi ha moltes espècies que aprofiten aquesta abundància per iniciar el seu cicle reproductor, que culminarà a la primavera-estiu. És el cas de les garotes i les meduses, que segueixen un llarg procés reproductiu. Del que passi ara, a la tardor, dependrà que hi hagi més descendència a la primavera. "La seva ovogènesi dura entre 8 i 9 mesos", explica Gili. Per això, que a l'estiu hi hagi més o menys meduses a les platges depèn en bona part del que passi a la tardor, que és quan llancen les seves larves al mar. Juntament amb la investigadora Begoña Vendrell, Gili està al capdavant del projecte divulgatiu adreçat a nens El mar a fons (www.elmarafondo/ca/), creat i desenvolupat en col·laboració entre l'ICM-CSIC i l'Obra Social La Caixa. Molts nens estudien a l'escola any rere any què passa a la tardor. Però sempre a terra.