Viure a costa d’altres, manipular-los i enganyar-los

Els virus també es distingeixen pel que els falta. No tenen ribosomes, les parts de la cèl·lula que produeixen les proteïnes encarregades de mantenir-la viva. En lloc seu, els virus contenen instruccions sobre com apropiar-se dels ribosomes del seu hoste i reprogramar-los perquè produeixin en massa la càpsida i altres proteïnes víriques. D’altra banda, també recluten altres parts de l’hoste que els ajuden a copiar les instruccions necessàries per formar altres virus nous, en forma d’ADN o ARN, i a implantar-la a les càpsides acabades de formar.

“Els virus són murris fins a uns extrems gairebé miraculosos”, afirma Eric Freed, de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units. “No són més que un grapat de proteïnes i àcids nucleics i, malgrat això, se les componen per ficar-se a les cèl·lules i fer-se’n els amos i senyors”. “D’una banda, són força senzills -diu Lynn Enquist, de la Universitat de Princeton-. De l’altra, es poden considerar la forma d’informació genètica més evolucionada que hi ha sobre la faç de la Terra”.

D’altra banda, els virus també s’esforcen incansablement a esquivar el sistema immunitari que mira de destruir-los. Un dels trets més letals del virus de l’Ebola és la seva capacitat de paralitzar la primera línia de defensa del cos contra nous patògens bloquejant la producció d’interferó. “Això dóna al virus un gran avantatge a l’hora de créixer i propagar-se”, afirma Christopher F. Basler, professor de microbiologia de l’escola de medicina de l’Hospital Mount Sinai.

Paral·lelament, assenyala Aftab Ansari, de la Facultat de Medicina de la Universitat Emory, el virus inhibeix el sistema de coagulació de l’organisme, cosa que provoca hemorràgies incontrolades. Sovint, quan finalment el cos és capaç de mobilitzar la seva segona línia de defensa del sistema immunitari adaptatiu, ja és massa tard. Tot i això, en realitat, el que fa que el virus de l’Ebola sigui tan mortífer és la capacitat d’infectar l’organisme equivocat, el salt zoonòtic d’un animal salvatge a l’ésser humà. L’hoste habitual del virus de l’Ebola és el ratpenat de la fruita, un organisme en què el virus es multiplica a un ritme moderat sense causar la mort de l’animal ni emmalaltir-lo de manera ostensible. “El paràsit perfecte és el que és capaç de multiplicar-se sense matar el seu hoste”, explica Ansari. “I el virus de l’Ebola és el paràsit perfecte per als ratpenats”. No per als humans.