Immortals i perfectes

Digues com parles i et diré qui ets

Salvador Macip
2 min

El principal problema que tenim els científics quan hem d'explicar a la gent què fem al laboratori és que ens costa trobar les paraules adequades. El més difícil quan divulgues és fer-te entendre sense rebaixar el nivell de la informació que dónes, cosa que requereix pràctica. I és que estem massa acostumats a utilitzar un vocabulari tècnic que no es pot comprendre fora del nostre entorn. Per això de vegades sonem com si fóssim d'un altre planeta. No ens passa només a nosaltres, esclar: totes les professions tenen el seu argot especialitzat que sembla que s'hagi creat expressament per confondre els no iniciats. Qui hagi tingut a les mans un informe mèdic o un document escrit per un notari sap de què parlo.

La raó per desenvolupar aquests llenguatges privats pot ser més complexa que la simple comoditat o la voluntat de demostrar que dominem un tema que la resta dels mortals no coneixen. Un article publicat fa unes setmanes a la revista EPJ Data Science suggeria que els humans tendim a manipular inconscientment el llenguatge per demostrar que formem part d'un grup social concret. A l'estudi, uns matemàtics de la Universitat de Londres analitzaven 75 milions de tuits de 250.000 usuaris i catalogaven les paraules claus que hi sortien. Amb aquesta informació, podien predir amb un 80% d'encert a quina comunitat pertanyia cadascú (estudiants de certa universitat, amants dels animals, fans de Justin Bieber...). Els mots que fem servir per comunicar-nos diuen molt més sobre nosaltres del que ens pensem. És qüestió de triar-los amb cura.

stats