GENÈTICA

L’ADN més antic del món s’ha trobat als ullals de tres mamuts

Un equip internacional recupera restes genètiques de més d’un milió d’anys per explicar l’evolució d’aquests animals

3 min
Love Dalén amb la coautora de l’article, Patrícia Pečnerová, amb un ullal de mamut a l’illa de Wrangel.
Disponible en:

Per un motiu o un altre, els mamuts, animals gegantins considerats els ancestres dels actuals elefants, ocupen un espai propi en el relat de l’evolució. De fet, se’ls considera els animals més emblemàtics de l’última era glacial. Fins ara es creia que fa un milió d’anys no hi havia mamuts llanuts -els més coneguts- ni tampoc columbians, els que van habitar el nord d’Amèrica. Es pensava que encara no havien evolucionat i que, simplement, era l’època del seu predecessor, l’antic mamut de l’estepa. La seqüenciació de mostres d’ADN obtingudes dels ullals de tres exemplars siberians, no obstant, obliga a reescriure la història evolutiva d’aquests animals. Investigadors de diverses institucions liderats per l’Institut de Paleogenètica d’Estocolm han establert que almenys dos d’ells superen el milió d’anys d’antiguitat. És l’ADN més antic recuperat fins ara a tot el món. Les dades genètiques, a més, permeten afirmar que almenys hi havia dos llinatges de mamuts a l’estepa siberiana i que un tercer hauria colonitzat Nord-amèrica molt abans del que es creia. El treball s’ha publicat aquesta setmana a la revista Nature.

El primer dels ADN seqüenciats correspon a un exemplar localitzat a Chukochya, al nord-est de l’estepa siberiana. Està datat amb 680.000 anys d’antiguitat, molt a prop dels 700.000 anys que s’atribueix en el registre fòssil a l’icònic mamut llanut. Els autors del treball sostenen que es tractaria justament d’una forma primerenca del mamut llanut.

Els altres dos registres, també obtinguts de fragments d’ADN mitocondrial extrets d’ullals, sorprenen per la seva antiguitat. Un d’ells, Adycha, està datat en 1,34 milions d’anys i correspondria a una població de mamuts llanuts que hauria sigut dominant molt abans que aparegués la població de Chukochya. La comparació del genoma d’aquests dos exemplars amb el dels elefants que habiten la sabana africana o el Sud-est Asiàtic mostra una correspondència que es mou entre el 85% i el 90%. “Tots els estudis previs han indicat que només hi havia una espècie única de mamut a Sibèria”, diu l’autor principal de l’estudi, Tom van der Valk.

El tercer exemplar, desconegut fins ara i anomenat Krestovka, està datat en 1,65 milions d’anys. “Les mostres són mil vegades més antigues que les dels primers vikings i fins i tot anteriors a les dels primers humans”, explica Love Dalén, professor de genètica evolutiva del Centre de Paleogenètica d’Estocolm.

Els investigadors suggereixen que eren els mamuts que pertanyien al llinatge Krestovka que van colonitzar l’Amèrica del Nord fa uns 1,5 milions d’anys. Les primeres anàlisis genètiques assenyalen que es tractaria d’un llinatge diferent, i més antic, que els dos anteriors. Els investigadors proposen com a teoria que es tractaria d’un ancestre que s’hauria separat de les línies evolutives de Chukochya i Adicha fa uns dos milions d’anys. També suggereixen que es podria tractar de la línia que hauria permès la introducció als mamuts de l’Amèrica del Nord, on haurien arribat fa 1,5 milions d’anys. Les anàlisis mostren que el mamut columbià que va habitar l’Amèrica del Nord durant l’última era glacial era un híbrid. “Sembla que el mamut columbià va evolucionar a través d’una hibridació que va tenir lloc fa aproximadament 420.000 anys”, diuen els investigadors.

Les anàlisis mostren que les variants gèniques associades a la vida a l’Àrtic, com ara el creixement del pèl, la termoregulació, els dipòsits de greix o la tolerància al fred, ja eren presents al mamut de Krestovka molt abans de l’origen del mamut llanut, cosa que indicaria que la majoria d’adaptacions van passar lentament. “Les nostres anàlisis mostren que la majoria d’adaptacions al fred ja eren presents en l’avantpassat del mamut llanut, i no trobem evidències que la selecció natural fos més ràpida durant el procés d’especiació”, afirma Dalén.

Fa aproximadament un milió d’anys moltes espècies es van expandir per tot el món. Aquest va ser també un període de canvis importants en el clima i el nivell del mar, així com l’última vegada que els pols magnètics de la Terra van canviar de lloc.

stats