Vilajuïga recupera la seva aigua, el símbol identitari del poble

VilajuïgaLa farmacèutica multinacional Grifols va presentar la nova etapa d’Aigua de Vilajuïga la setmana passada al Festival de Peralada, on és l’aigua oficial i, per ara, l’únic lloc on es pot trobar. La distribució al mercat començarà a partir del setembre a les comarques de Girona. “Estem tancant acords per posar-la a l’abast de tots els que l’esperen”, diu Joan Fornós, director general d’Aigües Minerals de Vilajuïga. “A Girona és on més s’ha enyorat i fins a finals d’any avançarem en la distribució en aquestes comarques. Posteriorment anirem cosint tot el territori, perquè pensem que és una aigua que s’ha de poder prendre a tot Catalunya”. Malgrat això, els nous propietaris no es plantegen arribar a la capacitat màxima d’extracció anual de la deu, que se situa en 10 milions de litres anuals. “No podem produir milions de litres com altres aigües. Extraurem sempre per sota del que dona la deu perquè es pugui mantenir, com passava fa més de cent anys”, afegeix Fornós. “Però, això sí, volem que aquesta aigua la conegui més gent de la que la coneixia i que li agradi a més gent de la que li agradava”.

Aigua molt particular

A diferència de l’última etapa, en aquesta només es comercialitzarà l’aigua tal com surt de la deu, sense afegir-hi gas carbònic. “Assemblar-nos a altres aigües amb gas no ens aporta res. Creiem que el seu valor afegit és que no té res d’afegit”, diu Fornós. En aquest sentit, el director general considera que l’Aigua de Vilajuïga s’ha de revaloritzar i per això estan mirant que es comenci a distribuir en restaurants, hotels i botigues, en la línia d’un producte relacionat amb la gastronomia de qualitat. “No és una varietat més d’aigua. Ni és amb gas, ni sense: és una aigua amb unes característiques molt particulars i amb unes propietats mineromedicinals que van ser reconegudes fa més de cent anys”, diu. “Acompanya molt bé tots els menjars, i consumir-ne un litre per àpat no és estrany”, afegeix.

Restauració integral

Per adquirir i posar al dia la planta embotelladora d’Aigües de Vilajuïga, Grifols fa una inversió de 5,5 milions d’euros, ja que es remodelen, es modernitzen i es restauren íntegrament totes les seves instal·lacions, tant en l’aspecte industrial com des del punt de vista arquitectònic. “És una mostra de l’entusiasme amb què s’ho ha pres Grifols”, assegura Fornós. “Els arquitectes han entrat en el recinte de manera molt respectuosa, amb l’objectiu i la voluntat de fer-li lluir tots els seus valors com a edifici antic. Tota la planta s’està fent amb qualitat Grifols”, afegeix.

Una adversitat superada

L’anunci, l’abril de l’any passat, que l’empresa tancava les portes va ser un cop dur. “No érem conscients del que representa l’Aigua de Vilajuïga per al poble fins que no vam estar a punt de perdre-la per sempre”, explica l’alcaldessa de la població, Joana Cobo. “El dia que em vaig assabentar que tancaven perquè no els sortien els números ho vaig rebre com una molt mala notícia, i més perquè ens van dir que ja no hi havia res a fer. Segons van dir els anteriors propietaris, feia temps que buscaven un comprador i no el van trobar”, afegeix Cobo.

“L’última etapa va ser bastant trista. Penso que l’empresa anterior no va tenir gaire sensibilitat amb el producte”, opina Enri Pallejà, farmacèutica de Vilajuïga que durant uns tres anys de la dècada dels noranta va fer les anàlisis microbiològiques setmanals per encàrrec del laboratori Oliver Rodés. “Potser no van saber fer una bona promoció i una bona publicitat del producte”, afegeix l’alcaldessa.

Compromís amb el poble

Per això, quan el juny de l’any passat Grifols va anunciar que comprava l’empresa i la salvava d’un tancament que aleshores semblava definitiu, l’alcaldessa se’n va alegrar molt. “A l’Ajuntament estem molt contents que hi apostés perquè calia una forta inversió”, diu Cobo. “Grifols ho està fent molt bé, està sent molt respectuós amb la història i amb els descendents dels fundadors. Els han fet participar molt, per donar una continuïtat al projecte original”, explica l’alcaldessa. “També han recuperat una part de la plantilla, tret dels que han trobat alguna altra cosa o s’han jubilat. Però també és molt important que tots els industrials que treballen en la restauració són d’aquí. Tot el que han pogut fer a Vilajuïga ho han encarregat a gent de Vilajuïga”, explica satisfeta Cobo.

“Hem mantingut totes les persones que hem pogut del cicle anterior. Ha sigut molt reconfortant veure que semblava que no s’hagués aturat res en aquest any i escaig. Això sempre és positiu”, opina Fornós.

Símbol identitari

“Jo estic encantada que es recuperi, i més encara que ho faci una farmacèutica com Grifols, perquè per a Vilajuïga l’aigua és un símbol identitari i no es podia perdre”, diu Pallejà.

En general, tothom al poble està molt satisfet. “A casa tots han crescut bevent Aigua de Vilajuïga i al restaurant sempre n’hem tingut. I ara en tornarem a oferir, esclar”, diu Anna Ribas, del Restaurant Cal Carboner, un dels establiments històrics del poble. “Tenim ganes que ja n’hi torni a haver. A més, quan va desaparèixer va ser d’un dia per l’altre. Si ho haguéssim sabut amb més temps, estic segura que hauríem fet una bona compra final. Ara encara ens en queden dues o tres ampolles, i les que teníem les hem anat obrint en ocasions especials”, afegeix Ribas.

“La gent l’espera perquè no hi ha cap altra aigua igual. O t’agrada molt o no t’agrada gens -diu Pallejà-. Ara només voldria saber si la gent del poble podrà tornar a anar-ne a buscar una petita quantitat, com abans”.

Més d’un segle d’història d’una aigua molt apreciada

El renaixement d’Aigües de Vilajuïga arriba 114 anys després del reconeixement oficial de les seves propietats. El 3 de juliol del 1903 la seva va ser la primera analítica que va fer l’avui reconegut laboratori barceloní Oliver Rodés i un any després va ser declarada “aigua d’utilitat mineromedicinal”. Tot havia començat poc abans, quan a principis del segle XX un pou proveïa d’una aigua singular els veïns de Vilajuïga. L’empresari Ramon Margineda hi va veure opció de negoci i va aconseguir ajuntar sis famílies, del poble i de fora, per constituir el 1904 una societat amb el nom d’Aigües de Vilajuïga. A partir d’aquell moment es va començar a comercialitzar a Girona, Barcelona, Andorra i, posteriorment, a gairebé tot Catalunya. Les ampolles es portaven a Barcelona en un vaixell que sortia del port de Roses. Els anys 1927 i 1928 també es feia arribar fins a Buenos Aires. Durant molts anys -de fet, fins als últims propietaris- la gent de Vilajuïga i dels pobles dels voltants podien anar a buscar aigua a la font i es podien emportar quatre ampolles per persona. Durant la Guerra Civil, l’empresa va passar a mans d’un comitè que gairebé la va arruïnar. Després de la guerra, l’aigua també va arribar a altres llocs de l’Estat com Madrid i la Corunya. Aleshores, l’Aigua de Vilajuïga era molt coneguda i elogiada per gent com Salvador Dalí, que n’era consumidor en les seves estades a Portlligat, i Josep Pla, que l’esmenta en el seu llibre Viatge a la Catalunya Vella.