Jordi Mestres: "Dels pagesos en surten metges, polítics i advocats; en el fons, tots venim del tros"

GironaDoctor en química, màster en genealogia i investigador principal de l’IMIM Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, Jordi Mestres (Girona, 1967) ha indagat en els avantpassats de 100 personatges de les comarques gironines a Genealogies gironines (Difusió). La genealogia de bona part d’aquests personatges suposa una aportació inèdita, com la de Salvadora Catà, la primera dona que va afusellar el franquisme, o la d’en Pepet Gitano. L’arbre genealògic es complementa amb un petit comentari i un dibuix de cada personatge.

 Lletres o ciències?

— Ciències! Tot i que la genealogia fa servir documents històrics, aplica el mateix mètode científic que fem servir a les ciències. Cal una metodologia, uns protocols i ser estricte.

 Però el seu cas és poc freqüent. La gent no surt gaire de la seva parcel·la de coneixement.

— Tenim tant de coneixement que només podem tendir a l’especialització. Abastar massa és impossible. Professionalment, em dedico a un aspecte tan concret com el disseny de fàrmacs per ordinador. Per a mi la genealogia és un divertiment de cap de setmana i m’hi entretinc des de fa 12 anys.

 Amb aquesta feina, quina visió té de la indústria farmacèutica, sovint tan criticada?

— La gent ha de ser conscient que la primera premissa que ens posem és la seguretat. Qualsevol molècula o fàrmac que dissenyem, abans de ser eficaç, ha de ser segur. El lema és primum non nocere [primer no fer mal]. Portar un fàrmac al mercat és una inversió a risc de deu a quinze anys i s’ha d’intentar recuperar amb el termini curt que queda de protecció de la patent abans no surti el genèric.

 Al llibre es remunta a cinc generacions enrere de cada personatge. ¿Està a l’abast de qualsevol investigar el seu passat?

— Totalment. Amb cinc generacions parlem d’uns 150 anys enrere. Amb alguns dels personatges més antics he arribat fins al segle XVII i llavors és possible que l’avantpassat sigui d’algun poble on es van cremar els llibres. Avui dia, amb la partida de naixement, ja tens pares i avis, i si vas a la partida de naixement dels avis, tindràs besavis i rebesavis. I ja n’has fet cinc només amb el Registre Civil. Ara, amb els avenços de la genètica, podem descobrir que l’avi legítim dels papers pot no tenir res a veure amb l’avi biològic autèntic. I al revés, sense papers pots trobar el teu avi biològic! Perquè el que determina la genealogia en últim terme és la genètica. Podem trobar connexions de fa dos o tres mil anys.

 I molts d’aquests documents ja s’han digitalitzat.

— El Registre Civil no està digitalitzat i no és d’accés públic. No es pot accedir a la informació fins que han passat 100 anys. Dels registres del 1922 cap amunt hi pots accedir si ets familiar. Enrere sí. A Girona tenim la gran sort que s’han conservat la majoria dels llibres parroquials dels pobles i estan digitalitzats. Els gironins ens podem fer la genealogia des de casa.

 Comença i acaba amb una dona. ¿És una manera de cobrir el buit de personatges femenins?

— Ben vist! De fet, el llibre es podria titular De Gay a Xargay [per Maria Gay i Emília Xargay]. Hem de ser conscients que, a l’època que cobreixo, la majoria de dones es dedicaven a la casa. Hi ha poques dones professionals.

 Entre músics, polítics, escriptors, metges, advocats… també hi ha un traginer [Josep Cortés, Pepet Gitano] i una bugadera [Salvadora Catà].

— La base del llibre és demostrar que tothom té una genealogia: des del marquès de Camps fins en Pepet Gitano. Tothom té dos pares, quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis i trenta-dos quadravis. S’ha procurat tenir en compte la diversitat geogràfica i de professions.

 Tots deuen ser cognoms catalans.

— Com que són genealogies gironines, la gran majoria són catalans. Allò que diuen dels vuit cognoms catalans [el primer i el segon dels avis materns i paterns], aquí en són trenta-dos.

 Els cognoms no són inamovibles. Resulta que el Paradís de la Caterina Albert era originàriament París.

— Sí, és un exemple. En alguns casos pot ser un error del capellà, però en aquest cas no queda gaire clar. També hi ha en Josep Terrats, que en la seva fantasia cultural es va inventar la grafia Tharrats. Si tires enrere, trobes curiositats, com el cognoms Pujolràs que prové de Puigalras. Jo sempre mantinc el cognom tal com el trobo de manera més sistemàtica. Alguns poden haver estat castellanitzats però n’hi ha d’altres que fa 500 anys que s'escriuen amb una grafia que no és la catalana, per exemple Ribas. Abans de les normes d’en Fabra la gent escrivia els cognoms com podia.

 ¿És partidari de canviar la grafia i catalanitzar els cognoms? En el meu cas m’hauria de dir Veguer, ja que el meu cognom prové de la vegueria.

— És una cosa molt personal. Si algú se sent més còmode normalitzant el seu cognom a la grafia catalana, ho veig molt bé. Però també hi ha qui s’acostuma a veure’l escrit d’una manera. El seu cognom el trobarà escrit de moltes maneres en els seus avantpassats, amb erra final, amb ve baixa. Ara també hi ha qui gira els cognoms.

 ¿La teoria dels sis graus sobre les coneixences, que ens permetria connectar amb qualsevol, també existeix si ens remuntem al passat?

— Una dada curiosa: dels cent personatges del llibre, una trentena estan connectats entre ells. Per citar-ne alguns: l’Antoni Varés connecta amb en Vicens Vives o la Francina Boris amb en Santiago Sobrequés…

 ¿Els personatges il·lustres del llibre s’expliquen perquè tenien avantpassats rics o nobles?

— En aquest llibre, d’hisendats i nobles n’hi ha ben pocs. Els ancestres d’aquests 100 personatges són pagesos, pescadors, flequers. Dels pagesos surten metges, polítics i advocats. En el fons tots venim del tros.