Societat
Comarques Gironines 07/04/2022

Tot un senyor majordom

Un llibre treu a la llum l’impressionant fons fotogràfic del majordom del Castell de Peralada Josep Costa Serra (1895-1976)

Daniel Bonaventura
7 min
Marc Faro, amb el seu avi, el darrers dels majordoms del Castell de Peralada.

PeraladaUn majordom guarda la casa, coordina els criats, rep les visites, despatxa amb el senyor... Tot el dia va de bòlit. El majordom del Castell de Peralada Josep Costa Serra, a més a més, feia fotografies. I no pas poques.

Costa va deixar un llegat de més de 4.000 fotografies fetes durant la primera meitat del segle XX que, amb el pas dels anys, es revelen com una mirada excepcional i imprescindible per a la memòria col·lectiva.

Una selecció d’aquestes fotografies, en bona part inèdites, es fan públiques al llibre Una nissaga de majordoms del Castell de Peralada. La mirada fotogràfica de Josep Costa Serra (1895-1976), de l’editorial Llibres del Segle, que es presentarà la vigília de Sant Jordi, el 22 d’abril (19 h), al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Peralada. El llibre és també un homenatge a tres generacions de majordoms del Castell de Peralada.

El servei del Castell de Peralada.

El ric llegat fotogràfic de Costa es pot dividir en tres àrees temàtiques: la vida al Castell de Peralada, els retrats en primer pla de centenars de veïns del poble, i escenes d’actes socials i paisatges del municipi.

El protagonista de la primera àrea temàtica és el Castell de Peralada, la part més voluminosa de la col·lecció. Consta de 3.000 negatius en plaques fotogràfiques de vidre, que són per si mateixes peces de museu. Hi ha escenes de "Palaci" (residència dels senyors) d’un alt valor documental. En elles es mostra la vida domèstica a l’interior i exterior dels edificis del castell que són testimoni d’un model social avui desaparegut.

Tot i que als senyors no se’ls fotografiava, hi ha alguna imatge de l’influent empresari Miquel Mateu, propietari del castell i primer alcalde de la Barcelona franquista, i també hi ha imatges dels anys d’infantesa de la seva filla Carmen, que anys a venir presidiria l’Associació Cultural Castell de Peralada, organitzadora del Festival Internacional de Música Castell de Peralada. 

Aquesta part del fons està dipositada a la Biblioteca del Castell i inclou el conjunt de fotografies que Costa va fer per catalogar l’àmplia col·lecció d’art del castell, la coneguda com a col·lecció Mateu, de més de 2.500 peces de vidre, ceràmica, pintura i altres objectes d’alt valor.

El carrer Sant Joan de Peralada.

També hi ha imatges de les obres d’art agredides pels republicans entre el gener i el febrer del 1939, camí de l’exili. Quan es va saber que Franco havia nomenat Miquel Mateu alcalde de Barcelona, els republicans, que encara ocupaven el castell, van venjar-se agredint el patrimoni artístic.

En aquells moments convulsos, Josep Costa va tenir al seu càrrec la salvaguarda de l’anomenat "tresor artístic espanyol", amb obres del Museu del Prado de Madrid, entre altres, que van fer una estada de més d’una setmana al castell abans de viatjar en camions fins a Ginebra (Suïssa), d’on serien després retornades a Espanya. El president espanyol Manuel Azaña va residir durant vuit dies al castell (entre el 23 de gener i el primer de febrer del 1939) abans d’emprendre l’exili.

Tot un poble retratat

Un segon bloc temàtic del llegat de Costa són els retrats de carnet. Aquesta part està formada per 1.036 negatius en pel·lícula conservats al domicili particular a Peralada del fill gran del fotògraf, Pere Costa Johera. Cada negatiu correspon a la imatge d’una persona fotografiada. En molts casos es tracta de fotografies necessàries per obtenir el salconduit, el document que permetia circular pel territori. Costa era l’únic que podia revelar sense moure’s de Peralada i va prestar aquest servei als veïns a canvi d’una remuneració.

Foto de carnet: "Oliver, Silveri".

El fons té imatges dels rostres en primer pla d’uns 800 veïns. El llibre els reprodueix tots. Cares amb arrugues de gent que treballava a l’aire lliure i va viure en temps de guerra; homes tocats amb boina, dones protegides amb mocador de cap, joves que somriuen... Una col·lecció d’innegable interès antropològic. El fons es troba en una caixa de fusta, amb els objectes necessaris per a la tasca del fotògraf, com una càmera de fusta amb plaques de vidre, les màquines per revelar i una lupa. La caixa conté una relació manuscrita de les identificacions de les persones fotografiades.

Foto de carnet: "Xatart, mare de Pitu (Calet)".

Paral·lelament als retrats, s’ha conservat un altre àlbum amb 200 fotografies impreses, que seria la tercera àrea temàtica, i que comprèn des d’actes socials com la matança del porc fins a inundacions, accidents i nevades. La perforació d’un pou d’aigua, les obres del clavegueram, la restauració de la muralla... Són fotos imprescindibles que desencadenen enyor per un temps no tan llunyà de carrers de fang i bassals d’aigua, abans que l’asfalt ho uniformés tot.

Un laboratori a "Palaci"

Josep Costa va recollir la tradició fotogràfica iniciada al segle XIX pels Rocabertí, que eren els nobles senyors del castell abans que Miquel Mateu adquirís la propietat l’any 1923. Els germans Antoni i Tomàs de Rocabertí seguien a París els avenços tècnics mundials i van disposar a partir del 1886 de laboratori fotogràfic propi a Peralada. Costa va estudiar les antigues notes manuscrites sobre tècnica fotogràfica que es conservaven a la biblioteca del castell. 

A poc a poc, la fotografia es va convertir en una feina de documentació imprescindible que, gràcies a la seva perícia, Josep Costa va assumir com una més de les tasques de l’atabalada vida del majordom. El castell esdevenia, així, autònom, amb servei de fotografia propi.

Al darrere d'aquesta foto, que és la portada del llibre, hi havia la inscripció: "Esperant els senyorets".

Costa es va convertir en notari dels dos mons diferenciats dels senyors i els criats, va fer reportatges de les obres de remodelació dels edificis del castell (l’església del Carme, la construcció del pont que uneix el parc del castell amb la granja i les caves), va documentar la col·lecció de pintura i vidre, va retratar prop d’un miler de veïns i també va fotografiar els carrers de la vila i els seus entorns.

La seva obra revela un interès meticulós per la tècnica i un esperit científic per documentar i ordenar. Aquesta obra atorga a Josep Costa Serra un valor afegit a la seva tasca estricta de majordom. Costa va ser un autèntic senyor majordom, al qual ara, quasi cinquanta anys després de morir, se li fa un homenatge i reconeixement col·lectiu amb la publicació del llibre que explica la seva gesta.

Tres generacions de majordoms

El llibre és també un sentit homenatge, ric en anècdotes, a una nissaga de tres generacions de majordoms que van tenir cura del Castell de Peralada. Poc abans de la proclamació de la República, en la seva darrera visita a Peralada, quan el rei espanyol Alfons XIII va preguntar si el poble l’estimava, Josep Costa li va respondre: "Jo sí, senyor".

El fotògraf Josep Costa va formar part de tres generacions de majordoms que van estar al servei del castell durant més de cent anys de manera ininterrompuda tot i els canvis de propietat: Pere Costa Cros (1864-1949), al servei dels Rocabertí, del marquès de la Torre i de Damià Mateu; Josep Costa Serra (1895-1976), que va treballar sota les ordres de Damià Mateu i Miquel Mateu, i, finalment, Pere Costa Johera (1922), que va coincidir amb el matrimoni Mateu-Suqué i els seus descendents, actuals propietaris.

Celebració de la diada de Sant Cristòfor.

Fill del fotògraf Josep Costa, Pere Costa Johera, que el dia 6 de novembre complirà cent anys, explica: "Jo vaig ser l’últim majordom. Vaig acabar quan van obrir el casino, a la dècada del 1970. Aleshores em van destinar al museu, on vaig fer de guia fins a la jubilació, fa 33 anys. Els propietaris ara tenen servei de cuina i de neteja. Nosaltres som els últims que vam viure dins el castell".

Pere Costa Johera sosté que el fons fotogràfic del seu pare és "el més important arxiu de fotos de Peralada". El fons és un testimoni dels girs històrics dels anys de guerra i revolució. Segons assegura, el Comitè de Milicians també va demanar algunes fotos en temps de la guerra. Per exemple, el comitè de Llançà va afusellar un pres i el va cremar, i en va demanar fotos per donar testimoni d’aquella mort. El nom del difunt es conserva. Aquesta és una imatge desagradable que no s’ha inclòs al llibre.

"Tinc prop de cent anys, soc diferent de vosaltres; no tinc l’energia i l’entusiasme d’abans, però encara vaig a l’hort i condueixo cada dia", confessa Pere Costa Johera, i es declara "orgullós" de pertànyer a aquesta nissaga de majordoms i d'haver pogut fer el llibre.

Autoretrat de Josep Costa Serra, majordom i fotògraf.

La vocació de servei de la família Costa va ser citada i remarcada per escriptors contemporanis. Josep Pla va destacar la lleialtat de la família als propietaris i va definir Josep Costa com "un empordanès ple de vida, divertit dintre la discreció més absoluta, extremadament correcte i agradable, ple d’humor i d’ironia".

El llibre, guanyador del premi Carles Rahola al millor projecte periodístic (2022), atorgat pel Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, ha estat cofinançat per l’Ajuntament de Peralada, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Castell de Peralada, presidida per Isabel Suqué Mateu.

El llibre l’han elaborat Marc Faro, net de Pere Costa Johera, que és càmera de Televisió de Catalunya; la seva companya Anna Teixidor, periodista de Televisió de Catalunya, i Josep Teixidor, pare d’Anna Teixidor i estudiant del grau d’història de la UdG.

stats