Enviat especial a kíev (ucraïna)Txernòbil és, 25 anys després, un pou sense fons. Delegacions d'una trentena de països es van reunir ahir a Kíev, la capital d'Ucraïna, a un centenar de quilòmetres de la zona zero de la catàstrofe nuclear més important a Europa, per refinançar el projecte de construir un nou sarcòfag que ha de confinar les restes d'aquella central.
Fa uns anys la comunitat internacional ja va aplegar 864 milions d'euros per a aquest projecte, però ara se'n necessiten 740 més. Tot i la situació financera internacional, ahir se'n van recollir 550 i encara hi ha països que han de concretar amb números la seva aportació, entre els quals Espanya, que ahir va ser incapaç de concretar una xifra a Kíev.
En total, el nou sarcòfag, que es va començar a construir l'any passat, costarà 1.600 milions d'euros, el doble del que s'havia previst, pel retard que va acumulant en un país on la corrupció es menja bona part de la riquesa. I, el més greu, la nova coberta serà només un pedaç, ja que l'estructura tindrà una vida útil de cent anys, després dels quals la radioactivitat continuarà allà on és ara mateix. Què fer amb aquesta runa nuclear gegant -desmuntar-la peça per peça o no- és un debat obert que fa córrer rius de tinta a Ucraïna.
L'explosió de la central japonesa de Fukushima ha fet reviure el record de Txernòbil, la pitjor catàstrofe en una central nuclear. Va ser just fa 25 anys quan, el 26 d'abril del 1986, un test de seguretat que va forçar massa el reactor número 4 va fer volar pels aires el nucli. El foc radioactiu va durar deu dies.
Des d'aleshores, el radi de 30 quilòmetres que envolta la central és una zona morta, com si no existís al mapa. El perímetre està tancat i no s'hi permet l'accés de ningú. Els habitants que hi havia van ser evacuats i han hagut de refer les seves vides lluny d'allà.
El primer sarcòfag s'ha fet vell
Un cop apagat el foc, l'antiga URSS va construir, en només vuit mesos, el sarcòfag actual per confinar el reactor que va explotar. Aquesta construcció va enterrar el nucli sota milers de tones de plom i morter i va aconseguir fer baixar els nivells de radiació que emanaven a l'atmosfera. Però aquesta estructura, feta a corre-cuita, era només una solució provisional a trenta anys vista, i som en temps de descompte.
Les organitzacions ecologistes denuncien que cada cop és més evident que hi ha filtracions radioactives que s'escapen a l'atmosfera. Són emanacions provinents de les restes dels combustibles nuclears que van quedar segellats al sarcòfag. L'estructura sembla que no és estanca del tot.
Les obres per fer el nou sarcòfag van començar al desembre i van a càrrec d'una empresa francesa que aixecarà un arc de més de cent metres d'alçària i una superfície de dos camps de futbol al costat de l'edifici del reactor i després el traslladaran, sobre uns rails, per cobrir-lo del tot. S'ha optat per aquesta solució perquè, si no, els treballadors s'exposarien a massa radioactivitat si el construïssin directament sobre l'antiga central.
Per commemorar el 25è aniversari de l'accident de Txernòbil, el govern ucraïnès va organitzar ahir una conferència internacional sobre l'ús "segur" de l'energia nuclear en què no es va sentir ni una crítica, per petita que fos, a aquesta font d'energia elèctrica. "Renunciar a l'energia nuclear seria fer un pas enrere -va sentenciar en començar el president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx-. El progrés ens obliga a mantenir les centrals nuclears, enfortint-ne al màxim la seguretat".
França, la més pro nuclear
El primer ministre francès, François Fillon, va encapçalar la delegació francesa i va fer també, mirant a la potent indústria atòmica de casa seva, una defensa aferrissada de l'energia nuclear. "Hem de fugir dels dogmatismes -va advertir Fillon-. No podem renunciar del tot a l'energia nuclear, ens dóna independència energètica, garanteix el subministrament i no emet gasos contaminants".
Tots els països presents a la conferència van coincidir en la necessitat de treure lliçons de Txernòbil per evitar que n'hi hagués un altre mai més. Això sí, passant per alt que ja hi ha hagut un altre Txernòbil des d'aleshores: Fukushima.
