Les revoltes àrabs i les tensions amb l'Iran arraconen Palestina

THE NEW YORK TIMES / RAMAL·LAHEn els 14 mesos des que la revolució s'ha estès pel Pròxim Orient i la tensió pel programa nuclear iranià s'ha disparat, els líders palestins s'han sentit com si els haguessin deixat orfes. Dividida políticament, amb les converses de pau amb Israel empantanades i el seu suport extern minvant, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) està arraconada, confosa i preocupada per si el seu poble recorre a la violència. "El repte més gran que afrontem, a part de l'ocupació, és la marginalització", diu Salam Faiad, el primer ministre de l'ANP. "És una conseqüència directa de la Primavera Àrab, en què la gent està absorbida pels seus afers interiors. Els Estats Units estan en un any electoral i tenen problemes econòmics, Europa té les seves preocupacions. Estem acorralats".

Durant dècades, mentre les autocràcies governaven els estats veïns, els palestins estaven al centre de la política del Pròxim Orient, i la seva lluita exemplificava l'anhel àrab per una llibertat i una dignitat postcolonials. Barack Obama va iniciar el mandat proclamant que un estat a Cisjordània i Gaza era la clau per al progrés regional. Però aquesta setmana, quan el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha visitat Washington, la conversa ha estat dominada per l'Iran, no pas per les converses de pau o l'ocupació.

A la regió, la Primavera Àrab ha fet créixer l'atenció cap a la causa palestina perquè ha alliberat els egipcis i altres pobles per poder expressar sentiments antiisraelians. Però alhora, de fet, ha complicat la situació de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), en negociacions amb Israel. L'afecte popular ha passat ara als islamistes de Hamàs. Ells, però, també tenen dificultats, perquè han hagut d'abandonar la seva seu política a Síria i afrontar una reducció de l'ajuda que arribava de l'Iran. A més, pateixen divisions internes.

El resultat és una escissió creixent del moviment palestí i una paràlisi per als que intenten construir un estat al costat d'Israel. Fa tot just sis mesos hi va haver un moment d'optimisme, quan l'ANP va exposar a les Nacions Unides els seus arguments per al reconeixement del seu estat, i més endavant, quan Hamàs va pactar un intercanvi de presos amb Israel.

Però ara, mentre s'esvaeix l'empenta per a la solució pacífica dels dos estats i l'esforç a l'ONU està encallat, no han sorgit alternatives viables i l'atenció s'ha centrat en altres conflictes. Zakaria al-Qaq, expert en seguretat nacional a la Universitat d'Al-Quds a Jerusalem, opina: "No veig Palestina a l'agenda dels Estats Units o d'Israel". "Els palestins no tenen la capacitat d'imposar-se al món ni de mobilitzar el seu poble. El món àrab està ocupat. Els palestins s'estan convertint en secundaris", sosté.

Un Abbas desconcertat

El president de l'ANP, Mahmud Abbas, conegut per la seva indecisió, sembla especialment desorientat. Abbas prepara un document per enviar a Netanyahu i a líders europeus i nord-americans en què explica per què creu que cal abandonar el camí cap a la pau proposat per Israel. Molts diplomàtics, si bé simpatitzen amb la frustració d'Abbas per la negativa d'Israel d'aturar la construcció d'assentaments, sospiten que el líder palestí se sent incapaç d'arribar a un compromís amb Israel en aquests temps tumultuosos.

La posició de Netanyahu ha portat Abbas a buscar la reconciliació amb Hamàs, però el pla per a un govern d'unitat que hauria de preparar la convocatòria d'eleccions està estancat. Hi ha divisió entre les branques militars de Hamàs i pocs palestins creuen avui que els comicis siguin imminents. Mentrestant, el creixement econòmic de Cisjordània s'ha vist reduït i ha caigut dràsticament l'ajuda dels països àrabs. La crisi financera de l'Autoritat Palestina s'agreuja.