La Biblioteca de Barcelona, un projecte enterrat?

El ministeri vol fer el projecte per fases però no concreta el calendari

El solar on ha d’anar la Biblioteca Central de Barcelona s’ha convertit en un lloc agrest. Tants anys d’espera han provocat que en aquest terreny, entre l’Estació de França i el passeig de Circumval·lació, creixés una vegetació exuberant. Barcelona és l’única demarcació de l’Estat -exceptuant el País Basc, que ha renunciat a tenir-ne- que no pot presumir de biblioteca provincial. L’espera des de fa dècades. Segons el ministeri de Cultura, ha de ser la més gran de l’Estat. De moment, però, no hi ha partida pressupostària perquè es comenci a construir en un futur immediat.

L’última reunió de les tres administracions implicades (el ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona) es va celebrar el 2 de desembre i va acabar sense acord. Els professionals bibliotecaris estan indignats i cansats. “Aquesta biblioteca es pot dir que està en construcció des de fa dècades”, diu el director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), Lluís Anglada. “El que és important és que es tanqui aquest tema. En un sentit o en un altre. Portem més de 25 anys debatent”, assegura la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra.

De portes enfora, tothom defensa la biblioteca. Ajuntament i Generalitat argumenten que Barcelona necessita una gran biblioteca central i és una oportunitat per modernitzar el sistema bibliotecari. “Podríem tenir la biblioteca pública més potent del Mediterrani. El repte és imaginar una Biblioteca de Barcelona per al 2020. Ara les grans biblioteques europees tenen teatres, museus... Són centres culturals amb una agenda diversa”, opina la cap del servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll. “Barcelona necessita una biblioteca de primera divisió. Tots els altres sectors tenen el seu gran equipament. Podria impulsar totes les iniciatives a l’entorn del llibre (físic i digital) i la lectura de Barcelona, ser un lloc d’experimentació i creació”, afegeix la gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Bailac.

Però passen els anys i no es posa la primera pedra. Per què? El solar de 18.000 m situat entre l’estació de França i el passeig de Circumval·lació cedit per l’Ajuntament està disponible. També existeix, des del 2009, el projecte de Nitidus Arquitectes SLP, que va guanyar un concurs públic en què es van presentar 71 propostes. El pressupost estimat és de 40 milions d’euros. Hi ha la llicència d’enderroc dels edificis afectats, però no hi ha un compromís d’inversió. Analitzem a fons per què aquest projecte s’eternitza, què aportaria a la ciutadania, com seria aquesta gran biblioteca de Barcelona i com encaixaria en un sistema bibliotecari que, com la societat, està canviant ràpidament.

Una reunió en tres anys

El ministeri proposa un projecte per fases: la resposta és ‘no’

El 2 desembre al migdia, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es van reunir les tres administracions de qui depèn la Biblioteca Provincial. Era la primera trobada des del juliol del 2011. El ministeri assegura que si en tot aquest temps no s’havia produït cap reunió és perquè no hi havia consens sobre un aparcament públic que el consistori volia fer al soterrani de la biblioteca. L’aparcament finalment no es farà, però el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, discrepa del ministeri: “L’aparcament no era un obstacle. Vam enviar uns canvis en el projecte del 2011 al ministeri i li vam escriure cartes el 2011, el 2012 i el 2013, però fins al desembre no havíem rebut cap resposta”, afirma.

A la reunió del desembre, el ministeri de Cultura va assegurar que l’Estat “té interès” a construir la biblioteca, però va informar que no podia iniciar les obres de manera immediata perquè no hi havia cap dotació pressupostària per al 2015. Va proposar fer el projecte per fases perquè només disposava de 12,2 milions d’euros per a les biblioteques de tot l’Estat. L’Ajuntament i la Generalitat hi van renunciar perquè exigeixen un calendari clar de les fases de les obres. “Volem un calendari net i pautat. No acceptarem una proposta que diu que no tenim els diners, però que anem començant i després ja ho veurem -assegura el conseller de Cultura, Ferran Mascarell-. La realitat és que el ministeri no vol fer la biblioteca i va posant bastons a les rodes. Nosaltres volem la biblioteca i la volem gran perquè ens la deuen des de fa 150 anys”, afegeix. “Una oportunitat per tornar a engegar el tema serà la pròxima aprovació dels pressupostos al Congrés de Diputats el 2016”, opina la gerent de Biblioteques de Barcelona.

Prioritària i assumible?

L’emplaçament i el cost, tanques en una cursa d’obstacles

El llarg camí de la Biblioteca Central va començar el 1996, quan es va decidir que l’equipament es faria on llavors hi havia l’antic Mercat del Born, clausurat des del 1971. Però després de la descoberta de les restes arqueològiques al subsòl i d’un llarg i enverinat debat, el 2002 es va decidir que el Born seria només un centre d’interpretació del 1714. Un any després el consistori va oferir el solar al costat de l’Estació de França. Fins al 2009 no es va convocar un concurs públic. Les obres havien de començar el 2011. “Crec que cap de les administracions no té interès a fer la biblioteca i es van creant conflictes falsos”, opina Anglada. La Biblioteca Central Urbana de Barcelona era una de les peces principals del Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010. El 1998 hi havia 252 biblioteques a Catalunya; ara ja n’hi ha 387.

Ciurana i Mascarell insisteixen que batallen perquè es faci. “Pot ser un centre de cultura de primera magnitud. Si l’Estat ens donés els diners culminaria un procés que va començar el 1915 amb la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Aquesta biblioteca faria de central operativa, oferiria les funcions de biblioteca pública i de coordinació de tot el sistema metropolità barceloní. Podria ser el lloc de recepció de tots els documents que després serien distribuïts”, diu Mascarell. “Des del 1998 els canvis, sobretot pel que fa al món digital, han sigut espectaculars. Les noves grans biblioteques d’Europa van acompanyades d’un discurs narratiu, com la de Birmingham, amb la campanya Rewriting the book, i la d’Hèlsinki, amb Tell us your dream. Aquí també caldria elaborar un projecte narratiu potent”, afegeix el director del Consorci de Biblioteques Universitàries.

Anglada també en qüestiona l’emplaçament: “Hauria de ser més cèntric, més accessible. Aquesta biblioteca ha tingut fins a deu emplaçaments. Oficialment, només el Born i l’Estació de França, però s’ha proposat les Glòries, el Maremàgnum, el Portal de l’Àngel, l’edifici del Banc d’Espanya a la plaça Catalunya, el Dipòsit General del Port [actualment seu del Museu d’Història de Catalunya], l’Estació del Nord i la plaça de les Arenes”, assegura.

Si l’Ajuntament cedeix el solar i el ministeri la construeix, la gestió i el manteniment d’aquest equipament (personal, manteniment de l’espai i les col·leccions, etc.) aniria a càrrec de la Generalitat. La Biblioteca Carles Rahola de Girona, inaugurada el 23 de desembre del 2014 i amb una superfície de 7.121 m (la meitat de l’espai projectat per a la de Barcelona), té un cost de manteniment d’1,5 milions d’euros a l’any. La Biblioteca de Catalunya té un pressupost de 7 milions d’euros a l’any. A Mascarell, però, no li preocupa el cost de la futura biblioteca: “No ens ha de fer por. És perfectament assumible”.

Encaixar totes les peces

Un projecte “revolucionari” per modernitzar el sistema bibliotecari

“És un recurs que no es pot deixar perdre”, defensa Fenoll. Però quin seria l’encaix de la Biblioteca Central de Barcelona amb el sistema existent? “En un entorn amb un bon desplegament de la xarxa local de lectura pública, una Biblioteca de Catalunya, una xarxa de biblioteques universitàries molt avançades i amb serveis compartits, no té sentit fer una biblioteca provincial com la que hi ha en altres ciutats espanyoles -assegura Eduard Miralles, president de la Fundació Interarts-. Necessàriament ha de ser diferent, no tan sols un cap d’un sistema provincial. Per coordinar la resta de biblioteques només necessiten un 1% de l’espai. La resta es pot aprofitar per experimentar, investigar, innovar”, afegeix. “Com a Biblioteca Central de Barcelona hauria d’encaixar i relacionar-se amb el conjunt de la xarxa de biblioteques. No hauria de ser un equipament aïllat”, apunta Bailac.

Ciurana i Mascarell defensen que la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Central Urbana es complementarien: “La Biblioteca de Catalunya té un projecte d’ampliació i necessita modernitzar-se. Tindria les funcions de biblioteca històrica i tindria menys pressió pel que fa a l’actualitat. Podria destinar més recursos a ordenar els milions de documents històrics que guarda”, diu Mascarell. “És important que aquesta biblioteca es faci. Però el que no tindria sentit és que fes les mateixes funcions que la Biblioteca de Catalunya. Els recursos són limitats i s’ha de plantejar bé el projecte. Ha de ser un equipament molt singular, amb la seva especialització, i ha de coordinar les biblioteques de Barcelona”, opina Eugènia Serra.

Més continguts de