Catalunya revela la Venècia que no es veu

Antoni Abad portarà a la Biennal la seva apli participativa amb invidents

Els responsables de l’Institut Ramon Llull (IRL) dels últims anys han subratllat sovint una idea sobre la participació de Catalunya a la Biennal de Venècia d’art: no es tracta de fer d’aquesta gran cita únicament un aparador, sinó que l’objectiu és vincular-se més profundament a la ciutat. El projecte que s’hi exposarà l’any que ve hi encaixa a la perfecció. Els comissaris Mery Cuesta i Roc Parés i l’artista Antoni Abad han guanyat el concurs convocat per l’IRL amb el projecte La ciutat que no es veu. Els protagonistes seran un grup de persones cegues i amb baixa visió que faran un mapa sensorial de la ciutat amb enregistraments d’àudio geolocalitzats, a través de l’aplicació desenvolupada per Abad, BlindWiki. Venècia és la ciutat de les vistes per excel·lència i també es podrà descobrir a través de paraules i sons.

“Des de l’any 2004, Antoni Abad és pioner a l’hora de fer servir els mòbils multimèdia com a mitjans de comunicació social”, afirma Roc Parés. “El protagonisme d’aquests treballs no té la sensibilitat d’Abad elevada des de l’atalaia d’un artista -subratlla el comissari-, sinó que ell és l’orquestrador de processos socials molt oberts i molt lliures”. Aquests processos se centren en “grups que normalment no tenen en compte les grans corporacions que desenvolupen les eines de comunicació interactiva”. En els últims anys Abad ha treballat, entre d’altres, amb immigrants asiàtics a Nova York, taxistes de Ciutat de Mèxic, gitanos joves de Lleida, treballadores sexuals a Madrid i persones amb diversitat funcional a Barcelona per donar-los veu i oferir-los una eina per organitzar-se. Abans de Venècia, BlindWiki s’ha presentat a Sydney, Roma i Berlín. “En una societat en què la cultura del visualisme predomina sobre qualsevol altre sentit, La ciutat que no es veu ens parla de com és Venècia des del so i des del sentiment de persones cegues i amb baixa visió, que experimenten la ciutat d’una manera molt diferent”, afirma Mery Cuesta.

El desenvolupament de La ciutat que no es veu comença a partir d’ara. A més de la logística tecnològica, caldrà seleccionar els participants. “Ells proposen, debaten i decideixen de manera assembleària els temes”, explica Antoni Abad. El ventall de temàtiques pot incloure des d’avisos sobre on hi ha barreres arquitectòniques fins a la gravació de paisatges sonors. L’apli estarà disponible per a tots els públics: “Tothom podrà experimentar la ciutat com les persones cegues i amb baixa visió”, afirma l’artista. Amb aquest projecte, la seu de Catalunya a Venècia, els cantieri navali, no serà una sala d’exposicions, sinó un espai on s’explicarà el funcionament de BlindWiki i es faran tallers i debats. També s’organitzaran rutes en vaporetto i es publicarà una novel·la gràfica en braille a partir dels àudios recollits. El pressupost del projecteés de prop de 500.000 euros, 185.000 dels quals es destinaran a les tasques de producció.

Més continguts de