Art

Cultura adquireix per 83.000 euros una taula gòtica de Lluís Borrassà i una de renaixentista del Mestre d'Argelers

La Generalitat ha fet valer el dret de tempteig per comprar les obres en subhasta

El departament de Cultura, a través de la direcció general del Patrimoni Cultural, va comprar el 25 de juny dues taules en subhasta, a través de l’exercici del dret a tempteig, per un import total de 83.000 euros. La primera és una taula de Lluís Borrassà, adquirida per 70.000 euros a la sala Balclis de Barcelona, i representa la decapitació dels familiars de sant Hipòlit. La taula procedeix del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d'Aquino de la capella de sant Llorenç de la catedral de Barcelona. Es tracta d'un retaule paral·lel a la taula adquirida el mes de febrer per Cultura procedent del retaule de santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir de la capella de santa Marta. La taula serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per complementar la resta d’obra de Borrassà procedent de la catedral de Barcelona que es conserva al museu.

L’altra taula, adquirida per 13.000 euros a La Suite Subastas Galería de Barcelona, representa un davallament i s’ha atribuït, arran de la subhasta, al Mestre de la predel·la d’Argelers, actiu al Rosselló a principis del segle XVI. Serà dipositada al fons del Museu d’Art de Girona, on reforçarà el discurs sobre la pintura de l’època del Renaixement i permetrà aprofundir en la importància de la ciutat de Girona com un dels focus més importants de penetració del llenguatge renaixentista a Catalunya.

Taula de Lluís Borrassà

Procedent del retaule de sant Llorenç, sant Hipòlit i sant Tomàs d'Aquino de la catedral de Barcelona, aquesta taula ja estava documentada com a obra del pintor gironí. Se'n conserva, entre diversos documents, el contracte que informa que la seva realització va ser pactada l'any 1419 amb el canonge Ferrer Despujol, que el seu cost era de 85 lliures barcelonines i que l'obra havia d'estar llesta per a la Pasqua de l'any següent. El conjunt és una de les múltiples empreses abordades pel mestre en la seva última etapa professional, quan liderava un taller nombrós i especialment prolífic.

Taula del davallament

La taula del davallament, del segle XVI, havia estat mal atribuïda a un mestre d’escola aragonesa. Es tracta d’una taula renaixentista, d’inici del segle XVI, que els historiadors de l’art Joan Bosch i Francesc Miralpeix de la Universitat de Girona (UdG) han atribuït al Mestre d’Argelers arran d’un treball del professor Joaquim Garriga, també de la UdG. Un pintor mestre actiu al Rosselló al primer quart del segle XVI, conegut com a Mestre de la predel·la d’Argelers (o simplement com el Mestre d’Argelers, per l’existència d’una obra seva, conservada a l’església de Santa Maria del Prat d’Argelers). Les característiques estilístiques de la seva producció l’acosten a les del Mestre de Llupià, també actiu en aquesta mateixa zona geogràfica de la Catalunya Nord. Es tracta d’una interpretació fonamentada, perquè presenta evidents coincidències estilístiques entre tots dos. Segons el departament de Cultura, l’adquisició d’aquesta taula és important perquè pertany a un període de la història de l’art català, el Renaixement, prioritari en la política d’adquisicions de la Generalitat en tant que "ha estat poc reconegut i estudiat i, per tant, encara escassament representat a les col·leccions públiques catalanes".

  • Etiquetes