‘Vestuvés’ EL CANAL 01/11

Oskaras Korsunovas és un habitual del Temporada Alta, on sempre ens havia sorprès amb la seva personal mirada sobre obres i personatges de Shakespeare, Gorki o Sarah Kane. Però amb aquesta visita a una de les obres més populars i divertides de Bertolt Brecht ens ha decebut. I no perquè els seus petitburgesos parlin d’Ikea, Leonardo DiCaprio o Paolo Coelho, sinó per la manera com el director ha intervingut en l’original. Korsunovas l’ha alterat substancialment retallant parts de moltes escenes, fins al punt que ens va semblar que l’única part íntegra era el diàleg i la confrontació final entre el nuvi i la núvia quan els convidats ja han marxat.

I encara amb l’agreujant que, en aquesta escena, elimina l’últim efecte: el trencament del llit. El trencament dels mobles que havia construït amb les seves mans el nuvi és un recurs còmic i una esplèndida metàfora que Korsunovas desactiva al llarg de la funció (els tamborets que es trenquen són de plàstic). El director també passa per damunt de les iròniques al·lusions a la virginitat de la núvia.

A més, hi ha força afegits, un error de càsting notable amb el pare de la núvia (massa jove) i un problema que al final resulta insalvable i ens allunya de la proposta: el sobretitulat. Korsunovas ja havia avisat que els actors i actrius tenien certa llibertat per improvisar i és lògic que aquestes improvisacions no es puguin traduir al moment, però és que hi va haver un munt de rèpliques que quedaven penjades i diàlegs incomplets. Una barrera lingüística massa infranquejable en una comèdia que ha de funcionar com un rellotge i en la qual cada personatge es va definint per les seves intervencions. Era per aquesta barrera que la funció perdia tot el ritme. Tot plegat no és obstacle per reconèixer l’alt nivell a què ens tenen acostumats els intèrprets que acompanyen el director lituà, així com la magnífica austeritat de la posada en escena de l’espectacle.