DANSA

Fascinats per la gran ballarina Lucía Lacarra

Crítica de '30 años de danza', l'espectacle de Víctor Ullate al Centre Cultural Terrassa

Víctor Ullate Ballet Centre Cultural Terrassa, 27 d'abril

La companyia de dansa de Víctor Ullate ha celebrat el seu 30è aniversari al Centre Cultural Terrassa aquest cap de setmana amb 30 años de danza, una visió global de l’obra del coreògraf saragossà a través d’extractes de diferents ballets creats per ell mateix i Eduardo Lao, director artístic de la companyia.

Són peces d’estil neoclàssic profundament influïdes per Maurice Béjart, de qui Ullate va ser primer ballarí durant catorze anys: Burka i Samsara beuen de la inspiració oriental i del tractament dels homes en els balls corals, de gran espectacularitat. La dansa espanyola és també un referent, com es veu a Seguiriya i Arrayán, i vam trobar a faltar alguns dels seus ballets clàssics, dels quals només van mostrar fragments de Coppélia i de Carmen, molt influïda per Roland Petit.

Però més enllà de la seva creació coreogràfica, Víctor Ullate passarà a la història com un mestre d’extraordinària vàlua. Entre els seus alumnes destaquen estrelles internacionals com Ángel Corella, Tamara Rojo, Igor Yebra i Joaquín de Luz -a qui acaben de nomenar director de la Compañía Nacional de Danza-, entre molts d’altres, com Lucía Lacarra, que acaba de prendre el relleu d’Ullate al capdavant de la companyia i que dissabte va ser la gran atracció de la nit. La guipuscoana, als 44 anys, va marcar una diferència abismal amb la resta d’intèrprets. I no és que els actuals ballarins de la companyia no siguin bons -al contrari, mostren una tècnica molt sòlida-, però alguna cosa a nivell interpretatiu no acaba de rutllar, no emocionen, amb l’excepció del tendre duo de Keiko Oishi i Dorian Acosta a Wonderland.

Lacarra, amb la seva elegància impressionant, cos hiperflexible, cames llargues i fortes, puntes d’equilibris segurs i braços dúctils i lleugers, va fascinar. Més enllà de la seva tècnica superba, la gran estrella de la dansa internacional demostra que disfruta quan balla, i això s’encomana. Al pas a dos de Samsara, amb Josué Ullate, desplega un domini prodigiós del seu propi cos; a Carmen hi afegeix sensualitat i gosadia interpretativa, però és a Burka on t’adones que ningú pot igualar-la per la seva seguretat estratosfèrica, somriure contagiós i immensa personalitat.